Reis hiperregalats

Ja hem tornat a la vida quotidiana, han passat les festes, els nens ja han tornat a l’escola i és el moment de mirar una mica enrere, en concret al dia de Reis.

TV3, igual que altres cadenes, ens va oferir el matí de Reis unes imatges molt boniques de nens obrint regals, en unes llars molt confortables, uns nens hiperregalats.

Immediatament vaig pensar en els nens que viuen en una casa menys confortable i que els seus regals són molt més minsos. No seria possible fer aquesta notícia des d’un altre enfocament? Dia de Reis a totes les llars de Catalunya, no em vaig poder estar de pensar que darrera de cada imatge que estava veient s’amaga una realitat menys visible i moltes vegades ignorada: la desigualtat socioeconòmica que ens envolta.

La pràctica d’exposar ostentosament aquests infants amb els seus regals és un reflex de les diferencies socials que trobem al nostre país. Per acabar-ho d’adobar, les xarxes socials són uns transmissors d’imatges molt ràpids i de fàcil accés, un niu de fotografies de nens rebent regals, molts regals.

Els mitjans de comunicació serveixen per amplificar el ritual de compres nadalenques: embolicar els regals, anar als centres comercials i deixar la carta a un patge reial perquè ens porti de tot.

També és cert que els mitjans ens ofereixen reportatges sobre la regla dels quatre regals, però, finalment, quan veus les fotografies a les xarxes socials acabes creient que cal fer molta més pedagogia al respecte i no quedar-se només en les intencions.

Entre tots hem permès que els nens creguin que els Reis Mags estan obligats a donar-los tot el que demanin, nens que menyspreen el que tenen per l’excés d’oferta.

I per acabar-ho d’arreglar, els paquets dels Reis Mags segueixen perpetuant la cantarella que els nens que es porten bé tenen regals i els que no, tenen carbó,

Es difícil per a un infant assimilar que hi ha uns reis per a uns nens i uns reis per a uns altres, que tot i escriure una carta detallada del que volen, els Reis arriben tard a la botiga de regals, el patge no els ha fet arribar la carta i tenim uns regals que no hem demanat.

Cal acabar amb aquesta cultura del materialisme, on s’acaba imposant una reflexió equivocada sobre el que es realment valuós. A poc a poc cal introduir la reflexió que el materialisme no ens dona la felicitat, que estar de festa de l’escola, poder estar més temps amb pares, avis  i  amb la família, compartir estones de jocs, de converses pot ser molt enriquidor.

Entre tots, no només las famílies, hem de treballar en la valoració dels moments compartits, no en el valor material de les coses que ens envolten. Els infants han d’aprendre que al món hi ha moltes realitats diferents, que cal construir entre tots una societat inclusiva, solidària i el màxim d’igualitària.

Els mitjans de comunicació són un altaveu, caldria que canviessin actituds informatives i que actualitzessin les informacions a la realitat actual. Intentem entre tots treballar més la igualtat entre les persones, el valor de l’amistat la família, els amics i valorar els bons moments que podem compartir.