Desitjos per l’any 2025

És quan acaba l’any quan fem un exercici introspectiu pensant en l’arribada d’un de nou que ha de portar implícits canvis en les nostres vides, en les idees i en aquells que tenim més a prop. Avui seguint la màxima de pensar que les coses poden canviar en la mesura que ens comprometem amb els altres i amb nosaltres mateixos, vull compartir-vos aquests pensaments.

Necessito pensar en un nou any que vagi esborrant d’una vegada les desigualtats entre les persones, on els polítics deixin la mediocritat i agafin compromisos, que deixin de banda els interessos personals en benefici dels seus administrats. Que els i les militants d’alguns partits polítics expressin amb valentia amb el seu vot que volen acabar amb les cabanetes, amb líders messiànics que únicament defensen els seus propis interessos.

Que qualsevol persona pugui publicar un llibre sense el boicoteig constant de mitjans de comunicació covards, d’elements envejosos que no poden suportar que ningú sobresurti per damunt d’ells i d’elles. De persones que exerceixen el seu domini entre empreses, entitats socials i polítiques, mediocres de samarreta imperi, friquis de moda i titelles de paper cuixé. 

Un any nou on cap persona, ostentant el càrrec que sigui, pugui malparlar, difamar, mentir o senzillament opinar, escampant mentides a tort i a dret, tot esperant que alguna altra li serveixi de boc expiatori. Que ningú permeti escarnir als altres sense qüestionar les informacions, sense aclarir els fets, tot esperant que algú abonarà les seves tesis. Que ningú aprofiti el dolor dels altres en benefici de la tafaneria i, sobretot, com a justificació de la seva pròpia incompetència.

Un any en què es defensin els interessos d’una majoria, en benefici de la Comunitat, on no existeixin les comissions, els sobres sota mà i sobretot on la Justícia no permeti malbaratar els diners públics. Que els pobles recuperin la seva fesomia, amb espais verds per l’ús i el gaudi dels vilatans, sense camions, tràfic i mercaderies.

Un any en què sigui més fàcil reconèixer els errors que viure en la mentida. On les persones puguin reconèixer les conseqüències de les seves mentides; segurament no esborraran tot el mal que han fet, però hauran actuat amb valentia. La cobdícia i l’abandonament de les responsabilitats no justifiquen el comportament de les persones, que no reconeixen ni justifiquen el dolor, el patiment ni, sobretot, les injustícies. 

Un any en què la Justícia no respongui davant la covardia, la pressió mediàtica ni les estadístiques, sinó que ofereixi la reparació necessària per a les persones. Que no depengui dels diners, d’advocades mediàtiques, de titulars maliciosos. Ni molt menys d’artistes de la mentida, el show i la manipulació.

Un any en què infants i joves puguin gaudir de l’amistat, la companyonia i la solidaritat, sense interessos i ús desmesurat dels mòbils, on es reconeguin els seus drets i la seva participació.

Un 2025 sense conflictes bèl·lics i sense campanyes militars d’aniquilació dels drets més bàsics de les persones, en territoris compartits i vides forjades entre l’amistat i la cooperació. Un nou any en què els joves puguin treballar i tenir un habitatge, on definitivament tothom pugui viure dignament.

Desitjo que els polítics escoltin les demandes en relació amb el medi ambient, per reduir els impactes de la crisi climàtica, essent més valents per aplicar mesures més ambicioses i contundents per protegir el territori, la seva gent i la natura.

Imagino un 2025 on les persones grans no estan soles i on les desigualtats per les diversitats no estiguin acceptades i normalitzades. Desitjant que 2025 sigui l'any en què tots els nostres desitjos es facin realitat i que no hi hagi discriminació envers cap col·lectiu vulnerable o oprimit, que existeixi una major sensibilitat vers a sentiments com la por, la incertesa, la inseguretat…

Un 2025 on les persones que representen estaments socials, culturals, esportius, religiosos, etc., estiguin més atentes als interessos de les persones, mirant més per les seves necessitats. Què siguin més obertes i, sobretot, més humanitzades, que no busquin agradar per davant de ser necessàries.

Somio un 2025 on els carrers del meu poble estiguin nets, els contenidors sanejats, on les persones aboquin les escombraries on cal, on els establiments reciclin les seves deixalles. On les voreres siguin pels vianants, sense sots, paviment en mal estat, embornals plens de porqueria que no poden recollir les aigües quan plou. On els vehicles puguin aparcar sense perill, però també on puguem passejar els nostres animals domèstics sense por de caure, patinar o trepitjar algun excrement. On l’ajuntament cuidi l’arbrat, els solars i on les persones no aboquen la runa, les deixalles a terra o en qualsevol indret del municipi.

Un poble on hi hagi una oferta lúdic-festivo-esportiva adient pels més joves, on s’ofereixin valors i no una lluita de consumidors. On les entitats culturals del municipi gaudeixin de tot el suport econòmic de l’administració, on la política estigui al servei de les persones i no a l’inrevés. On s’exigeixin responsabilitats i on les normes de joc siguin les mateixes per a tothom. Un poble on es consolidin els projectes, les festes i les tradicions, on s’acabin les lluites de poder i es doti als professionals, com la Policia Local, dels elements humans i materials necessaris per desenvolupar les seves responsabilitats.

Un poble on hi hagi un repartiment equitatiu dels serveis, amb una mobilitat equilibrada, amb serveis descentralitzats i amb un respecte per la natura que retorni al paisatge el protagonisme que li han pres. Que l’edificabilitat sigui respectuosa amb l’entorn i que s’exigeixin responsabilitats per aquells i aquelles que han malbaratat els diners de tots els contribuents, siguin professionals, funcionaris o polítics.

Un poble sense xafarderies, sense mediocritat, sense desigualtats, sense classisme, sense interessos, sense atur, amb habitatge assequible, sense discriminacions, amb equipaments per la gent gran acabats, en definitiva, una vila on es compleixin i es facin complir els compromisos.

Sempre ens quedarà el bon veïnatge, aquests darrers dies de l’any esdevenen una oportunitat per retrobar-nos amb la família i els amics, també per desitjar-nos que el proper any 2025 ens acompanyi a tots la salut i la prosperitat.

Joan Rodríguez i Serra és educador social (joanr.educadorsocial@gmail.com)