Cobo Bedia, Rosa. La Ficción del Consentimiento sexual

Libros de La Catarata 2024. Madrid

1.- El Consentiment

El Consentiment apareix lligat a la quarta onada feminista, la  denúncia de la violència sexual i del malestar de les dones per subordinar el seu desig al dels homes en el context polític i econòmic de l’expansió del capitalisme neoliberal. En aquest mateix context apareix un moviment cultural al voltant de la llibertat sexual de la que s’ ha apropiat el capitalisme per convertir la sexualitat en producte de consum. La Categoria del Consentiment sexual es troba al centre del debat entre feminisme i llibertarisme sexual.

2.- Com es construeix el Consentiment sexual

La crítica feminista no és al concepte de consentiment sexual, sinó a les condicions que el dificulten, en diferents graus,  o el fan inviable.

El consentiment feminista és una eina d’autonomia i llibertat per les dones, és crítica la violència sexual i reivindica el desig. Per al llibertarisme sexual el consentiment està  centrat en la voluntat i la justificació de pràctiques sexuals no normatives.

El problema està en l’intent per part del sector llibertari de substituir l’agenda feminista per la seva pròpia, eliminar de l’equació el domini masculí per tal que el consentiment sexual aparegui sempre com un acte lliure i l’ opressió patriarcal desaparegui del discurs, substituïda por la sexualitat normativa com a font d’opressió.

El paradigma feminista investiga quines són i com funcionen les eines de domini patriarcal i capitalista mitjançant  la socialització diferenciada per sexe que  impedeix a les dones exercir el lliure consentiment sexual, perquè no existeixen condicions reals d’igualtat

3.- Consentiment contractual i consentiment sexual

La teoria del contracte social explica un pacte entre homes, que renuncien voluntàriament a una mítica llibertat individual per construir espais polítics i socials de llibertat col·lectiva i democràcia.  Aquests pactes exclouen les dones.  Cobo  cita a Carol  Pateman i el seu concepte d’ un contracte sexual previ  entre els homes, que es reserven una dona per a cadascú i l’ accés il·limitat  i col·lectiu a un altre grup de dones.  Amb el contracte social posterior l’espai privat i domèstic, que reclou  les dones, resta fora de la política. La llibertat civil dels homes inclou el domini sexual masculí sobre les dones. Capitalisme i patriarcat modern es constitueixen conjuntament.

A diferència del consentiment contractual, el consentiment sexual és revocable en qualsevol moment i ha de se confirmat durant la relació, això contradiu els patrons de sexualitat masculins, que son els dominats i porten les dones a dir sí i  les relega a una situació passiva.

4. L’ imaginari de la llibertat sexual.

La sexualitat se situa avui en el centre de la modernitat i sinònim de benestar emocional i projecte polític d’ alliberament humà. Aquest projecte forma part de la  nova esquerra creat durant revolució sexual dels 60 en un moment d’esperança i optimisme. Aquesta llibertat sexual passarà a formar part del subjectivisme neoliberal i patriarcal. La revolució sexual es  va vincular al desig masculí i a un negoci econòmic global de mercantilització del cos femení; la nova esquerra va sotmetre a crítica totes les institucions, excepte el patriarcat , de l’ anàlisi crítica d’aquesta deriva va sorgir el feminisme radical.

5.- El lloc del feminisme en l’esquerra anticapitalista.

L’ esquerra del maig del 68 serà referent de l’esquerra sorgida a partir del 2015 en resposta a les polítiques d’ austeritat. Aquesta esquerra té propostes anticapitalistes i de canvi cultural centrat en l’ alliberament sexual. El que manca és el subjecte polític, l’aliança entre classe treballadora i sectors de classes mitjanes que donaven suport al comunisme i la socialdemocràcia. El feminisme es converteix en central en la recerca d’un nou subjecte polític,  mentre el moviment feminista es resisteix a ser apropiat per un determinat espai polític, on es perfila una agenda doble, basada per un part en la sexualitat i per una altra articulada al voltant de la  lluita contra la violència sexual i l’explotació laboral de les dones. La  agenda sexual inclou la regulació de la prostitució, llibertat de la pornografia, legalitat de ventres de lloguer. Aquesta agenda serà la preferida de l’ esquerra, legitimada per la teoria queer, que aspira a ser el paradigma de la teoria feminista: debilitar la categoria de sexe, fet que implica qüestionar la base  material de l’opressió de les dones i afirmar la construcció social d’aquesta opressió, el gènere, com identitat legal elegible. Així  comença l’enfrontament del feminisme amb la teoria queer i l’esquerra, que la imposa com agenda .

6.- De les altres al “nosaltres”

La  reivindicació de la diversitat de les dones per l’origen, classe social, aspecte físic, orientació sexual etc. va sorgir de la crítica al feminisme hegemònic  al que es considera centrat en dones blanques, heterosexuals i de classe mitjana. La responsabilitat dels privilegis que unes dones poden tenir sobre altres es posa sobre el feminisme, ignorant les estructures patriarcals i capitalistes. Sobre aquesta base les teòriques queer conclouen que sexe, gènere i sexualitat són construccions culturals i qüestionen l existència objectiva de les dones com éssers humans de sexe femení.

Al costat de la idea de diversitat  existeixen mecanismes socials que ens presenten a les dones com un grup identitari, format per” les altres” en contrast amb el model universal masculí. El feminisme investiga les causes de l’alteritat: les dones no vam pactar cap contracte social, les bases de la democràcia són masculines. L’ espai dels homes és el dels” Iguals”, l’ espai de les dones és el de les” idèntiques” i desiguals.  La menysvaloració de l’espai assignat a les dones precaritza el consentiment sexual, que s’utilitza per a validar antigues i noves formes d’ opressió.

7.- Consentiment sexual i post feminisme.

El Consentiment acabaria amb la violència sexual mitjançant el reconeixement legal de la capacitat de consentir de les dones, que podrien aturar qualsevol agressió sexual a títol individual negant el consentiment i exposant els homes. Al mateix temps es considera negativa la penalització excessiva dels delictes sexuals, que hauria de ser substituïda per altres mesures reparadores i no punitives. S’ obvien un altre cop les estructures de poder patriarcals i el fet que els delinqüents sexuals acostumen a ser reincidents i responen a idees de poder i domini molt profundes, que tenen una solució difícil fora del marc jurídic. L’anomenat post feminisme  proposa substituir la reivindicació per la confiança i l’apoderament i l’ agència. El post feminisme no planteja solucions per la situació global de  les dones ni per l’explotació capitalista i la mercantilització dels cossos, és etnocèntric , classista i individualista.

8.- Llibertarisme sexual

És una radicalització de la idea de llibertat sexual que considera que qualsevol limitació a l’exercici de la sexualitat és nociva,  que el trencament de qualsevol límit  sexual té  capacitat anti sistèmica. Després de exaltar el desig  i davant la crítica feminista del consentiment, el llibertarisme sexual  introdueix la voluntat, amb o sense desig; així es legitima la prostitució com a sexualitat dissident, apoderament i llibertat femenina i es reivindica la llibertat sexual davant qualsevol limitació legal. La sexualitat i no la violència patriarcal o la desigualtat , hauria de ser la principal preocupació del feminisme. Un altre cop s’ obvia l’ existència de dones i nenes del món sotmeses legalment a la coerció patriarcal i a situacions extremes de desigualtat i opressió.  El neoliberalisme  substitueix cada cop més el desig per la voluntat i identifica el cos humà, especialment de dones i menors, com a mercaderia per a satisfer desigs aliens, especialment desigs masculins, amb la justificació del consentiment.

El llibre de Rosa Cobo Bedia té una potència conceptual i d’ anàlisi que la converteixen en una obra imprescindible per entendre i participar en els desafiaments que afronta el feminisme mitjançant el debat al voltant del consentiment sexual.

M. Xosé González Fontela

Associació de dones feministes La Frontissa