Art fresc a l’encant: Sitges per València

La idea d’una subhasta d’art sitgetà a benefici de l’acadèmia de Carol Garcia de Paiporta ha estat portada a terme per Imma Subirà Caro aquest passat dissabte primer de febrer amb la participació de El Taller de Núria Corretgé, la rauxa d’Isidre Roset i la col·laboració desinteressada d’Ade Garcia,  Javier Mezzo, Núria Matas, Eli Rosell, Mariona Gimeno, Nuria Lamsdorff,  Teresa Ibañez, les fotos de Thomas  Vilhelm i Jordi Griset. D’altra banda la crida ha trobat el seu ressò en les persones assistents a l’encant dels dibuixos i pintures ofertes a un preu inicial simbòlic i popular de cinquanta euros de sortida, i algunes van pujar fins arribar al doble, altres van multiplicar per vuit aquest preu inicial. Unes alces de vertigen carregades d’emoció i solidaritat vers la companya valenciana.

©Thomas Vilhelm 

Una a una les obres van ser estimades i posades en valor, fotografiades i catalogades, admirades i comentades, escollides i cobejades per finalment rebre la martellada que les assignava al millor postor, en una lluita sense cap mort ni cap ferit. La tarda de dissabte va saldar-se amb un resultat satisfactori i efectiu  mil vuit-centes trenta “cuques” d’adhesió i amicícia que van cap a Valencia. De El Taller d’una artista creadora, professora d’art sitgetana, Núria Corretgé, a la Acadèmia d’arts d’una altra artista i mestra d’art paiportana, la Carol Garcia. L’ajuda té molts camins i moltes formes de concepció amb la factura de l’amor com el cor que Pilar Mena ha dibuixat i serveix per vehicular l’esforç que Imma Subirà ajunta i lidera amb ma esquerra i insistència.

©Thomas Vilhelm 

Perquè hem de recordar que abans d’aquesta acció solidària la Imma n’ha portat a terme altres dues: la del punt de recollida al carrer de l’Aigua amb les sis furgonetes plenes de caixes d’ajuda que han arribat a la zona zero on  ha trobat el retorn i l’agraïment dels amics com Paco Bodi, agermanat amb la ballarina sitgetana Silvia Cuesta. Com en un mirall cada acció té un reflex i cada mirada una paraula de consol i afecte. L’altre acció assumida i acomplerta fou el concert de l’Escorxador, amb la Big Band Sitges de capdavantera però amb un farcit generós d’artistes sonors, cantants i instrumentistes que van aportar el seu granet de sorra, la seva nota blava per recollir diners que han anat cap a l’escola de música i la banda Primitiva de Paiporta. I el grup de persones voluntàries al voltant de la punyent Subirà Caro.

©Thomas Vilhelm 

©Thomas Vilhelm

És encantador com l’art ens mou i ens fa commoure l’ànima. L’encantament dels objectes sorgeix d’un sortilegi  nascut de les paraules, de les xerrades, de les trucades i dels missatges de veu. A poc a poc allò que era un somni esdevé real, factible, tàctil, es realitza amb la producció col·lectiva que lidera una ànima càndida que es diu Imma, que es diu Carol, que es diu Mariona i al final com un ball rodó engloba tota la gent del barri, tots els habitants d’un poble que canten, ballen i riuen al voltant d’una taula o d’una foguera feta de branquetes d’humanitat i encesa amb els ulls flamejants d’amor que demana ser correspost.

©Thomas Vilhelm

Licitar, fer lícit, donar permís, regalar per a l’encant i l’intercanvi. Taxar, posar preu a un servei,  a un objecte portat al mercat del bell caire. Sol·licitar, demanar, treure a concurs, exposar públicament. La DANA, la COVID i altres sigles amb les que intentem caçar la realitat ens ha ensenyat el valor rotund de la comunitat, la immensa fortalesa de la humanitat, el poder de la unió. Aprenguem-ne la lliçó, coneguem-ne el rerefons, siguem capaços d’embadalir-nos, d’embadocar-nos, de meravellar-nos  amb el miracle de la vida, una flor rara i fràgil que necessita de la nostra cura i atenció. Ho va dir el poeta Joan Salvat-Papasseit : “Res no és mesquí perquè la cançó canta en cada bri de cosa”.

©Thomas Vilhelm

©Thomas Vilhelm