L’adolescència

Per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) l’adolescència és l’etapa de la vida que transcorre entre els 10 i els 19 anys. En condicions normals, depenent del desenvolupament individual de cada persona, es divideix en dues fases, una anomenada de primerenca que va dels 12 als 14 anys i una de tardana dels 15 als 19 anys.

L'adolescència és doncs una etapa de canvis, influenciada directament per un procés de transformació de l’infant a adult. Aquesta és també una etapa de descobriment de la pròpia identitat i també de l’autonomia individual. 

Els educadors i educadores socials sabem que pels pares i mares aquesta esdevé una etapa que provoca molts dubtes, donat que està lliga als conflictes i a una dosi elevada de rebel·lia.

Si parlem d’etapes podem dir que l’adolescència s’inicia amb la pubertat entre els 10 i 13 anys i finalitza quan el cos ja s’ha desenvolupat del tot, entre els 18 i els 20 anys.

És una etapa marcada per un desenvolupament de canvis físics i psicològics a diferents nivells, és també un temps en els que els joves necessiten independitzar-se dels adults, necessiten dir la seva, fer una nova vida, gaudir de noves experiències i responsabilitats.

Si ho situem més concretament, podem dir que en la preadolescència, entre els 10 i 12 anys, veiem aparèixer mostres que s’inicia aquest procés, és també una etapa de creixement, on els nois i les noies tenen un repte important, trobar-se a ells i elles mateixes.

Hi han també acompanyats molts canvis fisiològics, psicològics, emocionals, relacionals, corporals, entre d’altres, tot plegat els arriba a fer trontollar.

És en la pubertat quan s’inicia un procés de canvis físics i hormonals que permeten anar transformant el cos infantil en un cos adult, cap al final de l’adolescència. No oblidem que seran aquests canvis els que ens preparen per a la reproducció i per al gaudi del plaer sexual adult.

Però també hem de parlar que des d’un vessant neuropsicològic, la maduració del cervell es va produint per àrees, seguint un procés ordenat que comença a la zona del clatell i avança cap a la zona frontal.

Entre els 12 i els 14 anys hi haurà una maduració de les àrees subcorticals. Serà dels 15 als 17 anys quan hi ha la maduració de les àrees corticals. Finalment, entre els 18 i els 25 anys tindrem la maduració del còrtex frontal.

Podem dir, doncs, que l’adolescència és una etapa de la vida en què el nen i nena passen a ser joves i ha de voler trencar lligams de dependència amb els seus progenitors.

És aleshores quan molts adults tenen por que els infants, de sobte, fan justament tot allò que ells i elles no volen. Pateixen les mentides, els riscos associats a la salut, els canvis d’humor i les respostes no esperades, fins i tot xocants, etc.

David Bueno, doctor en biologia i especialista en neuroeducació, explica en el seu llibre 'El cervell de l'adolescent' editat per Rosa dels Vents, com funciona el cervell dels nois i les noies per poder entendre'ls i acompanyar-los durant aquesta fase tan important de la seva vida.

David Bueno defineix l'adolescència com una “etapa de renovació” que es basa en tres zones del cervell: l’amígdala, l’escorça prefrontal i l’estriat.

També sabem que aquest període de l'adolescència no té una data d'inici i de final, perquè “no deixem de ser adolescents fins que no ens tracten com a adults”.

Com hem de tractar-los, doncs? Amb respecte, confiança i oferint-los exemples a seguir.

L’adolescència és també una etapa de molta vulnerabilitat per iniciar conductes de risc en salut mental i adaptació social. Poden aparèixer problemes associats, com l’inici del consum de drogues, un embaràs precoç, l’absentisme escolar, la violència i les conductes antisocials.

En alguns caos, l’etapa de l'adolescència pot durar fins a deu anys, el mateix que la infància. Pels educadors i educadores socials és important fer un acompanyament en aquesta etapa, donat que encara no són adults.

L’adolescència és una etapa decisiva en la vida humana. És una etapa de canvis i de crisi i, per tant, de creixement. Transitar aquesta etapa no sempre és agradable: apareixen conflictes i contradiccions que, un cop superades, ens ajuden a saber millor qui som i què volem.

L'adolescència representa una etapa de canvis, tant per als nois i noies com per als pares, mares i progenitors. Massa sovint, sabem que els comportaments que estan dins de l'absoluta normalitat poden generar dubtes i preocupació entre les famílies.

Creiem que és un bon moment per compartir aquestes experiències de vida, de poder adquirir noves eines i readaptar el nostre rol parental per a viure de forma positiva aquesta nova etapa.

Cal acompanyar l’adolescent cap a la seva adultesa, sabem que aquesta és una etapa evolutiva complexa, on segur que trobarem dificultats en la convivència i en les relacions amb les mares, pares i les altres persones adultes.

Cal aprendre i compartir per saber abordar els aspectes principals que preocupen als pares amb adolescents a càrrec, hem de poder oferir una mirada empàtica i comprensiva cap a l'adolescència i, sobretot, oferir moltes eines per acompanyar-la.

Els educadors i educadores socials, a mesura que van passant els anys, sabem que els adolescents comencen a ser més regulars emocionalment i es poden convertir en joves responsables i independents. L'adolescència és una etapa per a passar-la i superar-la amb col·laboració de la família.

“L’única etapa obligatòria és la pubertat. L’adolescència és, repeteixo, una etapa socialment construïda, com la tercera o la quarta edat. Jo amb setanta anys en quina etapa de la vida estic? En l’adolescència passa això mateix, perquè és una etapa que hem construït nosaltres, l’hem escolaritzat, i hi hem introduït possibilitats creatives, de comunicació… hi hem anat introduint contingut, però tot i així continua sent una etapa bastant buida, d’orfandat adulta.

... L’adolescència és una etapa molt singular i important per a l’adquisició d’un seguit de competències humanes, però alhora també és una etapa per a l’educació emocional, és el temps dels canvis emocionals. Ara tenen temps per mirar-se el melic emocional, tenen temps per pensar què és el que estan sentint, i per tant hem d’ajudar-los perquè puguin gestionar millor els seus sentiments i afectes”. Jaume Funes Artiaga, psicòleg, educador i periodista català.

Joan Rodríguez i Serra és educador social (joanr.educadorsocial@gmail.com)