Un any de Boles de Drac

Tres diminutes estrelles de mar dins un obscur oceà. Però ja ningú dubta de la seva transcendència. Són fletxes clavades en el cor d’un passat moribund, incapaç d’albirar, ni donar resposta, a una nova realitat que el depassa. (Com Son Goku, descobrint les set boles de Drac que ens ajudarà a retirar els obstacles que emmascaren el Paradís).

El profund pòsit de deixadesa cultural acumulada durant tants anys de destrucció dels paisatges encara rau en el cor de molts pretesos gestors, atrets pels cants de sirena del progrés. Tot i l’ancestral lluita pel territori, la guerra no ha fet més que començar i moltes batalles tot just són albirades.:

Salvar la costa, la muntanya, la plana  i la pagesia de les urpes de la urbs, creant una economia pròpia, aliena a les pampallugues del fals joc d'origen i la cobdícia immobiliària. Tenir cura de l’aigua per mantenir frondosa la terra i les plantes que ens proporcionin aliment proper. Generar l’energia sostenible pròpia sense malmetre l’harmonia del paisatge agrari. No dependre d’estranys inversors per mantenir l’aire pur per viure, allunyant la contaminació del transport logístic i les insulses naus. Teixir una xarxa ferroviària sostenible integrada i racional, que ens traslladi amb fluïdesa i allunyi les mercaderies globals de la intimitat de les vinyes.

Aquests nous ingredients, a l’hora de planificar el territori, poden esdevenir un model que toqui de peus a terra i, a la vegada, sigui un far d’harmonia holística que irradiï saviesa més enllà de les pròpies fronteres. (I fer com Son Goku, que es fa seus els rivals, per lluitar contra un enemic més poderós encara, per guanyar-lo).

Pau Batlle Solé

paubatlle.blogspot.com