Hi ha més d'una realitat, Sr. alcalde

He vist la seva entrevista de fa uns dies a Canal Blau. Trobo que l'informe de gestió que ha fet és correcte. Entenc que cal temps per a recosir els estrips de la legislatura anterior i que ara les urgències són de gestió i com a gestor ho està fent bé, de veritat i el felicito i ja avisarà el dia que vulgui parlar com a alcalde. Crec que l'alcalde, més enllà de pressupostos, contractes i plans, ha de ser qui tingui la música de la ciutat al  cap, és qui ha de saber com som amb relació al món complicat que ens envolta i el que ha de saber que ens convé quan siguem grans, però, insisteixo, entenc que ara les urgències siguin de gestió. 

Cap al final de l'informe de gestió sí que fa una consideració més ideològica, diu que  "...els discursos del no creixement estan molt bé, però la realitat és una altra". És cert que hi ha una necessitat immediata que empeny a construir més, és evident, i només cal aixecar el cap i comptar les grues plantades a la ciutat, per entendre-ho, però aquesta realitat no és l'única realitat. Els alcaldes, i d'aquí la diferència entre alcaldes i gestors, han de mirar lluny, als horitzons, i als horitzons hi ha més coses que les que es veuen mentre es resolen les urgències. 

La primera és que, a l'economia dominant, les coses no es fan perquè calguin, es fan, per guanyar diners encara que no calguin. La realitat que omple la ciutat de grues està formada en part per necessitats i en part per interessos que no duen enlloc. A la  construcció de la fase final del Pirelli Mar, per exemple, no hi participen empreses de  Vilanova. Els beneficis d'aquesta promoció urbanística insígnia marxaran i no es gastaran a Vilanova ni serviran per fer créixer ni consolidar les empreses més “compromeses amb Vilanova”. Això sí, ens quedarà l'obligació de donar serveis als nous vilanovins que ocupin aquests nous habitatges. Uns serveis que no parem de sentir que són deficitaris. El creixement té més d'una lògica i entre aquestes lògiques n'hi ha algunes de perverses com, per exemple, que el creixement “a” Vilanova no vol dir exactament creixement “de” Vilanova ni creixement “global” no vol dir creixement de “tothom”. 

"Aedas Homes" -la promotora que està edificant els blocs de Pirelli Mar- és una empresa d'inversors de Madrid que cotitza a borsa i totes aquestes empreses, al frontispici de les seves seus corporatives, picat sobre pedra i amb lletra majúscula romana, hi tenen escrit el mateix lema: "TAKE THE MONEY AND RUN". Abans de dir que la realitat és que Vilanova necessita créixer, prudència, no tot el que sembla necessari ho és i, sobretot, alerta amb els taurons, els de Madrid i els d'aquí. Quan els alcaldes queden encisats per les sirenes, les ciutats acaben devorades pels taurons. No m'ho invento, ja ens ha passat abans. 

Les altres realitats no s'acaben aquí i n'hi ha una que és difícil d'explicar. Difícil d'explicar per què es basa en dades i les dades, per molt rigoroses i científiques que siguin, no generen emocions ni remouen consciències. Unes dades rigoroses que diuen que els recursos naturals s'estan acabant i que encara que sigui injust i sembli impossible -com una taca fosca en una radiografia- tenim un problema de salut greu a la qualitat de la terra, de l'aigua i de l'aire on vivim i que caldrà fer canvis molt dràstics i molt ràpids igual que quan hom detecta una taca fosca a la radiografia. Exactament igual. A l'hora de planificar, les dades, les mesures objectives i les observacions rigoroses, encara que no ens agradin, són una base molt més sòlida que les il·lusions en la suposició ingènua que tot continuarà com fins ara, que la taca fosca es solucionarà amb una pastilla i que aquí no passa res. 

La planificació que s'està fent del creixement de Vilanova s'ajusta a aquesta idea ingènua, que tot podrà ser com fins ara i s'ajusta, també, al dogma que el "take the  money and run" és legítim per moltes que siguin les factures -a pagar entre tots- que es deixin pendents de saldar. 

La funció de l'alcalde és triar el camí. Seguir el camí és cosa dels gestors, però triar-lo és potestat de l'alcalde i ara estem en una cruïlla important i a mi em fa l'efecte que vostè arriba a aquesta cruïlla molt enganyat. No el culpo, perquè la força i la inèrcia del discurs dominant és immensa i ningú el culparà si decideix seguir el camí que demana la majoria dels que té al darrere, però seguir el camí que demana la majoria ho pot fer qualsevol. Per això ja n'hi ha prou amb un gestor obedient i no cal un guia. 

No permeti que l'enganyin, informi's objectivament i sigui rigorós i quan les urgències afluixin miri l'horitzó i digui'ns que hi veu.