Breadcrumbing…

D’ençà de l’article Avui parlem del Ghosting... de setembre del 2023, avui hem de parlar de breadcrumbing, una expressió que vol dir, deixar engrunes d’atenció o d’afecte a una altra persona. S’ha de dir que entre ells i elles no existeix un ferm compromís, ni tampoc la intenció de consolidar una relació, tot i evitant parlar-ne de la mateixa.

Cal tenir en consideració que la persona que fa 'breadcrumbing' no té ni tindrà mai cap interès de construir un compromís comú. Moltes veus defensen que l’únic interès que persegueix aquesta persona és tenir l'altre a prop, sense oferir més expectatives.

Podem dir a més que si consultem aquesta mot, podem observar que literalment significa “engruna de pa”.

En el món de la psicologia podem trobar algunes definicions, la més compartida afirma que és una tàctica que utilitzen algunes persones que fan evidents les mínimes senyals per fer veure que son allà, oferint unes esperances a l’altra persona, sense implicar-se plenament amb més compromisos.

També podem observar que és un concepte que ha sorgit a les xarxes socials i que mica en mica els veiem aplicat en el món real.

En les persones que es limiten a donar solament el necessari per mantenir una relació sense anar més enllà, algú que et tracta amb amabilitat. El que provoca que aquella persona que fa “breadcrumbing”, va deixant engrunes de pa emocionals, creant en els altres una esperança que no va més enllà.

Hi ha persones que van donant miquetes als altres, habitualment aquestes estan immerses en varies relacions al mateix temps, intentant mantenir l'atenció en totes.

És algú que marxa i torna a aparèixer, produeix una relació intermitent e un intent d’estar disponible per l’altra (per la seva parella) fet que provoca una sensació de no haver deixat o trencat la seva relació.

A voltes trobem un cas en el que es donen esperances sempre, malgrat no hi ha gaire interès en formalitzar una relació, mantenir un interès permanent, en un intent de sentir-se desitjat, quan en realitat no busca res amb cap persona.

Un altra cas per a reflexionar és l’anomenat wokefishing que consisteix a prendre unes idees i uns valors que no són els nostres per tal d’aconseguir els favors d’una altra persona. La persona viu en una constant mentida de la que els altres acaben descobrint i creant molt mal rotllo.

També podem parlar del haunting, quan parlem d’aquell o aquella que pretén cridar l'atenció d’altres que ha conegut a les xarxes socials. Es tracte de anar clicant likes a les fotos, en les seves histories i altres. Aquestes relaciones provoquen certa sensació de control i sobretot d’envaïment de la pròpia vida social.

El cushioning és el que consisteix a coquetejar amb altres persones de manera freqüent tot i tenir parella. Persones que fa recerca dels cushions, com a comodins per si arriba el cas del trencament, esdevenint una por de quedar-se sols o soles.

El cas del whelming, en el cas de persones insegures, es caracteritza per mentir, creant una competència inexistent per poder pujar el valor de la seva relació, pretén creure que es un bon partit i que hi ha molta gent interessada en la seva persona, augmentant l’interès per ell o ella.

Tornant el tema podem afirmar doncs que “Breadcrumb” significa, en anglès, molles de pa, i es denomina ‘breadcrumbing’ a l’acte d’anar deixant engrunes emocionals en el món digital.

L’enamorament és un estat de desig, d’atracció, de fascinació, fins i tot d’un cert encanteri sexual i amorós vers l’altra. Hi ha però una idea present que referma que la persona no és del tot feliç si no està enamorada. El desig sexual, l'enamorament i el vincle són els tres canals per on pot fluir l'amor. L'enamorament és una fase molt eufòrica, on els sentiments i les emocions estan a flor de pell, esdevé també una etapa molt sexual, en la que un té un desig constant de l'altra, en definitiva enamorar-se és un sentiment d'atracció cap a una altra persona.

La comunicació és imprescindible perquè una relació de parella funcioni, en el cas del breadcrumbing és la persona la que mira de proporcionar petits indicis d'interès per mantenir algú enganxat, però sense comprometre's amb una cita.

També hem de parlar de hoovering, una paraula anglesa que vol dir ‘aspirar’ o ‘aspiradora’ és una tècnica de manipulació bastant habitual, sobretot en el cas d’una ex-parella amb la que fa temps que no en sabem res de res,  reapareix de sobte, amb una intenció clara, la de recuperar el contacte, volent reprendre la relació. Aquelles persones que fan hoovering, solen ser narcisistes, amb l’única intenció d’atreure a la persona novament cap a una relació tòxica.

I em de reconèixer amb molta tristor que per desgràcia la manipulació continua essent present en moltes relacions de parella, és molt important saber detectar i entendre aquelles senyals, com les conductes per part de la parella manipuladora, mai, no em cansaré de repetir, mai hem d’acceptar la manipulació, aquesta esdevé una conducta tòxica que perjudica de manera directa a les relacions.

“Si de veritat em volguessis, faries això per mi”, amb aquesta frase, la part manipuladora cerca que la seva parella se senti culpable, apuntant clarament la seva autoestima i confiança.

Sophia Blasco Castell, assessora i coach ens comenta que “les persones que utilitzen la manipulació psicològica per guanyar poder i control sobre les seves víctimes empren, entre d’altres, algunes d’aquestes 18 estratègies de manipulació psicològica:

Ira i ràbia, per sotmetre les seves víctimes intimidant-les. Intimidació encoberta, amb amenaces subtils i indirectes implícites. Negació, negant-se a admetre que hagin fet res dolent o reprovable.

Maniobres de distracció, en comptes de donar una resposta, canvien de tema subtilment. Fingiment de confusió, es fan els ximples, fingint que no en tenen ni idea, mostrant confusió sobre el tema.

Fingiment d’innocència, donant a entendre que qualsevol cosa perjudicial va ser feta sense voler o que no va succeir, qüestionant l’opinió, o el seny, de la víctima pel fet de sentir-se ferida o traïda. Evasió, proporcionant respostes incoherents, vagues i marejant la víctima. Aportant confusió sobre l’assumpte i aconseguint que no se’n parli més del tema.

Gaslighting, manipulant les situacions i la informació per posar en qüestió la memòria, la percepció i la cordura de la víctima.

Culpabilitat, suggereixen a la víctima que està sent egoista, fent-li sentir culpa i vergonya. Mentida, utilitzen la mentida amb subtilesa fent-la difícil de detectar.

Mentida per omissió, oculten part de la informació per tal que la qüestió sembli innòcua, o menys nociva del que és. La minimització, defensen que el seu comportament no és tan perjudicial com es suggereix.

Fer-se les víctimes, les persones manipuladores es presenten com víctimes de les circumstàncies, o d’altres persones, per aconseguir la compassió i la simpatia. Projecció de la culpa, C  la víctima, o altres persones, de les seves accions i de les conseqüències, millorant la seva imatge i danyant-ne la de la víctima.

Racionalització, justificant el comportament inadequat donant-lo per correcte i apropiat. Seducció, encisant, lloant o adulant la víctima per guanyar-se’n la confiança i la lleialtat.

Vergonya, utilitzant el sarcasme i els insults per augmentar el dubte i la por de la víctima, fent-la sentir-se indigna i inadequada. Vilipendi, menyspreant i denigrant la víctima”.

Joan Rodríguez i Serra és educador social (joanr.educadorsocial@gmail.com)