La Llegenda del príncep d’Olèrdola o Mir Geribert, senyor del Penedès

La llegenda és un gènere que Bienve Moya ha conreat amb nombrosos llibres sobre aquesta forma popular d’acostar-nos a la història d’un personatge singular, d’un territori, o d’arrel fantàstica.

Com dèiem Bienve Moya té una reconeguda obra a l’entorn de les diverses manifestacions de la Cultura Popular.

Però cal destacar per damunt de tot  la publicació del llibre Petita Epopeia del Vilanova, que després es va convertir en: La Petita Epopeia de Vilanovins i Geltrunencs amb unes il·lustracions de la Pilarín Bayés.

Sobre llegendes ha generat tota una àmplia bibliografia que constitueix avui una referència pels estudiosos del tema. Llegendes i contes catalans per ser explicats i altres títols seus són: Llegendes urbanes i narracions suburbials, Flodesaüc, Camin de l’Al Andalus, Blab Balansiya, Llegendes del Penedès i els valls del Garraf, Una mà de sants, Olerdulae, El contes del Penedès, de mar a terra endins.

El llibre consta d’una nota històrica “La conquesta de l’Oest“ a Catalunya. En aquest apartat ens parla de la situació política del país i de les baralles de la casa Comtal de Barcelona i com la partició de territoris i possessions generen embolics i també son present a Mir Geribert, Príncep d’Olèrdola.

Després venen les quatre llegendes: El Falcó, El Presoner de l’Eramprunyà, La infàmia del Feudal i La fi de Mir Geribert.

La següent part del llibre és La ciutat dalt de la Muntanya. Valors de la llegendística. En aquesta part l’autor ens explica el perquè del naixement de determinades llegendes i la diferència d’aquestes amb la novel·la i fins i tot amb els relats històrics i fa comparança de Mir Geribert amb altres personatges llegendaris del país.

I el llibre es clou amb la “Genealogia dels comtes de Barcelona dels anys 1000 i 1100”.

Un element a destacar als nostre entendre és el fet que al final de cada capítol o de cada llegenda hi ha glossari amb el termes i les paraules que o bé poden generar dubte de comprensió o dificultat de situar-les en el relat o bé que corresponen al moment històric. Crec que és important per donar una major comprensió als temes i permet a l‘autor usar determinada nomenclatura que pot ser poc coneguda i dóna personalitat als relats.

Ja sabem que les llegendes són narracions populars que solen barrejar elements reals i elements imaginaris. I en Bienve té molta destresa en aquest barreja de tradició del territori i per donar forma a relats que ajuden després a comprendre la història.

El Falcó. En aquesta és narra la picabaralla entre Mir Geribert i un altre noble per la propietat d’un falcó. La pregunta és si el falcó era de veritat la baralla o era l’ús de l’ocellot com a metàfora d’alguna altre possessió o de la voluntat de posseir del Mir.

El Presoner de l’Eramprunyà. Una clara mostra d’allò de qui la fa la paga. L’orgull ferit de Mir Geribert per una ofensa davant el comte Ramon Berenguer genera una batussa entre els nobles amb final interessant per Mir i pel seu patrimoni que es veu augmentat i embellit amb el castell de l’Eremprunyà que avui encara manté algunes runes com a testimoni de la història. Mir practica allò de que venjança és un plat que es menja fred.

La infàmia del Feudal. En aquesta es narra la revolta contra els mals usos dels senyors feudals. Mir Geribert aquí ens mostra un autèntic energumen que fa ús dels pitjors mals usos com és el nefast dret de cuixa. La revolta contra aqueta manera de fer és com a la nostra ciutat una “llegenda d’emancipació”.

La fi de Mir Geribert. És el paradigma de qui la fa la paga. I Mir fa un exercici d’introspecció quan ja veu el seu final. Fa repàs de la seva vida, de les relacions, del enemics, dels amics i després de la reflexió en treu una conclusió. “Avui jec aquí, en la dissort dels vençuts, així i tot, no m’han doblegat els homes, només m’ha doblegat la vida i les oportunitats dels altres...”. Orgullós fins el final. 

La llegenda forma part del patrimoni històric en allò que anomenem cultura popular o folklore i per tant el coneixement de les llegendes és una manera de conèixer-nos a nosaltres mateixos i un primer pas per introduir-nos a la nostra història.

Absolutament recomanable per els joves dels instituts, una manera interessant, divertida i reflexiva sobre els nostres orígens i perquè som el que som i representem el que representem. Un Penedès que va poder ser un comtat fort i va acabar com el rosari de l’Aurora. El llenguatge, els planteig i els glossari dóna una oportunitat als més joves de capbussar-se en el passat del territori.

El llibre del Bienve és una enorme oportunitat per la recuperació de la tradició oral, de generar imaginació, de crear expectatives narratives. La tradició oral, la majoria de les llegendes provenen d’aquesta tradició, dóna l’oportunitat de ser un element de comunicació i de relació intergeneracional. O bé d’ajudar a la mateixa expressió amb la capacitat de poder-se representar i alhora dóna un coneixement del territori.    

Ja hem dit que les llegendes són peces claus en la configuració de la història i en la nostra és clar exemple de la transmissió entre llegenda i història és un fet habitual i per tan el llibre constitueix també una bona base per entendre la història del territori.

Llegir el llibre ens ajudarà doncs a conèixer una mica més el país, els seus orígens, les trifulgues que hi ha hagut i com s’han assentat, com han viscut i com s’han relacionat els seus habitants.

Està clar que el llibre La Llegenda del príncep d’Olèrdola o Mir Geribert, senyor del Penedès”, malgrat faci referència al passat és un llibre viu, actual, carregat d’imaginació de fantasia, que dóna possibilitat de fer l’exercici de somiar i de recerca part del nostre passat.

La Llegenda del príncep d’Olèrdola o Mir Geribert, senyor del Penedès
Bienve Moya
il·lustracions d’Oriol Garcia Quera
Edicions i Propostes Culturals Andana
Vilafranca del Penedès, octubre 2024