Educació social

La regla d’Ulisses

Mosaic de Ulisses al Museo Nacional del Bardo. Wikipedia

Mosaic de Ulisses al Museo Nacional del Bardo. Wikipedia

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

L’Odissea ha esdevingut un dels textos més llegits de la mitologia clàssica, un poema èpic grec escrit per Homer al s. VIII aC. Homer (grec antic: Ὅμηρος, Hómēros, llatí: Homerus) és el suposat autor de les obres literàries més antigues.

En aquesta obra podem llegir el viatge d’Ulisses, un heroi de la guerra de Troia. Ulisses, un cop acabà aquesta guerra, va trigar deu anys a tornar  a l’illa d’Ítaca, casa seva.

A Ítaca ell era el rei, a casa hi eren la seva dona i el seu fill.

És en el cant XII de l’Odissea on podem llegir que el vaixell d’Ulisses navega en un mar ple de sirenes. Homer parlava d’unes criatures màgiques i misterioses que es trobaven en representacions molt més antigues.

Ulisses coneixia que massa naus naufraguen quan navegaven per allà a causa del cant embriagador de les sirenes que provocava que els mariners perdessin el cap i es llencessin per la borda a la cerca d’aquestes criatures.

Ulisses va passar de llarg sense naufragar, va pensar que els mariners s’havien de tapar les orelles amb un cotó per evitar sentir  els cants i així poder continuar remant, per contra, ell es va fer lligar al pal major del vaixell sense tapar-se les orelles.

Ulisses demanà als seus mariners no deslligar-lo fins que haguessin passat molt lluny de les sirenes; els ho demanava cridant, mentre les sirenes cantaven el contrari, que el deslliguessin. Amb aquesta estratègia Ulisses volia aconseguir un objectiu doble, per un costat, escoltar la bellesa del cant de les sirenes i, per l’altre, evitar que els seus vaixells naufraguessin.

La regla d'Ulisses és doncs un concepte inspirat en aquest text de la mitologia grega, per a alguns anomenat el contracte d'Ulisses, es basa en anticipar-nos a una possible pèrdua de control en les nostres decisions.

Ens ensenya que cal un compromís per davant d’una estratègia per poder evitar qualsevol temptació.

La regla d’Ulisses, està inspirada en l’estratègia d’Ulisses per resistir el cant de les sirenes, i que ha esdevingut  un principi psicològic.

Aquest principi de gestió de l’autocontrol ens ensenya com podem prevenir el nostre fracàs  i poder assegurar-nos l’èxit.

Esdevé una visió totalment innovadora per a l'autodisciplina i la presa de decisions que ens ensenya com anticipar-nos a les nostres temptacions i els nostres futurs desequilibris per poder armar-nos amb un escut.

Hem de saber aplicar la regla d'Ulisses en la nostra vida personal i professional, aquesta ens pot ajudar a assolir els objectius que nosaltres ens hàgim plantejat.

Els educadors i educadores socials hem après que per executar qualsevol pla d’acció necessitem la força de voluntat. Pels psicòlegs és la capacitat que tenen els éssers humans d’esforçar-se per aconseguir els seus objectius.

Sense força de voluntat veurem afectada negativament la qualitat de vida de les persones, que patiran dificultats en l’acompliment dels seus propòsits.

Així, doncs, dins del context modern, la regla d'Ulisses fa referència a la idea de compromís, per davant d’una estratègia per poder evitar la temptació.

Ens fa veure que davant del fracàs en futures situacions i davant de la vulnerabilitat dels nostres objectius i dels nostres principis, caldrà enfrontar-nos a determinades circumstàncies.

La regla d’Ulisses també s’aplica en la gestió de la salut, sobretot en el tractament d'addiccions, en la presa de decisions ètiques i estratègiques o en les referents amb el patrimoni personal.

Manté una aplicació directa com una forma d'autocontrol i en el fiançament de compromisos davant futures amenaces.

La regla d'Ulisses s’anomena també contracte d'Ulisses, és un concepte que tracta la importància de l'autodisciplina juntament amb el compromís personal que ens ajudarà a superar els abelliments i també, a assolir els grans objectius.

Actualment, per alguns professionals, representa la idea de prendre mesures al present per protegir-nos de les nostres pròpies debilitats futures.

De la mateixa manera pren rellevant importància la força de voluntat, com el principal medi per aconseguir un fi, a canvi de posposar una satisfacció immediata.

"L'impossible pot ser possible amb la força de voluntat" (Dalai Lama)

Joan Rodríguez i Serra és educador social (joanr.educadorsocial@gmail.com)

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!




SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local