Respecte i nudisme

La Federació Naturista-Nudista de Catalunya, FN-NC, va fer arribar les seves demandes a la Comissió d’Igualtat i Feminisme del Parlament de Catalunya.  Aquesta presentació, ponderada i respectuosa, va ser coherent amb el que la llei preveu, amb el que el Síndic de Greuges havia dictaminat i amb la necessitat de contemplar i protegir les minories.

Fins aquí tot molt bé sobre el paper legal, però no tant sobre altres papers, segons he pogut veure en llegir alguns comentaris sobre la notícia apareguts a Facebook i a Instagram. Com a opció minoritària que és, no podia esperar que hi hagués una majoria de comentaris favorables al nudisme, però el que no preveia era una actitud de menyspreu i agressivitat vers els que el practiquem. Les opinions són i han de ser lliures, però han de ser responsables perquè les opinions que mostrem ens defineixen.

Des dels 18 anys que practico el nudisme, i com que ja en tinc 75, vol dir que l’any 1967 ja era nudista. Quan algú relaciona nudisme amb exhibicionisme se m’escapa el riure: jo el relacionava, quan vaig començar, amb amagar-me de la Guàrdia Civil i fugir-ne quan feien la ronda per les platges de Vilanova o de Sitges.

Ara el relaciono amb el respecte i l’acceptació del propi cos, del cos dels altres i, per extensió, sempre dins del respecte, vers les actituds de persones que pensen i es mostren de forma diferent. El nudisme no té res a veure amb l’exhibicionisme, tant física com psicològicament parteixen de principis essencialment diferents. No diré que durant aquests 58 anys de viure el nudisme no hagi trobat cap persona exhibicionista, però segur que he trobat moltíssims més voieurs. I per cert..., a una platja no nudista, segur que no hi ha cap exhibicionista? I tant!!!

A l’Aiguadolç, un matí d’agost, un grup de tres homes es dirigien cap a la platja comentant entre ells anem a veure que fan aquests exhibicionistes. Una persona que estava a l’entrada els va sentir, i en entrar els va informar que anava a veure que feien aquells “mirons”.

Encara que totes les platges són lliures i s’hi pot fer nudisme, resulta més còmode per a tots que hi hagi uns espais reconeguts com a nudistes, uns llocs on els nudistes no es sentin pressionats per la presència de moltes persones vestides, i els no nudistes no “hagin d’aguantar” una presència que els incomoda. En el cas concret de Vilanova, hi ha 3.600 metres de platges urbanes (accessibles fàcilment amb cotxe), i únicament menys de 200 són considerats nudistes. Tot i la clara desproporció, sempre hi ha persones amb vestit de bany a la platja nudista. I tornem al respecte... El respecte que fa que no vagi a la platja del costat, la de Sant Gervasi, a comprar aigua, o que hi vagi amb el banyador posat, hauria de funcionar a la inversa. Pots no entrar a l’Aiguadolç o pots entrar-hi respectant el seu caràcter nudista. A la platja es fa el possible per difondre aquest caràcter entre els usuaris.

No penso que calgui contradir els comentaris de Facebook i Instagram en contra del nudisme. Com deia al principi, retraten a qui els emet. Però n’hi ha dos que crec que cal no deixar passar. Realment (les demandes de la Federació Naturista-Nudista de Catalunya) són els veritables problemes de la societat?- apareix a Facebook. (La FN-NC) podrían estar en primera línea para otras cosas- Instagram.

Em sembla molt important que Vilanova i la FNNC estiguin a primera línia en aquest aspecte del nudisme. I no ho dic únicament pel nudisme en si mateix, ho dic pel fet de defensar els drets de les minories. Crec que és necessari respectar la diversitat d’opinions i d’actuacions. I sí, la societat té molts altres problemes però, quants d’aquests no es podrien superar sense l’afany d’imposar l’opinió sense respectar la dels altres? I quants no existirien si les majories no volguessin imposar la seva força envaint  l’espai de les minories?

Moltes vegades quan sóc a la platja i veig la quantitat de persones vestides que hi ha a una platja nudista, em ve a la memòria el títol d’un llibre d’Oscar Wilde: es deia El gegant egoista...