El que s'ha de saber per signar una hipoteca

Això vol dir que si deixa de pagar i el banc decideix treure el pis a subhasta, haurà de creuar els dits per tal de que surti un preu superior a l’ import del préstec (més els interessos, costes, despeses...). La nostra experiència ens diu que, normalment, s’adjudica el pis per un import molt inferior al seu valor real. En aquest cas, el deutor té un greu problema.

Que passa, doncs, quan l’ import que es treu de la subhasta no és suficient per a cobrir el deute? Doncs que el banc pot continuar reclamant la resta del deute al ciutadà (i ho haurà de pagar amb els diners que pugui tenir, amb altres immobles o destinant part del seu salari futur al pagament del deute).

Molts creuran que es tracta d’una situació injusta que deixa al ciutadà desprotegit davant del banc, però si volem veure-ho amb optimisme (i l’optimisme és una eina que utilitzarem molt en aquest bloc), només cal repassar la història del dret per veure que no estem tant malament: Al dret romà, el creditor de la hipoteca (normalment un altre ciutadà romà, avui el Banc) tenia dret, no només a fer-se amb el bé hipotecat (el pis) sinó, fins i tot, a vendre com a esclau al deutor (nosaltres!). I fins i tot, si existia més d’un creditor de la hipoteca (més d’un ciutadà prestador, avui un banc), aquests tenien dret a matar-lo i repartir entre ells el seu cos (en parts iguals, això sí...).

Tot i l’ evident alleujament que suposa saber que el banc no ens esquarterarà físicament per a cobrar el seu deute, és un autèntic drama trobar-se en la situació de no poder fer front al pagament de les quotes de la hipoteca. I aquest drama s’agreuja quan, en l’afany de fer clients a tota costa, els bancs donen préstecs per imports molt superiors als del valor real del pis. Aquesta circumstància ja no es dóna a la situació actual de crisi econòmica però sí s’ha donat durant els últims anys.

Els bancs, emparats en un informe de taxació immobiliària a l’alça, donaven el préstec per import suficient per a comprar el pis, moblar-ho, comprar el cotxe i marxar de vacances a l’estiu. Aquesta actuació dels bancs ha propiciat que actualment hi hagi pisos que responen per préstecs d’un import molt superior al del propi valor del pis i que en el moment en que el ciutadà no pot fer front al pagament de les quotes, el problema s’estengui molt més enllà del drama que ja suposa quedar-se sense pis.

La mirada positiva d’aquesta situació ha vingut des d’un tribunal de Navarra, que fent cas a les diverses veus que cridaven contra aquesta situació, ha dictat una interlocutòria (un pronunciament judicial semblant a una sentència), per la qual el banc que tingui una taxació inicial del pis, no pot utilitzar el preu de subhasta del bé per a reclamar la resta del deute al ciutadà, sinó que haurà de respectar la seva pròpia taxació.

Aquesta interlocutòria ha estat impugnada pel banc en qüestió, i de ben segur, i segons la nostra experiència i parer, serà matisada pel Tribunal Suprem però, si més no, suposa un primer pas en el llarg camí que ens queda per recórrer i ha tocat la cresta al sector bancari fent-lo directament responsable de la situació de crisi a la que ens trobem.

Per tant, el consell que us podem oferir des d’aquest bloc es que, abans de signar qualsevol document, convé assessorar-se per un professional. El cost d’una consulta a un advocat es compensa amb la seguretat jurídica i la reducció dels problemes futurs. No podem canviar les regles del joc, però tenim la obligació d’estar preparats per a les seves conseqüències.


Fermín Ortega
Advocat