Obligacions i/o responsabilitats

Consultant el TERMCAT podem llegir que una obligació és una relació jurídica en virtut de la qual una part, la creditora, té la facultat d'exigir a l'altra, la deutora, un determinat comportament de donar, de fer o de no fer.

La LLEI 18/2003, de 4 de juliol, de suport a les famílies de la Generalitat de Catalunya recull entre altres qüestions que la família, com a estructura bàsica dels lligams afectius vitals i de la solidaritat intrageneracional i intergeneracional i, com a factor de cohesió social, continua essent en la nostra societat un dels cercles principals al voltant dels quals s'estructuren les relacions de les persones i, per tant, un marc jurídic de referència. Davant els reptes actuals que comporten l'allargament de la vida, la incorporació massiva de la dona al món del treball, la necessitat de conciliar la vida laboral i la vida familiar, entre altres factors, cal adoptar mesures de suport que facilitin a la família l'acompliment de la seva funció. Juntament amb el marc jurídic civil, l'article 39 de la Constitució espanyola estableix el principi general, adreçat a tots els poders públics, d'assegurar la protecció social, econòmica i jurídica de la família i, en conseqüència, d'adoptar mesures de foment i de protecció de les famílies.

El Govern és conscient de la necessitat que cal reforçar la família com a estructura bàsica de les relacions afectives interpersonals i factor de cohesió de la societat, ha de fomentar iniciatives per donar suport a les famílies per poder assumir-les, amb la qualitat de vida que tots i totes necessitem.

Si recorrem al concepte moralitat, podem llegir sobre la paraula moral, que ve del llatí mores, que significa costum. Així podem definir la moral com el conjunt de costums, normes, creences i valors d’un individu o d’un grup social concret que serveixen de guia per a l’acció, és a dir, que orienten sobre el que és correcte o incorrecte d’una acció.

També hom pot entendre família en una primera aproximació, com la xarxa primària d’interdependències i conflictes, on es donen relacions i funcions d’afecte, de cura (reproducció), de solidaritat i de socialització entre persones de diferents sexes i generacions que poden viure o no a la mateixa llar.

La realitat és que la família influeix d’una manera decisiva en la nostra personalitat, les relacions entre els membres de la mateixa ens determinen valors, afectes, actituds i maneres de ser que es van assimilant des del naixement. Són patrons que influeixen en la conducta i que moltes vegades es transmeten d'una generació a una altra.

Aquestes relacions tenen una enorme importància en el desenvolupament personal perquè cada família té unes peculiaritats pròpies, unes tradicions, una manera de relacionar-se específica que desenvolupa un ambient familiar determinat.

Els educadors i educadores socials observem que en una mateixa família, on existeixen els fills, cada un d’ells creix de manera molt diferent, cadascú amb la seva personalitat i les seves característiques peculiars. L'ésser humà té una enorme capacitat de superació i d'adaptació, de manera que davant de situacions familiars disfuncionals i complicades pot treure el millor de si mateix, desenvolupant personalitats fortes i madures.

És a dir, malgrat la incontestable influència dels patrons familiars, podem modificar la nostra conducta a través de la nostra decisió, lliurement, canviant els nostres actes per mitjà de la nostra voluntat.

En poques paraules podem afirmar, doncs, que tot allò que fa referència a la interacció, com els sentiments, les motivacions, la qualitat de comunicació, les pautes de conducta, les relacions de convivència, etc., entre els integrants d'una família, es pot transformar en cohesió, en el control del nivell de conflictivitat, en les relacions de convivència, entre d’altres.

Tots i cada un de nosaltres podem assumir una necessitat educativa i social, per exemple, podem esdevenir els responsables de transmetre cultura, els valors, les tradicions, les normes i els principis base per a la integració en la societat.

La família esdevé un sistema en constant transformació, per això és capaç d'adaptar-se a les necessitats de desenvolupament de cada un dels seus membres i també a les de l’entorn. Per aquest motiu podem afirmar que aquesta adaptació ens dona elements per garantir la continuïtat, i al mateix temps, el creixement psicosocial dels seus membres. Educant mitjançant les relacions afectives, podrem establir la vinculació íntima i permanent entre totes i tots els membres de la nostra família.

Parlem doncs que a les persones en situació de vulnerabilitat cal tractar-les de manera íntegra, no s'atén únicament una malaltia, una limitació, s'atén la persona que per alguna causa pateix al nostre costat. Qui sap tenir cura no mira només el procés o el temps, sinó que contempla la persona sencera en el seu propi curs vital. L’empatia i la solidaritat incondicional entre tots els i les components d’una família esdevenen la garantia per a la salut i l’estabilitat emocional de totes les persones.

L’acompanyament i el protagonisme de la família augmenta en dates especials, com en les festes de Nadal, són també presents en el manteniment de les tradicions casolanes i les dates que simbolitzen moments molt importants en les nostres vides.

Podem resumir afirmant que la responsabilitat és la capacitat de dur a terme els compromisos adquirits i d’assumir les conseqüències dels propis actes. Cal aconseguir que les persones l’aprenem, són els nostres deures en benefici dels altres, obviant les qüestions més personals que no ens porten enlloc.

Massa vegades repetim una idea: que els infants i joves siguin feliços i així tractem d’evitar tota mena de dificultats i contrarietats, fet que els impedeix desenvolupar el sentit de la responsabilitat i madurar de forma adequada. Som doncs els adults, els que hem d’actuar sempre com a model de referència.

“Una de les tasques que més sovint se'ns planteja als terapeutes de família, i especialment en l'atenció pública (més massiva i en general, en pitjors condicions, per manca de recursos) és la d'acompanyar i ajudar els pares a assumir el seu rol de pares i a realitzar les seves funcions parentals.

Serà imprescindible la contenció per a aquests pares-nens que no han crescut emocionalment, o que s'han distanciat a causa de llargues separacions (famílies immigrants), que els ajudi a connectar amb l'experiència emocional de sentir-se atesos i escoltats profundament en una teràpia parental.

El nostre esforç anirà orientat, tant en el treball amb els pares com amb la família al complet, a instaurar una experiència de diàleg emocional amb un terapeuta que els pugui escoltar amb humanitat, de manera que a poc a poc ens puguem acostar a comprendre les interrelacions psicopatològiques que tant de sofriment i infelicitat els causa.

Els terapeutes familiars ens enfrontem al repte de treballar activament i creativament per buscar nous camins d'apropament a famílies que, a causa de circumstàncies molt difícils i desestructurants, tenen una tolerància a la frustració molt baixa, i l'estat anímic de les quals és de desesperança.

Serà bàsic potenciar el vincle i el contacte emocional amb ells per promoure'ls esperança. Caldrà situar-los en una nova onda de salut mental que els ajudi a disminuir el patiment i a augmentar la seva capacitat de gaudir del que sí que tenen”. Construint ponts entre pares i fills, Montserrat Garcia-Milà és psicòloga.

Joan Rodríguez i Serra és educador social ( joanr.educadorsocial@gmail.com)