Dependència emocional

Si ho vinculem amb la dependència afectiva o sentimental, direm doncs que consisteix en un conjunt de comportaments addictius que es donen en tota relació interpersonal on hi ha una desigualtat en el paper que assumeix cada persona.

Els educadors i educadores socials observem com tothom necessita un afecte bàsic que es pot convertir en una dependència emocional quan apareixen comportaments que justifiquen i que puguin esdevenir desproporcionats i, fins i tot, patològics.

Realment, és la nostra incapacitat de renunciar a tot allò que ens ofereix seguretat i ens agrada trobar en les relacions personals. Però el que és definitivament dependent no serà la pèrdua de desig, sinó la nostra incapacitat de renunciar-ne, quan realment hauria de ser el més prioritari en la nostra relació.

Cal que considerem que la dependència emocional pot manifestar-se en les relacions de parella, com amb altres persones del nostre entorn més proper, entre la família i les nostres amistats.

Observem, doncs, que les persones que la sofreixen perden la seva individualitat, la seva independència i gaudi personal per passar a dependre de l’opinió dels altres, del que opinen o pensen. Són persones que assumeixen aquesta dependència vers els altres, procuren la felicitat en els altres per damunt dels seus interessos personals per poder estar bé amb elles mateixes.

La dependència emocional és un estat psicològic que provoca que les persones necessitin constantment l’aprovació i el suport emocional dels altres. Trobem doncs que les persones dependents responen sempre a una profunda por a l’abandonament, fet que influeix necessàriament i, d’una manera negativa, en la seva autoestima i, de retruc, en el seu benestar.

Analitzem doncs que les causes més comunes i freqüents esdevenen una baixa autoestima i la por a la soledat. Això afecta directament en un estat d’ànim negatiu provocant episodis d’ansietat i depressió.

La simptomatologia que ens ha de fer reaccionar davant la dependència emocional és l’angoixa o por exagerada a la separació, l’obsessió per una determinada persona, la idealització lligada amb una més que evident dependència econòmica i domèstica.

Sabem que la dependència emocional provoca un establiment de relacions interpersonals que es caracteritzen per un desequilibri de poder, per l’excessiva necessitat d'aprovació i, sobretot, per l’enorme interès de mantenir aquesta relació a qualsevol preu.

Els educadors i educadores socials sabem que la dependència emocional es pot manifestar en diverses relacions tant en les familiars com en les laborals o en les amistats entre d’altres. Afecta d’una manera més determinant a les relacions de parella.

Podem, doncs, extreure algunes característiques de la dependència emocional, com una constant por a l'abandonament per part de la parella.

Una lluita per evitar la solitud i la sensació de buit interior.

Una idealització de la parella, amb expectatives poc realistes que hi hagi canvis en la parella posant per endavant el benestar de la parella al seu propi.

Amb una clara renuncia a les necessitats i els desitjos propis. No tenint cura de les relacions socials, de l'oci i dels altres projectes personals.

Acceptar amb tolerància les situacions injustes i una marcada incapacitat per trencar la relació. En cas de ruptura, una necessitat compulsiva de reprendre el contacte.

Amb unes conseqüències negatives per a la salut, amb episodis d’ansietat, de depressió, d’alteracions del son, entre d’altres.

Tenim persones que prefereixen continuar patint una relació en lloc d'acceptar una ruptura, amb moltes dificultats d’enfrontar-se a unes conseqüències per a ell o ella desconegudes.

Cal doncs donar molta importància a saber reconèixer els signes d’aquesta dependència emocional i cercar el suport de professionals que ajudin a l’establiment de límits sans, que ajudin al desenvolupament de l'autoestima, que ajudin a recuperar l'autonomia emocional.

En el cas dels infants els símptomes més característics davant de problemes de dependència són inseguretats i una manca de confiança en elles i ells mateixos. Observem doncs pors irracionals, sense causa coneguda, molt poques habilitats socials i, sobretot, moltes dificultats per relacionar-se amb els adults i altres infants.

A voltes hi ha pares que pensen que els seus fills tenen una dependència emocional, això provoca que tinguin una autonomia menor de la que els correspondria per la seva edat. És aleshores quan els infants necessiten estar al costat dels seus pares i referents adults, cercant sentir-se còmodes, segurs i protegits.

Hi ha infants en qui podem observar una síndrome de dependència, són nens i nenes que presenten tendència a no poder reconèixer els seus errors. Observem com amb massa facilitat s’enfaden, busquen culpabilitzar als altres en un intent d’evitació dels propis problemes, i per aquesta raó acostumen a parlar de terceres persones.

Són infants que tenen moltes dificultats per resoldre conflictes, solen quedar-se sense raons i cerquen excuses, empren el victimisme amb l’ajuda de gestos molt infantils.

L’objectiu educatiu derivat d’un contagi emocional pels educadors i educadores ha d’esdevenir en la formació d’infants i adolescents amb autonomia emocional. Hem d’educar-los en l’adquisició de competències, com per exemple les emocions adaptatives com la solidaritat, l’agraïment, l’amor entre d’altres.

I sobretot, evitar contagiar-los d'emocions tòxiques com la ira, la tristor, el pànic, la violència i el desànim.

Hem de recordar que la paraula autonomia procedeix “d'acte" que significa "per si mateix" i "nomia (nomos)", que significa normes. L’autonomia és la capacitat d’empoderar-nos, de confiar en les pròpies accions, sense la dependència dels altres. Per tant, l'autonomia emocional esdevé la capacitat de sentir, pensar i prendre decisions amb una capacitat d’assumir les conseqüències dels nostres actes i a conseqüència d’assumir responsabilitats. 

Hem de treballar per reduir el temps que els infants van fent créixer aquesta necessitat afectiva de la dependència emocional. Cal recordar també que aquesta manca d'autonomia emocional pot significar dependència emocional.

Qualsevol mena de dependència porta implícit ser subordinat a una altra persona, una submissió a la voluntat de l'altre. Els infants tenen una total dependència emocional per cobrir les seves necessitats.

“T'estimo perquè et vull estimar, perquè t'he triat i m'agrada estar al teu costat; no perquè siguis indispensable per a la meva felicitat”. Dependre de la persona que s'estima és una manera d'enterrar-se a la vida, un acte d'automutilació psicològica on l'amor propi, l'auto-respecte i l'essència d'un mateix són irracionalment ofrenats i regalats. Walter Riso va néixer a Itàlia (Nàpols). És psicòleg clínic, especialista en Teràpia Cognitiva i Magister en Bioètica.

Joan Rodríguez i Serra és educador social (joanr.educadorsocial@gmail.com)