L’Educació integral

L'educació integral ha de donar als infants i joves els coneixements i les habilitats bàsiques i necessàries per desenvolupar-se durant la seva existència.

L'educació integral aplega totes i cada una de les funcions humanes, esdevé doncs un terme que no és fútil i que té en consideració tres camps fonamentals: el coneixement, la conducta i la voluntat.

Intentem desgranar cada un d’ells. El coneixement és un conjunt de dades, conceptes i pràctiques entorn d'un assumpte, un sinònim de saber. A voltes també el podem entendre com aquelles informacions i veritats que obtenim a partir de la realitat o de l'ensenyament per part dels nostres referents, mestres, educadors, progenitors, etc.

La conducta, la podem definir com la manera de comportar-se de les persones en general davant d’una situació determinada tenint en compte les seves creences, les seves experiències, la seva cultura…

El comportament és, doncs, la manifestació d’aquesta conducta en funció del moment, l’espai i d’un entorn social determinat.

En tercer lloc, la voluntat, entesa com la capacitat que tenen les persones per determinar lliurement els seus actes, poder de fer o no fer una cosa. La capacitat que tenim per a fer quelcom que comporta un esforç, per a complir amb les nostres obligacions i, fins i tot, contra la nostra pròpia tendència i inclinació natural.

Pels psicòlegs, la voluntat esdevé el nostre sistema de control, que condueix la nostra conducta i que podem activar arran d’un objectiu determinat. S’activarà doncs a partir d’aquest, segons la nostra intenció, per una decisió i per la nostra determinació en el moment d’actuar.

Per Josep Gallifa, doctor en Filosofia i Ciències de l'Educació en el seu llibre “Educació integral. Transformar l’educació, formar la persona, millorar el món” aquesta té per objectiu “formar la persona   i millorar el món...” “S’ha d’entendre  l’educació  de  manera  integral,  afecta  la  forma  de ser de l’educador, de l’educand, dels continguts, dels mètodes, de l’avaluació, de les institucions  educatives,  de  les  administracions  o  de  les  famílies”.

Per Lluís M. Ylla, doctor en educació per la UB,  “El concepte d'educació integral. Implicacions teòriques i pràctiques per a l'educació”. En aquest llibre se’ns aporta una perspectiva en la comprensió del concepte d’educació integral i planteja implicacions teòriques i pràctiques per a l’educació.

Existeix una categoria que considerem central anomenada consciència mobilitzadora, que entenem com tenir consciència dels i de les alumnes i sentint la seva influència. Afirma que el docent, davant dels alumnes, té una comprensió d’ells i elles que afecta la seva activitat docent i contribueix a la seva qualificació. Aquesta comprensió té molta diversitat d’expressions i explicitacions per part del professorat existint tanmateix una dificultat per tematitzar-la. Formulem i desenvolupem, una categoria emergent que denominem integralitat i sinceritat per expressar aquesta comprensió de l’alumne/a”.

Cal recordar doncs que l’educació és l’acció d’educar, d’ensenyar i d’instruir a infants, adolescents i adults amb l’objectiu d’aconseguir el desenvolupament integral de llur personalitat.

Viure i desenvolupar-se en la societat d'avui exigeix sobretot, que els nostres infants i adolescents rebin una educació integral, que els ajudi a desenvolupar-se amb facilitat.

Ha de ser un aprenentatge, no s'ha de basar en una simple adquisició de coneixements tècnics o en la memorització de dades que els preparin únicament per al món laboral, ha de recollir un conjunt d’aspectes com les relacions socials, la igualtat, l'educació artística, la física, entre d'altres.

Els educadors i les educadores socials sabem que cal fomentar una manera més àmplia d'educació que inclogui el desenvolupament cognitiu, emocional i social. Aquesta s'ha d'aplicar en els diversos espais de formació: a l'escola, en l’educació familiar i en la resta d’espais i recursos on s’ofereixen qualsevol mena d'aprenentatge.

En definitiva, l'educació integral ha de tenir presents les ciències, les arts, la cultura i la consciència personal. Cal lluitar per aprofundir en una educació basada en evidències, en el paper de la promoció de la creativitat i en el talent, en la importància de promoure valors i canvis culturals i, sobretot, en treballar per la valorització de la consciència personal.

Hem de conjurar-nos davant de grans reptes, el primer és que no podem deixar ningú enrere, dissenyant i desenvolupant espais educatius que siguin realment inclusius i equitatius, tenint molt més present l’educació no formal.

Maria Montessori, pedagoga, científica, metgessa, psiquiatra i filòsofa, va escriure “cal sembrar en els infants idees bones, encara que no les entenguin. Els anys s'encarregaran de desxifrar-les en el seu enteniment i de fer-les florir en el seu cor”.

“La Maria sempre va estar en contra dels mètodes d'ensenyament del seu temps, que es basaven sobretot en el control i els càstigs. Ella considerava que els nens són individus complets, i que cal acompanyar-los perquè siguin cada vegada més autònoms. També pensava que s'han de respectar sempre les necessitats de cadascú, perquè no som pas tots iguals.” Article “Maria Montessori, una vida dedicada als nens” publicat a la revista Petit Sàpiens.

Joan Rodríguez i Serra és educador social (joanr.educadorsocial@gmail.com)