Balanç de final de temporada del Corriol camanegre a Ribes Roges: una oportunitat perduda

Després d’unes 660 hores de voluntariat a la platja i incontables hores de gestió i suport al projecte, La Foixarda vilanovina vam donar per tancada el passat 1 de setembre la temporada de nidificació del Corriol camanegre (Anarhynchus alexandrinus) a la platja de Ribes Roges de Vilanova i la Geltrú.

12 voluntàries, coordinades per La Foixarda, hem fet torns de seguiment de l’espècie a la platja, detectant nius i naixement de pollets, i duent a terme el seu posterior seguiment. Això ens permet poder disposar de dades biològiques precises i exhaustives sobre la situació d’aquesta espècie, catalogada com a vulnerable, a la platja de Ribes Roges.

Foto 1: Pollet de camanegre de 9 dies de vida, nascut a Ribes Roges, 20/05/24

Ha estat una temporada complicada, marcada per canvis a la gestió de la zona de nidificació per part del nou equip de govern municipal, el primer dels quals va consistir en una llaurada massiva de l’espai, amb els animals ja a la platja. Aquesta actuació va tenir una forta afectació sobre els exemplars, que ja s’havien emparellat i es preparaven per nidificar.

L’actuació va paralitzar el seu cicle reproductiu i va provocar que es tornessin a agrupar. Tot per supossadament eliminar el Xanthium de la platja, una planta invasora de llavors punxegudes.

Tal i com ja vam advertir que passaria (veure article Eix Diari La batalla contra la bardana?), això no s’ha aconseguit. Només cal baixar a la platja per constatar-ho. Per eliminar-la, tal com s’està fent a altres platges, cal fer-ho de manera manual i reiterada abans que la planta tregui la llavor. Llaurar no només no l’erradica sinó que l’expandeix, i destrueix tota la resta de vegetació dunar autòctona de la platja, necessària per fer-la resilient davant de la crisi climàtica, els fenòmens meteorològics extrems i la pujada del nivell del mar.

També vam haver de manifestar-nos contra la decisió inicial del consistori de no ubicar un tancat de protecció al sector de Pasífae, just al costat nord de la passarel·la d’accés a l’espigó a on s’ubica el monument a aquest personatge mitològic. Una decisió del tot incomprensible, ja que històricament allà hem tingut un 20% dels nius de l’espècie i hi han nascut el 25,64% dels pollets que han arribat a ser volanders.

Creiem que aquesta decisió era motivada per una voluntat de reduir l’espai protegit, en vistes a donar-li altres usos. Afortunadament el consistori va rectificar, fruit de les al·legacions presentades per l’entitat APMA al disseny dels tancats proposat a la Generalitat pel consistori, al·legacions preses en consideració pel Servei de Fauna i Flora, en base a la informació biològica disponible als informes del Servei de Medi Ambient del propi Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, així com de les observacions que anàvem reportant diàriament La Foixarda en temps real, que finalment es van concretar en la presència de 5 nius en aquell sector, el 31,25% del total de la temporada, dels quals van sobreviure finalment 5 volanders, el 38,45% del total de 13 de la temporada.

Es van ubicar els tancats i el consistori va decidir celebrar l’Arena Handball Tour a la platja d’Adarró, a pocs metres del tancat de protecció. Un esdeveniment que va omplir de residus el tancat de Pasífae i va fer desplaçar els exemplars que s’hi havien instal·lat, fet que va provocar posteriorment la pèrdua de tres pollets.

Malgrat tots els entrebancs i gràcies a la feina coordinada del voluntariat, del personal tècnic del Servei de Medi Ambient del consistori i dels Agents Rurals, les set parelles de Corriol van anar tirant endavant 8 niuades, amb 20 pollets nascuts, rècord històric des que en fem el seguiment.

Malauradament, només 9 d’aquests pollets van sobreviure. Dels 11 perduts, dos van aparèixer morts, aixafats per vehicles a la platja, molt probablement de neteja o de serveis. Els Agents Rurals van aixecar acta i ho van portar a Fiscalia de Medi Ambient. La taxa de supervivència de pollets nascuts en primeres postes també va marcar un rècord històric, en aquest cas negatiu, de només el 45%. Una oportunitat perduda.

Fa molt de temps que demanàvem restringir al màxim la circulació de vehicles a la platja, i que en cas absolutament necessari ho facin amb una persona a peu caminant davant i sota la supervisió del Servei de Medi Ambient, que, gràcies a la nostra feina, coneix diàriament i en temps real la ubicació dels pollets a la platja.

Els pollets de corriol camanegre, quan tenen pocs dies de vida i es troben davant d’una amenaça, simplement s’ajupen i confien en el seu plomatge críptic com a camuflatge, fet que òbviament no els protegeix de la roda d’un vehicle o de l’olfacte d’un gos. Després de trobar els dos pollets aixafats es van aplicar les mesures esmentades al paràgraf anterior, per ordre expresa del Servei de Fauna i Flora de la Generalitat. Esperem que així sigui des del primer moment a futures temporades. Ha calgut trobar-ne dos aixafats perquè s’hagin pres mesures.

Foto 2: Pollet de camanegre de pocs dies, ajupint-se davant una possible amenaça a Ribes Roges

Un altre canvi en la gestió de la temporada per part del consistori ha estat la gairebé completa invisibilització de la presència de l’espècie a la platja als mitjans municipals, fet que creiem que no contribueix en res a què la població la conegui i entengui el perquè de la restricció d’accedir amb gossos a la platja en època de nidificació, a partir de l’1 de març.

Als torns realitzats a la platja, el nostre voluntariat ha detectat la presència de gairebé 600 gossos a la zona protegida, incompatible com demostren diversos estudis amb la preservació de l’espècie, ja que provoca la pèrdua de molts pollets, bé per depredació directa, gairebé impossible de detectar, o bé per abandonament per part dels seus progenitors, conseqüència del nivell d’estrès que la presència dels gossos els provoca. En aquest punt considerem flagrant la inacció de les administracions a l’hora de fer complir la legislació vigent, i inacceptable que haguem d’assumir des del voluntariat la tasca d’informar a la platja de la restricció vigent, fet que, tot i que la majoria de gent respón positivament, ens ha comportat viure situacions en què hem estat insultades i amenaçades.

Com hem explicat en altres articles, el Corriol camanegre fa dues postes, una primera aproximadament entre l’abril i el maig, i una segona entre el maig i el juliol, on òbviament el grau d’ocupació i de pressió humana a la platja augmenta considerablement.

De segones postes vam tenir 5 nius a la platja, van néixer 15 pollets i només van sobreviure 4. Les xifres parlen per si soles. Entre les dues postes, doncs 35 pollets nascuts i només 13 volanders supervivents.

Foto 3: Juvenil volander de Corriol camanegre de 35 dies de vida, nascut a Ribes Roges, 10/07/24

Absolutament vergonyós i denunciable va ser el fet de què es dués a terme el castell de focs de la festa major a la sorra, a escasos metres del tancat de protecció de Pasífae. Fet que va tornar a provocar el desplaçament dels exemplars que hi teníem, una família amb un pollet, que posteriorment es va perdre. També l’abocament massiu de restes de pirotècnia a la platja. No entenem qui i com va concedir els permisos per tal que es dués a terme aquesta irresponsable actuació, que podria ser constitutiva de delicte penal per la greu afectació que pot tenir sobre la fauna protegida.

Són múltiples els estudis que demostren l’impacte negatiu que té la pirotècnia sobre els ocells. L'oïda d’aquests animals és considerablement més sensible que la humana, per la qual cosa les explosions de focs artificials no només els resulten més pertorbadores, sinó que poden afectar greument la seva capacitat auditiva. Els focs artificials poden emetre sons de fins a 190 decibels (110-115 decibels per sobre del rang de 75 a 80 decibels, on comença el dany per a l'oïda humana). Per tant, els petards generen un nivell de soroll més alt que el dels trets (140 decibels) i que alguns avions de reacció (100 decibels).

El soroll dels petards pot causar taquicàrdia i fins i tot la mort a les aus. Una mostra de l'estrès que els provoquen es reflecteix en que poden causar l'abandonament temporal o permanent del lloc on es troben. També poden provocar una pèrdua d'audició i tinnitus (fenomen consistent a percebre cops o sons a l'oïda que no provenen d'una font externa, és a dir, sentir sorolls que no es corresponen amb cap so extern). Les respostes de desorientació i pànic davant dels focs d'artifici poden fer que les aus xoquin contra els edificis o volin cap al mar. En fugir, moltes aus no saben com trobar les seves cries, fent que quedin desemparades.

A mode de resum i tenint en compte que, segons els estudis publicats sobre l’espècie, la població adulta experimenta un 10% de mortalitat anual (si tenim 14 adults, estadísticament només 12 arriben a la temporada següent), mentre que els juvenils volanders tenen un 20% aproximadament de supervivència el primer any (dels 13 volanders, estadísticament només 3 arribaran a la temporada següent), ens trobem en el millor dels casos, d’una població estable, però molt reduïda i vulnerable, propera al perill d’extinció.

Taula 1: dades evolutives èxit biològic Corriol camanegre a la platja de Ribes Roges 2020-2024

A més aquesta temporada han mort ja dos adults a la platja, un depredat i l’altre per causa desconeguda, i la temporada 2023, amb 17 volanders a la platja, no va permetre recuperar les 9 parelles reproductores que teníem el 2022, una altra temporada desastrosa amb només 10 juvenils volanders.

En quant a la resta del país, la situació és extremadament preocupant. Segons les dades fetes públiques el passat 22 de setembre al Delta Birding Festival per Emma Guinart, de l’empresa Natura Montfred, dedicada a la conservació d’espècies protegides i amenaçades de Catalunya, un cens recent dut a terme al Delta de l’Ebre, que històricament havia estat el nucli reproductiu més important de la península ibèrica, ha obtingut uns resultats devastadors: s’ha passat d’unes 1500 parelles reproductores el 2007 a només entre 189 i 288 parelles el 2024. Un declivi del 85% en poc més de 15 anys.

Al Delta del Llobregat, de gairebé 80 parelles l’any 2000 han passat a només 10 el 2024.

L’excepció la marquen el Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, on gràcies als tancats de protecció i la recuperació dels ecosistemes dunars, la seva presència s’ha triplicat la darrera dècada, passant d’unes 25 parelles a les 70 actuals, i el Parc Natural del Montgrí, Illes Medes i el Baix Ter, a on han passat de 2 a 22 parelles en el mateix període de temps.

Al total de Catalunya doncs hem passat d’entre 1650 i 1850 parelles el 2002 a entre 325 i 424 parelles el 2024, una davallada d’aproximadament el 80%. Aquestes dades confirmen que l’espècie hauria d’estar catalogada com En perill d’extinció, tal i com proposa SEO/Birdlife.

Cal que la Generalitat de Catalunya actualitzi la seva figura de protecció en base a la  situació actual i elabori el més aviat possible un Pla de recuperació, associat a la catalogació d’en perill d’extinció, més urgent que no pas un Pla de conservació, associat a l’actual i desfasada categoria de vulnerable que l’administració del nostre país li atorga.

Mentre aquest canvi de catalogació no arriba, diverses veus autoritzades afirmen que el pla de conservació porta ja temps redactat. Per què no es publicarà doncs fins al 2027, com se’ns ha comunicat? Potser llavors ja serà massa tard.

La pèrdua accelerada de biodiversitat, d’efectes devastadors sobre la nostra salut i els nostres sistemes agroalimentaris, constitueix un repte que cal afrontar de manera decidida el més aviat possible. Segons la comunitat científica, la propera dècada serà decisiva en quant a la nostra capacitat d’evitar danys irreversibles sobre els ecosistemes que habitem i per tant sobre la nostra pròpia espècie.