L'holocaust també és femení

Aquest dissabte 25 de gener, a Vilanova i la Geltrú commemorem, un any més, el Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust que és de fet el dia 27, dia en que les tropes soviètiques van alliberar el camp de concentració i extermini nazi d’Auschwitz-Birkenau.

Totes les crueltats comeses van convertir l’Holocaust en un dels genocidis més terribles de la història de la humanitat, encara que no és pas l’únic, ni tampoc només en el passat.

La commemoració és un homenatge a les víctimes i a supervivents, però vol també conservar la memòria històrica, essencial per no repetir l’horror que va suposar, cosa que no estem aconseguint, vista la situació mundial...

Posar nom, preservar la memòria de totes aquestes persones vol dir també fer un incís especial en la memòria i la realitat específica de les dones que van viure aquest extermini.

Com molt bé va dir na Neus Català, “les deportades són les oblidades dels oblidats”. Les dones, com sempre, van patir una doble discriminació.

Eren i segueixen sent les grans silenciades, i quasi no hem sentit les seves vivències. I seguim sense anomenar-les cóm a col·lectiu específic, doblement vulnerable, doblement vexat.

Jueus/ves eren el principal objectiu de persecució i mort, però les dones, jueves o no, eren sotmeses també a una persecució específica, única i brutal, basada en el fet de ser DONES.

Hi va haver varis escenaris, i en molts camps hi havia àrees designades a dones, però en concret el de Ravensbrück va ser el camp de concentració més gran creat tan sols per a dones i és el que «curiosament» ha quedat als marges de la història.

En aquest camp de treball i finalment d’extermini, hi havia tot tipus de dones: dones jueves (però no la majoria), dones presoneres polítiques, dones gitanes, dones amb problemes de salut mental, dones prostituïdes... o qualsevol dona que era considerada inútil pels nazis.

Evidentment a l’Alemanya nazi el sistema patriarcal estava totalment vigent.

Les tortures a les que eren sotmeses eren específiques per a dones, només a les dones es podien fer, és a dir tenien un clar biaix de gènere; perquè hi ha diferents característiques pròpies del sexe femení pel quals van ser perseguides, castigades i vexades i aquesta repressió sexuada que varen patir mai no s’ha d’oblidar.

Es practicaven exploracions ginecològiques vexatòries i doloroses, la nuesa obligada per humiliar-les, la violència sexual present de forma constant, la prostitució forçada, les esterilitzacions... i altres experiments humans salvatges..

Dones embarassades que es trobaven mortes amb els ventres oberts o que van ser sotmeses a avortaments forçats. Nadons acabats de néixer que eren assassinats llençant-los en l’aire, o deixant-los morir de gana deliberadament... Crueltats dirigides òbviament contra les mares. Dones amb mainada petita eren sovint les primeres a ser seleccionades per gasejar-les als camps d’extermini.

Eren dones que s’havien atrevit a oposar-se als homes. Dones lluitadores a la Resistència que havien de ser humiliades, perquè una dona que desafia el poder masculí ha de ser doblement castigada, com a dissident i com a dona.

El Patriarcat no suporta que les dones els desafiïn.

Per això és tan important recordar, anomenar, visibilitzar... totes  aquestes dones com a lluitadores, com a víctimes i/o com a supervivents. Elles són un referent per a totes nosaltres, i per a tota la societat

Reivindicar-les és essencial si pretenem defensar la llibertat, els drets humans i la justícia.

Hi ha alguns llibres, articles i treballs acadèmics que comencen a donar llum a aquest oblit, però encara son pocs, i realment la memòria històrica, els homenatges i les commemoracions es queden coixes, es queden curtes si no anomenem també les dones.

Es més, és l’obligació de la memòria històrica el recuperar, visibilitzar, explicar i restituir aquesta doble invisibilitat.

Neus Benavent i Vallès

Associació Garraf per la República