El Trastorn Negativista Desafiador

Quan ens trobem infants que solen respondre davant situacions amb un enuig exagerat topant d’una manera directa amb els adults, direm que pateixen un TND, són aquells i aquelles que es consideren difícils.

Aquest trastorn es manifesta amb conductes negativistes, són desobedients, esdevenen rebels i desafiadores vers aquells que exerceixen l’autoritat. Són infants amb un conjunt de comportaments que afecten a la seva vida social, a l’escola i, posteriorment, en el lloc de treball.

Són infants i adolescents que solen perdre la calma fàcilment, tendeixen a discutir massa sovint, sempre culpabilitzen als altres dels seus propis comportaments .

Els resulta molt complicat poder regular les seves emocions i el seu comportament, són impulsius i no sabem preveure les conseqüències d’allò que fan.

Solen empipar-se sovint, mostren actituds desafiants i no respecten els límits i les normes. Acostumen a mentir i a manipular, a l’escola presenten greus problemes, sobretot des del vessant emocional.

Són infants i adolescents amb una baixa autoestima, sovint apareixen relacionats en greus conflictes familiars. Tenen dificultats per gestionar les emocions i també una baixa tolerància a la frustració.

Sempre responen amb respostes fora de to, és aquell infant i adolescent que inicia les baralles. Amb una clara incapacitat per obeir, sempre culpabilitzant als altres de les seves malifetes.

Per això cal dir que el trastorn negativista desafiant (TND) és un trastorn del comportament que afecta principalment nens, nenes i adolescents. Les seves causes no es coneixen, hom creu que és el resultat d’una combinació de diferents factors entre els quals podem destacar els genètics, ja que alguns familiars presenten trastorns similars, com a conseqüència existeix un risc més gran per a poder desenvolupar aquest trastorn.

Hi ha també uns factors biològics, alguns investigadors afirmen que existeixen diferències en l’estructura i el funcionament del cervell, com algunes anomalies en el funcionament del còrtex prefrontal, que és el responsable del control dels impulsos i la regulació emocional.

Uns factors psicològics, com problemes emocionals i de comportament, problemes per regular emocions, una baixa autoestima i una manca d’habilitats per a resoldre les qüestions que els preocupen.

Finalment, apareixen uns factors ambientals, quan els hi toca viure experiències negatives i alguns conflictes familiars. La manca de límits clars, augmenta el risc davant el TND.

Els educadors i educadores socials podem afirmar que els nens amb TND solen comportar-se pitjor a casa, els nens amb TND tenen conflictes amb aquells i aquelles que coneixen bé, per contra, a l’escola, l’infant té menys control sobre el seu entorn.

Els tipus d’afectacions que podem veure en el trastorn negativista desafiador són per exemple una incapacitat per prestar atenció als detalls o la tendència a cometre errors per una distracció.

Algunes dificultats per mantenir l'atenció en les tasques del dia a dia, alguns infants presenten aparents problemes d'audició.

Observem també moltes dificultats per seguir instruccions i molts problemes relacionats amb l’organització.

Solen evitar les activitats que requereixen esforç mental i massa sovint perden  objectes lúdics, també treballs i materials per l’escola.

A voltes es dispersen i es distreuen, oblidant-se d’algunes coses del dia a dia.

Realitzen alguns gestos o moviments, amb dificultat per estar-se quiets, corren, salten i no saben jugar d’una manera tranquil·la.

Sovint parlen massa, sense escoltar, presenten greus problemes per esperar el seu torn i fer una fila.

“Naixem indefensos i totalment dependents del nostre cuidador/a adult per la nostra supervivència, per tant, naixem biològicament capacitats per crear aquest vincle del que depèn la nostra existència. És en el context d’aquesta dependència primària i de la resposta dels nostres cuidadors principals, on es desenvolupa una relació crucial pel desenvolupament del nadó. Quan parlem de vincle en el camp del desenvolupament infantil, ens referim a aquest vincle específic i especial que es forma entre el nen/a i el seu cuidador/a principal. Aquest vincle es va desenvolupant mitjançant la relació entre ells i dura tota la infància, encara que el període crucial se centra durant els tres primers anys de la vida dels nens/es. Ho podríem comparar amb una dansa interactiva i recíproca entre necessitats i respostes.

Les necessitats principals del nen/a que han de ser satisfetes per un òptim desenvolupament són tres: Ésser vist: aprendre que les seves necessitats són importants i ateses i sentir-se com a ésser únic i digne d’amor, sentir-se protegit: sentir-se en un entorn de seguretat i protecció, sentir-se segur, i contenció emocional: amb un cuidador/a que entengui les seves emocions i del que percebi tranquil·litat. La manera en què el nen/a és atès en aquestes necessitats farà que desenvolupi un estil de vincle que generalment es mantindrà tota la vida i que permetrà un model intern de si mateix que integrarà, per una banda, les creences sobre sí mateix i sobre els altres i, per altra banda, una sèrie de judicis que influiran en la manera en què es relacionarà amb el món durant tota la seva vida.” Raquel Poch del Centre Infantil la Barqueta de Vilanova i la Geltrú.

Joan Rodríguez i Serra és educador social (joanr.educadorsocial@gmail.com)