Un maltractador no és un bon pare

Aquella nena tenia 7 anys, i després 8, i després 9… Cada dia de dilluns a divendres, la seva mare l’aixecava a ella i al seu germà, els donava llet amb Cola Cao, i els preparava per anar a l’escola mentre sonava la música i la publicitat de la ràdio. La mare els portava a casa per dinar i quan acabava l’escola jugaven una estona amb altres nenes i nens i després potser feien deures a casa.

Aquella nena s’estimava molt la seva mare, durant el dia era feliç dins de tot, o almenys se sentia segura. Tanmateix, a partir de les 6-7 de la tarda venia el monstre. Així era com el veia ella, com un monstre. Era el seu pare. Quan a l’hora mencionada arribava de la feina, era habitual que es posés a escridassar la mare per qualsevol motiu. Si la cosa escalava, el que passava massa sovint, podien trobar-se la mare, la nena i el seu germà donant voltes a la taula del menjador, fugint del pare que s’havia tret el cinturó del pantaló, furiós i agressiu darrera d’ells, fins que aconseguien tancar-se en el quarto de bany. Si no ho aconseguien, la mare rebia els cops i, de vegades, s’escapava algun pels petits. Aquest és un record que va quedar gravat a la ment de la nena. Al dia següent, la mare arreglava tot el que havia destrossat el seu marit el dia anterior en els seus atacs violents. Ordenava tot, i quan a la tarda ell entrava per la porta, es treia la jaqueta i la deixava caure al terra, esperant que ella la recollís. Ella pot ser que pensés que no era la seva criada, però callava i obeïa, malvivia en silenci. I cada dia la mateixa rutina.

A més dels episodis de maltractament físic cap a la mare, moltes vegades també la insultava, li deia ‘zorra’ i puta, i altres coses que la nena ja no recorda. El maltractament psicològic anava unit al físic, a la vegada que suposava una vivència traumàtica pels petits.

La nena no podia estimar el seu pare. L'odiava en silenci, malgrat que la mare, quan la nena es queixava del pare, li digués que a ella i al seu germà sí que els estimava. Una nit la nena va tenir un malson i es va despertar cridant a la mare: ‘mama, mama...’.

El pare era al menjador, que donava directament a la porta de l'habitació on la nena dormia. Ell va obrir la porta i li va dir a la nena que a la seva mare se l'havia emportat un gos a la boca. En un altre episodi, el pare -el monstre, va colpejar la nena per estar preocupada per la seva mare i el seu germà, que se n'havien anat a una visita mèdica feia estona i trigaven a tornar. La figura del monstre, encara ho era més pel fet que el pare mai jugava amb els seus fills, ni els portava al parc, i en dies assenyalats només va acompanyar la dona i els fills algun cop quan eren molt petits i després ja no. La nena no el recorda anant-hi.

La mare era mestressa de casa, com moltes dones en aquell moment, i havia de fer els impossibles per arribar a final de mes amb els diners que el marit li donava amb comptagotes. No li donava sempre el mateix, sinó que depenia de l’humor que tingués ell en el moment. Alguna vegada no li havia donat res per la setmana o molt menys que habitualment. El pare era un obrer amb ofici, que no guanyava una meravella però sí més que altres obrers. No bevia excessivament i no fumava, però preferia comprar-se per ell ampolles de vi i pernil car que la mare no podia comprar amb el que li donava, o altres coses ‘extres’ per ell sol, en comptes de preocupar-se per cobrir les necessitats dels seus fills. Un dia la nena es va adonar que la seva mare era la única dels quatre que mai rebia regals a casa, ni per Reis, ni pel seu aniversari, doncs el pare mai tenia regals per ella. Li va semblar molt injust i li va fer ràbia i pena, pel que va ser molt pesada fins que va aconseguir que el pare li donés a ella i al seu germà l’equivalent a 0,50 € cadascú cada setmana. Va ser de les poques coses que li podia agrair. Guardava els diners seus i els del germà per comprar un regal a la mare de part dels dos en aquestes dues dates, el seu aniversari i el dia de Reis. D’aquests fets es desprèn que la mare rebia, a més de maltractament físic i psicològic, maltractament econòmic per part del marit.

La nena era la més gran dels dos germans. Quan va néixer, el pare no va estar molt content, perquè volia un nen, i justament poc després va marxar a treballar a Alemanya durant dos anys, amb visites cada cert temps. Al final d’aquest interval va néixer el nen. Tot i que els maltractaments havien començat abans, a partir d’aquí van anar a pitjor. Li va agafar el rampell de què ella li havia enganyat i el nen no era fill seu, malgrat semblar-se a ell físicament molt més que la nena, que si semblava més a la família materna. Segurament per això, malgrat tractar-se d’un pensament molt irracional, dins de la seva poca empatia, tenia millor inclinació cap a la nena que cap al nen.

De més gran, la nena volia que la seva mare se separés, però en aquells temps no era tan fàcil. De vegades somiava desperta que ell es moria o no tornava de la feina, que marxava lluny, i que per fi podien ser lliures i feliços la mare, el germà i ella. Quan la seva mare va tornar a quedar-se embarassada, la nena, que ja era adolescent, li va demanar que avortés. Tenir una altra criatura arruïnava les possibilitats de separació i de llibertat. No obstant, la mare no va avortar.

La nena hagués estat molt més terroritzada, hagués vist al seu pare com un monstre encara més gran del que ella imaginava, si hagués sabut que el pare amagava un ganivet sota el coixí del llit, per si un dia se li acudia utilitzar-lo...

La nena pensava que tothom veia al seu pare com ella el veia. Era claríssim que era un monstre, que els tractava malament i que els feia la vida impossible. Tanmateix, quan la nena es va convertir en una dona, va saber que de cara a l’exterior, gent del veïnat i fins i tot de la família el veien com un home afable i un bon pare que es preocupava per la seva família. Quan ho va saber, va sentit primer incredulitat i després una ràbia infinita. I quan una cosina seva, filla de la germana del seu pare, li va dir que ell era una bona persona, es va haver de mossegar els llavis per no donar-li una bufetada, o, més aviat, per no dir-li alguna cosa que potser no li hagués agradat. No creia que la cosina no sabés com els havia tractat.

La mare finalment es va separar. Malauradament, els germans tenen molt més del pare del que els hi agradaria reconèixer.

(Basat en una història real)

Isabel Pérez Molina

Associació de Dones Feministes La Frontissa