Censura

Un dels que jo llegeixo assíduament és el que escriu Evan Osnos per al portentós i veterà setmanari The New Yorker. A una de les seves últimes entrades, fa una referència succinta al problema de la censura als mitjans de comunicació xinesos i no xinesos i, per aquells que vulguin aprofundir en el tema, hi penja un enllaç a un article. En clicar-hi m’ha passat el que jo em temia: l’accés n’està restringit. És totalment frustrant.

Per a les meves classes d’espanyol a l’escola internacional on treballo, una de les eines que més faig servir és la pàgina del Youtube. Als nanos els encanta poder veure-hi des d’actuacions musicals fins a anuncis, passant per les Falles de València. Però com que recentment el tema del Tibet torna a estar candent, l’accés a Youtube està (un altre cop, perquè no és pas la primera vegada) restringit. Frustrant.

Jo tenia sis anys tot just complerts quan el nostre dictador va morir al llit de l’hospital. Es pot dir, doncs, que de la censura ni me’n recordo ni en vaig ser mai conscient. Però d’haver-n’hi, n’hi havia. Qui m’havia de dir que als quaranta anys la patiria de nou, i que arribaria a afectar la meva quotidianitat!

En fi, si algú està interessat a saber què hi ha darrere la censurable pàgina, aquesta n’és l’adreça: http://www.feer.com/essays/2009/march/media-censorship-escalates-in-asia  
I, de pas, que me’n faci cinc cèntims.