L’estrès posttraumàtic

Un fet traumàtic com aquest esdevé un esdeveniment negatiu, intens, que sorgeix de forma brusca, inesperada i incontrolable. És molt diferent dels altres esdeveniments de la vida quotidiana i la persona es veu implicada en fets que representen un perill per a la seva vida i per a la seva integritat física.

Per aquest motiu he pensat que cal reflexionar seriosament en les conseqüències que aquest fet pot ocasionar en les persones que l’han sofert. L’estrès posttraumàtic està relacionat amb l’ansietat i afecta aquelles persones que han experimentat un fet impactant, aterridor o perillós que, malgrat el transcurs del temps des de la vivència del fet traumàtic, no han aconseguit superar-ne les conseqüències...

Les dificultats en l’organització i integració d’aquesta experiència ens provoquen una dissociació, una forma de fugir d’una situació a la qual no es veu manera d’escapar.

I és que hom pot sentir estrès, por, fins i tot quan ja no està en perill. Per aquest motiu es desenvolupa un estrès posttraumàtic que la mateixa persona pateix directament, després i es manifesta amb símptomes característics, de re-experimentació, d'hiper-activació, d'evitació d'estímuls relacionats amb els fets i també amb algunes alteracions de l'estat d'ànim.

L’estrès posttraumàtic es manifesta amb diferents símptomes que els professionals anomenen d'intrusió, com ara malsons, reaccions dissociatives, records, malestar psicològic i fisiològic.

Altres són els símptomes d'evitació dels records, d’algunes persones i de determinats indrets.

També apareix una alteració de l’alerta que pot manifestar-se en forma d’irritabilitat, híper-vigilància, algunes persones manifesten tenir problemes per concentrar-se, entre d’altres.

Podem observar també algunes alteracions cognitives negatives i de l'estat d'ànim.

Els educadors i educadores socials sabem que alguns infants i adolescents que han sofert experiències traumàtiques, tenen la percepció d’estar revivint l’esdeveniment, sovint davant d’algun fet i alguna experiència.

També són comunes les conductes d’evitació davant d’esdeveniments, situacions o persones que els apropen al fet traumàtic.

Molts infants manifesten un estat d’alerta elevat, lligat amb canvis en l’estat d’ànim i, en alguns casos, fins i tot veiem aparèixer emocions negatives com la por i la ràbia.

Si transcorre més d’un mes i els símptomes encara són presents i  es mantenen diversos mesos després del fet, aleshores podem estar davant d’aquest estrès posttraumàtic, caldrà doncs demanar ajuda professional.

Generalment, els símptomes apareixen en els primers tres mesos del fet traumàtic, però a voltes poden aparèixer més tard i també després dels anys. Els educadors i educadores hem observat símptomes com patir ensurts fàcilment, estar en alerta constant, amb una sensació de perill. En altres casos també observem trastorns de la son, dispersió, conductes autodestructives, són infants i adolescents que pateixen atacs d’ira recurrents i. Sobretot, experimenten sentiments de culpa.

Hi ha, però una simptomatologia recurrent en infants amb uns símptomes que poden ser diferents dels que mostren els adults, sobretot en nens menors de 6 o 7 anys, com orinar-se en el llit després d’haver après a anar al bany, perdre la parla i l’aferrament exagerat a les figures parentals o properes. Alguns infants solen representar els fets traumàtics en els jocs.

En el cas dels adolescents poden aparèixer símptomes que veiem en els adults, lligats a conductes destructives i gens respectuoses, lligades a sentiments de culpa o de vergonya després d’haver sofert aquest fet viscut.

“Per l'Organització Mundial de la Salut el trauma pot esdevenir quan una persona ha estat exposada a una situació estressant o de naturalesa excepcionalment amenaçant o catastròfica que pot causar un profund desconfort.”

Us recomano llegir, la tesi doctoral de la psicòloga Elisa Saccinto, anomenada “Reacciones psicológicas en situaciones de desastre y emergencia: estudio de la vivencia del suceso traumàtico”, Universitat Ramon Llull de l’any 2014. En aquesta tesi l’autora investiga la vivència del succés traumàtic estudiant les conseqüències a nivell de salut mental i dels comportaments.

La resiliència juga un paper determinant, a voltes molt difícil. En psicologia sabem que representa la capacitat dels éssers humans que han estat sotmesos als efectes de l’adversitat, de superar-la i, fins i tot, de sortir enfortits davant d’aquesta situació. Demanar resiliència pels veïns i veïnes del País Valencià és una marató plena d’obstacles, ja que han patit directament o indirectament les conseqüències de la Dana. Són persones que han patit una situació de molta por, ansietat o angoixa, que han sentit que d’alguna manera la seva vida podria haver estat en algun perill.

A voltes ens toca viure experiències que ens fan mal, que voldríem no haver viscut i que volem oblidar al més aviat possible, situacions en què ens sentim físicament o psicològicament amenaçats. Però també presenciar com sofreixen altres persones, a voltes pot suposar una càrrega molt feixuga més enllà del moment en què es viu.

Cal, doncs, anar a cercar un professional especialitzat en trastorn per estrès posttraumàtic, cal tenir un suport especialitzat adaptat a cada cas i que no es limitarà a mitigar els símptomes, sinó a intervenir sobre l’arrel del problema.

A més, en alguns casos, cal recórrer a l’assistència psiquiàtrica, per a alleujar a mitjà termini els problemes derivats de l’ansietat en reviure el trauma Una manca de comprensió porta la persona a sentir-se confusa respecte a com se sent, fins i tot culpable o insegura.

Molts professionals recomanen una teràpia cognitivo-conductual enfocada al trauma, que és la que fa més temps que s’aplica. És una teràpia d’exposició que prova d’apropar el pacient al record i a la situació real que originen tots aquests símptomes traumàtics.

S’orienta al fet que la persona pugui conviure amb la seva experiència des de la serenitat i la tranquil·litat i es treballa paral·lelament a la reestructuració cognitiva. S’aprèn a  regular les emocions des de l’entrenament amb exercicis de relaxació, meditació i respiració per adquirir el control sobre les emocions.

Hem de tenir en consideració que els infants són especialment vulnerables, es troben en un període de maduració i creixement en què necessiten protecció i ajuda. Per aquest motiu es produeixen reaccions com nerviosisme, plors continuats o dificultats per a dormir. L’infant reviu el que va succeir o alguna part, torna a experimentar-ho com si estigués passant. Pot tornar a veure l'escena, sentir-ne l'olor o els sons, tant de dia com a la nit, en forma de malsons angoixants.

L’estrès posttraumàtic és un trastorn de salut mental derivat de la vivència d'un esdeveniment que ha desbordat la nostra capacitat d'afrontament i els nostres recursos.

"No sé si se'l va emportar el corrent o algú va arribar a salvar-lo", explica Maria sobre el seu pare, amb qui va perdre el contacte dimarts a les nou de la nit. Resideixen a la localitat valenciana de Sendoví, on les pluges no van ser tan intenses com en altres punts. Tot i això, la ruptura d'una presa propera va provocar una tromba d'aigua que va arrossegar l'home mentre caminava pel carrer. Per protegir-se, es va aferrar amb força a un arbre i va aconseguir contactar amb la família. Al voltant de les dues del matí, quan ja havia disminuït el cabal, la seva filla Maria no s'ho va pensar dues vegades i, al costat d'un veí, va agafar unes cordes per lligar-se i va sortir a buscar-lo. "Vam arribar al lloc on ens va dir que hi era, però ja no hi havia ningú", lamenta. “Maria tracta de mantenir la calma i pensa que potser algú va poder rescatar el seu pare”.

Aquests dies, massa sovint podem escoltar testimonis com aquest...

Joan Rodríguez i Serra és educador social (joanr.educadorsocial@gmail.com)