És normal aquesta notícia?

“Tres menors detinguts per la mort d'una educadora en un pis tutelat de Badajoz, joves, de 14, 15 i 17 anys, haurien fugit amb el cotxe robat a la víctima després d'agredir-la violentament en un pis tutelat.”

Parem un moment a reflexionar...

A Catalunya, aquest és un servei de pis assistit per a joves de setze a divuit anys, un habitatge de caràcter assistencial i educatiu acull persones joves d'entre setze i divuit anys tutelats per l'Administració de la Generalitat.

Les funcions dels professionals d’aquest servei son, promoure, establir i aplicar mesures d'inserció social, laboral, educativa i familiar.

Coordinar-se amb els serveis socials bàsics, amb els equips professionals dels altres sistemes de benestar social, amb les entitats associatives i amb les que actuen en l'àmbit dels serveis especialitzats.

Proporcionar als menors atesos tota la cobertura inherent a l'exercici de la guarda i educació.

Preparar el desinternament dels menors atesos de forma gradual i progressiva.

Les altres funcions establertes per l'ordenament jurídic vigent.

Aquests adolescents necessiten un procés de desinternament progressiu que els permeti assolir la majoria d'edat amb la màxima capacitat d'integració social, tot i mantenint-se la tutela i control per part de l'entitat pública de protecció de menors.

L’objectiu és donar resposta a situacions i necessitats que requereixen una especialització tècnica alternativa a la seva família d'origen oferint guarda, educació i preparació per a la vida autònoma.

Els perfils dels professionals que hi treballen son, un/a director/a responsable és a dir, un/a professional amb titulació universitària en l'àmbit de les ciències socials, educadors/ores socials, preferentment amb experiència en l'àmbit de la infància i l'adolescència en risc.

Les ràtios dels professionals han de ser un/a director/a responsable per cada pis assistit, un/a educador/a social permanent. A cada pis hi haurà una mitjana de 4 a 6 persones usuàries.

La normativa que regula aquesta tipus de serveis recull, els requisits per accedir-hi són els següents,

a) desemparament del menor d'acord amb els articles 105 i següents de la Llei 14/2010, de 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l'adolescència;

b) article 4 del Decret 2/1997, de 7 de gener, pel qual s'aprova el Reglament de protecció dels menors desemparats i de l'adopció;

c) la resta de requisits establerts en l'ordenament jurídic vigent.

Cal tenir en consideració que aquests pisos assistits estan pensats per a joves que estan tutelats per la Generalitat i que fan un bon procés d’adaptació. Acompanyats sempre per un equip educatiu les 24 hores, els joves que encara són menors d’edat comencen un procés d’autonomia i de transició cap a la vida adulta, on ells hauran de fer-se càrrec de la seva pròpia situació. El joves, encara menors i sota la tutela de l’Administració, procuren formar-se i iniciar el seu procés.

Ara bé, en aquest cas parlem d’un pis de compliment de mesures judicials de menors de Badajoz on va ser assassinada diumenge a la nit a la vivenda de la urbanització Guadiana, on estava al càrrec de diversos adolescents.

Val la pena que fem un repàs al catàleg de mesures, parlant de la Generalitat de Catalunya. 

Les mesures privatives de llibertat de caràcter educatiu o terapèutic, són l’internament en règim tancat, l’internament en règim semiobert, l’internament en règim obert, l’internament terapèutic en règim tancat, semiobert i obert i la permanència de cap de setmana al domicili o en un centre.

Les mesures de la Llei 5/2000 es poden analitzar des de molts punts de vista. El criteri seguit a continuació és el d’analitzar les obligacions concretes que comporta cada mesura per al menor.

Quines son les mesures privatives de llibertat de caràcter educatiu o terapèutic

L’internament en règim tancat, el menor està obligat a residir al centre i a desenvolupar-hi totes les activitats formatives, educatives, laborals i de lleure previstes en el seu programa individualitzat d’execució de la mesura.

L’obligació de desenvolupar les activitats anteriors dins del centre, incloses les de lleure, s’ha d’entendre sense perjudici dels permisos ordinaris, extraordinaris i sortides programades a què pugui tenir dret.

L’internament en règim semiobert, el menor està obligat a residir al centre però pot realitzar fora alguna o algunes activitats formatives, educatives, laborals i d’oci establertes en el seu programa individualitzat d’execució de la mesura. La realització d’activitats a l’exterior resta condicionada a l’evolució del menor al centre i al compliment dels objectius del programa, i el jutge pot suspendre-la per un temps determinat.

L’internament en règim obert, aquí el menor està obligat a residir al centre com a domicili habitual, però ha de realitzar fora totes les activitats formatives, laborals, educatives i de lleure, però amb subjecció als horaris i a la planificació feta pel centre.

Segons el Reglament de la Llei, la permanència mínima al centre ha de ser de vuit hores i ha de pernoctar-hi, llevat que el jutge autoritzi un règim de no pernocta durant un temps per motius formatius o laborals. El Reglament també inclou la possibilitat de continuar la mesura en pisos o institucions de caràcter familiar ubicats fora del centre, sota el control de l’entitat.

L’internament terapèutic en règim tancat, semiobert o obert, els menors estan obligats a residir al centre designat i a rebre atenció educativa especialitzada o un tractament específic d’alguna de les problemàtiques com anomalies o alteracions psíquiques; dependència de begudes alcohòliques o drogues tòxiques; alteracions en la percepció que determinin una alteració greu de la consciència de la realitat.

És indiferent que les problemàtiques anteriors s’hagin manifestat en el moment de la comissió del fet delictiu o durant l’execució d’un internament d’altre tipus per poder imposar aquesta mesura, sempre que es compleixin els requisits que marca la Llei per imposar aquest tipus d’internament.

El centre on s’hagi de complir aquesta mesura pot ser un centre de justícia juvenil normal que desenvolupi programes de tractament de la problemàtica específica, o bé un centre sociosanitari especialitzat.

La Llei requereix el consentiment del menor quan el tractament sigui per a la deshabituació de la dependència de substàncies tòxiques. En cas de rebuig, el jutge ha d’aplicar-li una altra mesura del catàleg de la Llei més adient a les seves circumstàncies. Aquest consentiment no és necessari, en canvi, per a l’internament terapèutic adreçat al tractament de les problemàtiques de salut mental.

És una mesura es pot imposar sola o com a complement d’una altra mesura c om la permanència de cap de setmana al domicili o en un centre. Aquí el menor o jove està obligat a romandre al seu domicili o en un centre de menors els caps de setmana imposats en la sentència. Cada cap de setmana té la durada de temps que determini el jutge de menors, amb un màxim de trenta-sis hores, entre la tarda o el vespre del divendres i la nit del diumenge. El menor o el jove també està obligat a dur a terme les tasques socioeducatives que l’imposi el jutge en la sentència.

La Llei orgànica 5/2000 ha previst un extens catàleg de quinze mesures, 5 privatives de llibertat i 10 no privatives de llibertat, amb una finalitat educativa o terapèutica, llevat d’algunes que només són restrictives de determinats drets.

Estableix les regles que cal seguir, en funció de la gravetat del fet i de l’edat del menor, per determinar el nombre de mesures que cal aplicar, el tipus de mesura i la durada, tot i que la Llei atorga al jutge de menors un marge de flexibilitat per elegir la mesura i també per suspendre-la condicionalment o modificar-la.

Aquesta ha previst també un mecanisme de refosa de mesures de la mateixa naturalesa  uns criteris d’ordenació de l’execució quan hi concorren diverses mesures de diferent naturalesa.

El CEESC col·legi d’educadors i educadores socials de Catalunya en defensa dels drets i la seguretat de les educadores i els educadors socials que treballen en centres educatius de justícia juvenil, va emetre un comunicat en data 19 de juny de 2024.

En defensa dels drets i la seguretat de les educadores i els educadors socials que treballen en centres educatius de justícia juvenil

El Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC) es veu obligat a alçar la veu davant dels greus fets ocorreguts la setmana passada al centre educatiu de justícia juvenil El Segre, on un jove ha estat acusat d’agredir sexualment una educadora social. Aquesta situació ens obliga a denunciar, un cop més, les condicions de treball i seguretat dels i les professionals que operen en aquests centres.

Situació crítica dels professionals que treballen en els centres educatius de justícia juvenil.

Fa temps que venim denunciant la situació precària en què es troben els professionals que treballen en aquests centres. Els actes de violència com l’ocorregut recentment posen en perill tant els educadors i les educadores com la resta de joves que hi resideixen, generant greus conseqüències psicològiques i desencadenant malestar i esgotament professional.

Aquesta situació ens obliga a reclamar, amb més força que mai, una sèrie de mesures imprescindibles per garantir la seguretat i el benestar dels i les professionals:

• Cobrir les ràtios de professionals de l’educació social.
• Millorar les condicions de treball i, com a conseqüència, reduir les possibilitats que els professionals emmalalteixin o que canviïn d’àmbit professional.
• Revisar l’avaluació dels riscos psicosocials dels professionals.
• Analitzar en profunditat les baixes i l’absentisme laboral als centres.
• Recuperar la supervisió dels equips educatius.
• Millorar la gestió de la borsa de substitucions i la transparència en l’assignació de les substitucions.

Ja ho hem expressat reiteradament en les reunions mantingudes al llarg del 2023 i principis del 2024 amb el Departament de Justícia, en les quals hem aportat la nostra perspectiva del sistema de justícia per contrastar-lo i per consensuar una diagnosi que permeti avançar en millores com, per exemple, en el funcionament de les borses de treball, de les substitucions o de les pràctiques universitàries. Des de l’última reunió amb els responsables d’Execució Penal a la Comunitat i Justícia Juvenil i de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima, mantinguda el 26 de febrer, restem a l’espera que ens convoquin de nou per treballar conjuntament en una proposta formativa per a professionals amb el Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE) (una de les poques accions de canvi que se'ns han acceptat des del Departament).

Una situació que ens afecta com a professionals.

Aquest comunicat s’afegeix a les nostres anteriors denúncies sobre la situació dels professionals de l’educació social com, per exemple, les efectuades després dels fets del febrer en un CRAE de Lleida, on un familiar va amenaçar amb una pistola per endur-se un infant tutelat. Tot i tractar-se d’un àmbit -el de protecció a la infància- que difereix del de justícia juvenil, són mostres d’actes violents que posen de manifest la freqüència amb què es produeixen situacions de violència extrema en els centres on treballen les educadores i els educadors socials. Així, per exemple, l'estudi preliminar en què ens basem per elaborar el futur Informe de l'estat de l’Educació Social 2023 mostra que, dels 1.001 professionals enquestats que durant el 2023 van treballar com a educadores o educadors socials, un 29,87% va informar haver patit assetjament, violència o discriminació en el lloc de treball. Si filtrem per àmbits d’intervenció i ens centrem en justícia juvenil, veiem que un 44% dels professionals indiquen haver patit assetjament, dels quals només un 12,5% va rebre suport que va ser proporcionat pels companys i companyes de feina.

Demanem a les autoritats competents que s’implementin mesures immediates per garantir la seguretat en els centres de justícia juvenil i dels professionals que hi treballen. També insistim en la necessitat que tots els serveis realitzin avaluacions de riscos psicosocials i de salut física, aplicant les mesures correctores pertinents.

La normativa és clara: les educadores i els educadors socials tenen dret a un entorn de treball segur, i les institucions tenen l'obligació de garantir-los aquest dret. No podem permetre que els professionals hagin de suportar actes violents en l'exercici de les seves funcions.

El CEESC reafirma el seu compromís de defensar els drets i la seguretat dels professionals de l’educació social, i de treballar incansablement perquè es prenguin les mesures necessàries per prevenir futurs incidents. Continuarem sol·licitant informació a la Direcció General d'Execució Penal a la Comunitat i de Justícia Juvenil sobre la gestió dels fets recents i les accions implementades per assegurar un entorn laboral segur per a tothom.

És imprescindible que tota la comunitat educativa, les autoritats i la societat en general prenguin consciència de la gravetat d’aquesta problemàtica i que treballin de manera col·lectiva per millorar les condicions laborals dels educadors i les educadores socials. La seva tasca és vital per a la societat i mereix el màxim suport i protecció.

Ara, si us plau, no tanquem els ull i afirmem sense cap mena d’escrúpol que això és normal. Els educadors i educadores socials no ens ho mereixem!