El bon veïnatge

“Els bons veïns” és una història sobre l’amistat, la generositat i aprendre a compartir. Està escrita per Yun-Jeong Choi i il·lustrada per Seok-Wun Choi. És un llibre adreçat a infants majors de 7 anys. Explica la història de dues famílies veïnes, la de l’Ós i la del Mico, s’avenen i s’ajuden en tot.

Un bon dia es troben dos sacs de llavors i decideixen plantar-les. A partir d’aquí, treballen junts la terra, ajudant-se i repartint-se els fruits. El lector haurà de pensar com es dividiran el menjar de manera equitativa, fent servir termes com ara meitat, tros, tot i porció.

Tots sabem que el diàleg, el respecte i la tolerància són molt importants quan existeixen desavinences entre el veïnat. Sempre hi ha alguna persona que ocasiona alguna molèstia, sorolls, etcètera. Primer de tot, cal parlar-hi i procurar sempre arribar a una entesa.

Si analitzem aquelles qüestions que ens ajuden a tenir un bon veïnatge podríem parlar de procurar l’enfortiment i la convivència entre els veïns i veïnes.

Tots i totes hem de reforçar el sentiment de pertinença al barri, al poble i a la ciutat, fomentant sempre l’orgull i sentiment de barri.

És en la resiliència que persones i societats vinculen la seva capacitat de cooperar i trobar maneres recíproques de suport.

S’ha de treballar incansablement per reduir les tensions veïnals quotidianes en les comunitats de veïns, afavorint sempre que sigui possible, el diàleg entre les persones que resideixen a una mateixa comunitat o escala veïnal.

I és que l’envelliment progressiu de la població i l’augment de persones que viuen soles, ha fet necessari reforçar les xarxes de veïnatge com a observadors per poder detectar, fent un primer suport, els casos de vulnerabilitat.

La societat ha après a contrarestar les dinàmiques d’anonimat que caracteritzen moltes de les relacions veïnals actuals i que posen en perill la vinculació comunitària, al barri i a la ciutat que per desgràcia no fan més que accentuar situacions de soledat no desitjada.

Els ajuntaments han de saber combinar l'acció habitual dels serveis amb els plans que fomentin el suport mutu dins de les comunitats de veïnatge.

“Val més un bon veí que un mal parent”, és una expressió que usem quan hi ha una necessitat o  una urgència, sabem que més t’ajuda el teu veí que no pas un parent que resideixi molt lluny.

Em sembla bé compartir amb tots i totes vosaltres, lectors de l’Eix Diari, aquestes dites populars extretes del diccionari català, valencià i balear, que crec que defineixen clarament el que pensem del veïnatge.

“No té veïns, està lluny de veïns”, es diu irònicament d'una persona que s'alaba a ella mateixa, que no espera els elogis d'altri.

“Val més un veí a la porta que un parent a Mallorca”, ens fa entendre que tenim més confiança en l'ajut dels nostres veïns que dels nostres parents.

“Déu ens lliuri d'un mal veí, i d'un aprenent de violí”. Un veí o veïna que aprèn a tocar el violí molesta als veïns amb els grinyols que fa fer a l'instrument.

“No hi ha pitjor veí que la terra prop del camí”, per explicar que el qui té la terra vora del camí, està exposat a robatoris i visites poc desitjables.

“Qui té mal veí, té mal matí”. No pot dormir, parla de les molèsties que dona un veí pesat, amb els seus crits, sorolls, etc.

“Qui espera les veïnes, no ou totes les matines”, significa que generalment la persona que ha d'anar amb altres s'exposa a arribar tard perquè aquelles no es reuneixen a temps.

“El pa de la veïna, és medecina”, es refereix al fet que sovint les coses de casa de fora ens semblen millors que les nostres.

“Quan vegis la barba de ton veí afaitar, posa la teva a remullar”. Fa referència que el mal que sofreixen els altres ens ha de servir d'avís per a evitar-nos el.

“Lo que menja el meu veí, poc profit em farà a mi”.

“No té pa ni vi, i convida el veí”, es diu de la persona que no té prou menjar o diners per a ella i convida o dona del seu a altra gent.

“Moltes filles, males veïnes i velles vinyes, destrueixen la casa”.

“Una bona casa la fan els bons veïns”. Ens recorda que, abans d’establir-nos en un lloc que no coneixem, és important saber quin veïnatge hi trobarem.

“Amb el veïnat, bona amistat i el portal tancat”. Amb els veïns, val més estar-hi bé que malament.

“Casa tancada fa veïnat bo”.

“Déu nos guard de mal veí i d'aprenent de cornetí”.

“Els veïnats són a dur oli”. 

“Els veïnats veïnadegen i qualque vegada festegen”.

“La llengua d'un mal veí pica més que un escorpí”.

“En bon vi crida els veïns”.  

“L'amic de ton vi, no els vulguis per veí”.

“Ni ser veí de ferrer, ni renyir amb el barber”.

“No hi ha veïnat més dolent que terra arran de torrent, monja a dins convent o fadrina que no fa casament”.

“Qui té bon veí té bon matí”.

“Si vols ser ben casat, casa't pel mateix veïnat”.

“La llengua d’un mal veí pica més que un escorpí”.

“Abans de prendre casa per habitatge, mira bé el veïnatge”.

Jo tinc la sort de tenir una veïna d’edat avançada que és molt entranyable. Em coneix des que estava a la panxa de la meva mare i malgrat que no hem estat molt units (per diferents circumstàncies) sempre ha estat aquí.

Sento l’olor de la seva cuina i gaudeixo de la seva amabilitat. Sap quan fer silenci i quan s’ha de dir quelcom que sempre utilitza per sumar i per fer-nos la vida més agradable. Ara, darrere els vidres, l’observo davant el televisor, tapada amb la manteta, mentre espera el seu programa preferit.

Gràcies, veïna, per ser-hi, per regalar-nos el teu veïnatge.

Joan Rodríguez i Serra és educador social (joanr.educadorsocial@gmail.com)