
-
Tribuna
-
Llorenç Guasch
- Vilanova i la Geltrú
- 31-01-2025 11:57
Eix
S’ha parlat molt de la Llei Òmnibus, i cada grup polític ha escombrat cap a casa seva, utilitzant l’alarma social que s’havia generat per a treure’n profit. I entre tant soroll mediàtic està passant desapercebuda la reforma de l’actual model espanyol
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
Ells discuteixen, es critiquen, es barallen i sovint, massa sovint, s’escapen plantofades que ens arriben de diferents costats. Nosaltres, com la joguina del saltamartí, trontollem, anem d’un costat a l’altre però sempre acabem drets, bufetejats però drets.
Qui són ells? Són els polítics i les seves conveniències, les seves tàctiques, els seus interessos electorals, polítics i econòmics: cal pensar en el futur, les portes giratòries...
Darrerament s’ha parlat molt de la Llei Òmnibus, i cada grup polític ha escombrat cap a casa seva, utilitzant l’alarma social que s’havia generat per a treure’n profit. Deu ser difícil escapar de l’egocentrisme polític. I entre tant soroll mediàtic està passant desapercebuda la reforma de l’actual model espanyol de “jubilació activa”. Es tracta de donar incentius perquè es pugui treballar “voluntàriament” fins als 72 anys rebent un tant per cent creixent de la pensió final. L’edat de jubilació, 67 anys, supera en cinc anys la que està establerta a França. Allà la pressió social i sindical va evitar que pugés dels 62 als 64 anys. Al regne d’Espanya no sembla pas que els sindicats, obedients i submisos, tinguin previst burxar ni molestar al govern que els tracta amb tants miraments. Es busca, de sotamà, que el sistema públic de pensions faci fallida, i mentrestant apareixen lleis que allunyen a la pràctica l’edat de jubilació. Els 72 anys, que semblaven impossibles de plantejar, ara ja han aparegut escrits. La reforma que impulsen no obliga ningú a treballar a partir dels 67 anys. La distribució desigual i injusta de la riquesa juntament amb l’augment de preus obligarà un nombre important d’autònoms i de treballadors, que no tenen un sou suficient, a treballar aquests cinc anys “voluntaris”. És acceptable que a 67 anys puguem treballar un quinquenni més empaitant la pastanaga de cobrar el cent per cent de la pensió que ens pertocaria? I treballar, de què? Qui ha tingut una feina reconeguda i ben pagada no li caldran aquests cinc anys més. Els que hauran d’entomar “voluntàriament” una pròrroga de la seva vida laboral seran aquells que potser han rebut aplaudiments a les vuit de les tardes els dies de la covid però alhora una retribució minsa. Cada cop el món laboral està més fragmentat i especialitzat, cada cop es demanen més reciclatges per mantenir-se a l’ona de la tecnologia... Quants anys es pot aguantar aquesta exigència física i psicològica? A qui li interessarà allargar la vida laboral dels seus treballadors? Quina motivació tindran els treballadors? Servir canyes a jubilats amb recursos que als 67 ja han pogut rebre la pensió sencera?
Com més va hi ha menys oportunitats laborals per a majors de 50 anys: voldran persones per sobre dels seixanta? I per damunt dels setanta? Han pensat que actualment tenim un 25% de joves desocupats?
Per fer lleis cal haver viscut una mica la realitat que belluga al carrer. Es creu que l’any 2055 un 50% de les feines actuals les faran màquines. Si les persones que cotitzen poc, perquè cobren poc, arriben a poder treballar fins els 72 anys, els joves quan podran trobar una primera feina? Segur que el camí que vol emprendre la reforma de la jubilació activa està ben orientat?
Això no té sentit, tret que es vulgui sacrificar les pensions públiques per posar-les en mans privades i utilitzar les pensions amb finalitats polítiques i xantatgistes. Ara s’ha utilitzat el nom de les pensions per impulsar, dissimuladament, altres reformes. Calia muntar tot aquest teatre? Per fer efectiva la pujada de les pensions no calia recórrer a les Corts, era suficient, com sempre s’ha fet, aplicar l’article 58 de la Llei General de la Seguretat Social.
Som un saltamartí? Pim, pam, pum..., però sempre acabem drets, bufetejats però drets. Polítics: tant costa pensar en la gent?
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!- jubilació
- Llorenç Guasch
- Pensions
- Política
- Polítics
- Albinyana
- Argençola
- Avinyonet del Penedès
- Banyeres del Penedès
- Bellprat
- Bellvei
- Bonastre
- Cabrera d'Anoia
- Calafell
- Canyelles
- Capellades
- Carme
- Castellet i la Gornal
- Castellolí
- Castellví de la Marca
- Copons
- Cubelles
- Cunit
- El Bruc
- El Montmell
- El Pla del Penedès
- El Vendrell
- Els Hostalets de Pierola
- Font-rubí
- Gelida
- Igualada
- Jorba
- La Bisbal del Penedès
- La Granada
- La Llacuna
- La Pobla de Claramunt
- La Torre de Claramunt
- L'Arboç
- Les Cabanyes
- Llorenç del Penedès
- Masllorenç
- Masquefa
- Mediona
- Montmaneu
- Òdena
- Olèrdola
- Olesa de Bonesvalls
- Olivella
- Orpí
- Pacs del Penedès
- Piera
- Pontons
- Puigdàlber
- Rubió
- Sant Cugat Sesgarrigues
- Sant Jaume dels Domenys
- Sant Llorenç d'Hortons
- Sant Martí de Tous
- Sant Martí Sarroca
- Sant Pere de Ribes
- Sant Pere de Riudebitlles
- Sant Quintí de Mediona
- Sant Sadurní d'Anoia
- Santa Fe del Penedès
- Santa Margarida de Montbui
- Santa Margarida i els Monjos
- Santa Maria de Miralles
- Santa Oliva
- Sitges
- Subirats
- Torrelavit
- Torrelles de Foix
- Vallbona d'Anoia
- Vilafranca del Penedès
- Vilanova del Camí
- Vilanova i la Geltrú
- Vilobí del Penedès