L’aforament a la Vegueria Penedès

Aforament, entre d’altres, és sinònim que expressa en urbanisme la densitat de persones en el territori.  A la Vegueria Penedès es tramita el Planejament Urbanístic. De moment estem en el tràmit de l’avanç i, posteriorment, es tramitarà el document per la seva proposta d’aprovació inicial, exposició pública i aprovació definitiva pel Departament de Territori.

En aquest tràmit i de forma col·lectiva hi haurem de treballar-hi tothom, ja que dependrà de la implicació i participació de tots plegats que obtinguem un bon document urbanístic que ordeni els camins encertats per el Penedès. Catalunya és un territori el creixement poblacional del qual, en els darrers anys, ha sigut de més de dos milions de persones, de 6 a 8 milions, quasi bé sense adonar-nos de quines conseqüències tindrà.

És important tenir clar el concepte urbanístic de l’aforament.

En posaré un exemple: a un local amb capacitat per a 30 persones no pot haver-n’hi 100, seria insuportable. Doncs si apliquem que en un municipi, per viure de forma ordenada, pot admetre 50.000 habitants i aprovem planejament fins a 100.000, el fracàs esta assegurat.

Aporto aquesta reflexió –n’hi ha moltes- perquè el paràmetre de l’aforament hauria de servir també per el país, Catalunya. Podem anar creixent sense que sapiguem on anem?

Model de Catalunya

Un cop tinguem el planejament urbanístic de la Vegueria Penedès aprovat, serem capaços de tenir una visió global de Catalunya amb les 8 Vegueries revisades i aprovades. Per primera vegada la lectura serà completa, la d’un model de Catalunya.

És molt important escoltar el territori des de la participació dels seus habitants -la proximitat d’allò real-  i més ara que és obert el debat d’ampliar l’AMB (Àrea Metropolitana de Barcelona); avui són 36 municipis i pretén expandir-se fins als 5 milions de persones tot creant una Regió Metropolitana. Aquesta possibilitat s’inicia sense haver llegit el model que atorgaran les 8 vegueries, ni se sap quina serà la seva governança.

Anirem cap a la província única?.

Però no vull acabar aquesta reflexió sense plantejar una pregunta molt important sobre l’aforament que es capaç de tenir Catalunya. Quants habitants ha de tenir aquest territori?. Sense saber l’aforament actual, és sostenible el creixement lliure?

Acabo dient: la pressa és una mala companyia, en l’urbanisme encara més, dic. Primer cal parar, reflexionar i planificar i, sobre tot, que el llegir no ens faci perdre l’escriure.

És l’hora de valorar bé les conseqüències d’un aforament desmesurat, per no saber llegir bé i interpretar el territori complicat amb la seva orografia, però meravellós per moltes altres virtuts. Llegir-lo bé és estimar-lo.

Així ho veig.