Una taula de memòries i futurs

El passat 30 de novembre ens vam convocar a La Sala aquells qui vam voler mantenir viva la memòria i reconeixement de la figura i obra de l’artista Armand Cardona.  

A la taula vam comptar amb la inestimable presència sàvia i carregada de memòries de Josep Corredor-Matheos, escriptor, crític d’art i Premi Nacional de Poesia 2005, la no menys interessant participació d’en Quico Mestres, d’El Cep i la Nansa, i editor del llibre dedicat al  pintor, (“Armand Cardona-Torrandell. Fragments o delimitacions de biografia”), una eina ja imprescindible d’aproximació als aspectes de la personalitat i obra de Cardona- Torrandell, amb la contribució de figures rellevants com els ara també recordats Joan Callejón Cabrera, artífex de la plèiade reunida d’escriptors i amics de l’Armand, com Francesc Puig Rovira, recentment traspassat, de qui l’Àlex Cardona en va fer un record a partir del seu article, d’entre altres ben significatius i en que el mateix José Corredor- M. hi va participar també.  

Van desfilar els diferents parlaments de visions, anècdotes i records, i noves apreciacions del passat i el futur entorn l’obra de l’Armand i d’altres figures del seu voltant i de l’època:  

Per exemple, des de la dedicació del Poema de S. Espriu sobre l’Armand a Jean M. Fossey -i coneixença d’aquest amb Quico-, la 1ª exposició al Foment Vilanoví quan el seu pare n’era el president -desmentint l’aura de ‘centre burgés’ que se li atribuïa a l’entitat llavors-, les converses de Cardona amb Jaume Bertràn, ferrer de mar, l’anècdota de la proposta de Salvador  Espriu com a candidat al Premi Nobel de literatura a partir del 1969, i que no va prosperar per manca de visió en mantenir-la unitàriament, la vinculació de Corredor- Matheos amb Vilanova, on a més d’haver passat la infantesa a Vilanova durant la Guerra Civil, va col·laborar en altres ocasions posteriors tant amb els Museus com amb un article a la “Revista TGV. Revista  d’Humanitats” al número 6, la defensa de la cultura escrita i del llibre com a suport on recórrer, o les recurrents visites de l’Armand a les dependències de redacció del suplement de l’Espasa  on treballava Corredor-Matheos, fins que en demanar-li que no era el lloc per fer tertúlies i distreure’ls, i que no va encaixar gaire bé, ...  

Però sobretot, els comentaris es centraren en l’enyorança de personalitats potents com a referents, i en Cardona-Torrandell n’era una. Interessava tant ell com la seva obra, ja que el personatge no era cap impostura, no se l’havia “inventat”, sinó que ell era així, únic, diferent i irrepetible, no amatent a fer “el que toca”.  

Per Corredor-M, el veritable art ha de mantenir un punt de misteri, ha d’anar més enllà, i aprecia la sinceritat i coherència de l’artista i la seva obra, que es manté fidel als seus principis i no es doblega. I si comenta que una vegada ja va crear un gran enrenou quant a una reunió de crítics d’art va opinar que “com el SXX ha sigut un segle superficial, no és estrany que Picasso sigui un geni, perquè és un pintor superficial”, al·ludint a que fa una pintura ‘de superLcie’, molt racionalista i excessivament intel·lectual i que, per tant, és mancada d’aquest alè de misteri;  Crec que en aquesta reunió celebrada a La Sala també va sorprendre amb l’afirmació, en plena celebració del centenari d’A. Tàpies, dient que “el Tàpies de 1a. etapa era boníssim; te una 2a. que també estava bé, però posteriorment deixa de tenir interès”. Troba interessant la 1ª etapa del surrealisme, i de l’informalisme, però quan en l’abstracció hi pinta un peu, deixa de ser sincer.  

Acabarà reivindicant la importància rellevant del paper destacat de l’A. Cardona: Avui, no gaire recordat, però convençut que ho serà més en el futur, perquè ha sabut mantenir-se fidel a la  seva línia, més que adaptar-se als canvis per cridar l’atenció, cosa que detecta quan de vegades altres pintors veu que estan més pendents de les tendències que es fan a altres llocs o van preguntant “què és el que s’està fent ara?”, per adaptar-s’hi.  

Cardona va ser un personatge estimat per molts i encara desconegut pel públic. Per això interessa aquesta tasca de memòria i recuperació. I així amb molts altres artistes que ara estan sortint a la llum per a ponderar-los en la seva repercussió.  

La trobada d’una esplèndida estampa gravada amb figures de presoners en un camp de concentració a la col·lecció Gelonch- Viladegut, -i que apareix també reproduït al llibre “L’Art del gravat català” d’Artur Ramón-, em va encuriosir a aprofundir la faceta de l’Armand Cardona Torrandell gravador, aspecte menys conegut que la seva vessant de pintor. Demanada  l’autorització al Sr. Gelonch per reproduir-la amb els alumnes pel disseny d’un fulletó pel Projecte Buchenwald, i portant al seu nebot, l’Àlex al centre a mostrar-nos els originals i una aproximació a l’obra de l’artista, vaig abraçar la possibilitat de contactar amb José Corredor Matheos, sabent que n’havia escrit diferents textos i comentaris sobre l’Armand i el seu art.  

A aquest respecte, voldria afegir una ampliació personal, per ressaltar també la iniciativa a la que Josep Corredor- Matheos també hi va participar en l’organització de l’exposició ‘El Arte y la Paz”, a 1960, la darrera exposició de l’aventura de creació del primer Museu d’Art Contemporani a Barcelona a la Cúpula del Coliseum, no vista amb bons ulls pel règim, durant la breu existència de 3 anys, i el gruix d’una nòmina d’artistes d’avantguarda avui ara reconeguts, que és la que nodreix la secció d’art actual a la BMV. Balaguer, aquí Vilanova: Posem en valor la gran importància d’aquest contingut. (Podeu trobar més informació bàsica aquí).

L’episodi també queda recollit al llibre de Josep Corredor- Matheos: “Corredor de fondo. Memórias”, interessant recopilació de records amb figures i personalitats de l’art i les lletres tractades amb senzillesa, confegint un marc per una època.  

Igualment, l’acte anual d’aquesta commemoració de Cardona és deutora de la comissió que es preocupa d’organitzar-lo, així com de les exposicions encapçalades per la tasca de Xavier Capdet, de la que sembla aquesta primavera n’haurà alguna en preparació, i probablement el proper any la mirarem de complementar amb aquesta faceta de Cardona- Torrandell gravador. 

Alhora, també crec que hi ha una interessant tasca de diferents exposicions a Museus d’arreu (i me’n deixo) per rescatar de l’oblit altres figures igualment importants que han quedat injustament ‘ocultes’. Darrera uns fars potents del S XX (Picasso, Miró, Dalí, Tàpies, Ma sse- i molts altres a Europa i EE. UU.-), s’han eclipsat d’altres pintors i moviments d’artístics i ara cal revisar-los. Al respecte, destacaria algunes exposicions recents sobre Art de la postguerra i 2es avantguardes, com:  

Espai Guinovart. AGRAMUNT. “La ferida infinita: Tres mirades sobre el conflicte: Guinovart, Narotzky, Cardona- Torrandell”

Museu d’Art de GIRONA. “Un art altre. L’informalisme a Catalunya, 1955- 1965”

MNAC. BCN. “Quina humanitat? La figura humana després de la Guerra (1940- 1966)”

BCN. Fira Gremi de llibreters 2023. “El Jazz i les avantguardes artístiques de la Postguerra”

La Pedrera. BCN. “Els camins de l’abstracció. 1957- 1978”

I ja a l’Estat per conèixer moviments artístics i grups oposats a la dictadura, una exposició exhaustiva i dividida en tres etapes temporals (Una 1a. Fase anava entre 1939 a 1957; Ara van per la 2a.fase, de 1957- 1975, molt interessant. Arribarà a 2025 amb l’etapa 1975-1995):  IACC Pablo Serrano, SARAGOSSA. “Aragón y las Artes”.  

IACC Pablo Serrano, Saragossa. Juana Francés: Con voz pròpia”  

Museo de Arte Abstracto. CONCA. Defora fronteres, per aprofundir en moviments artístics de 2es Avantguardes i resistència.  

Museu d’Art Modern Jan Peské, COLLIOURE. “Front de mer, 1940. Canet, Collioure, Banyuls”

... I ja que l’exposició va tenir lloc en el marc de l’exposició en curs a La Sala, “X Amor”, esperem que aquesta iniciativa retorni a posar en el mapa la capitalitat del focus creador en el futur que hi ha a la vila, com ho va estar amb la figura de l’Armand.  

Així doncs, … Salut, Art i Tinta!  

Carles U.  

Impulsor Artístic i Cultural 

De Tant en Tant Edicions