És justa l'eliminació de l'impost de successions?

Aquest article, al contrari del que podria semblar, no vol entrar a valorar les modificacions concretes introduïdes al text de la Llei -doncs encara no són definitives, al tractar-se només d'un Projecte de Llei- sinó que pretén analitzar, en abstracte, els arguments a favor i en contra d'aquest Impost. Us convido, estimats lectors, a revisar tots els punts de vista, i a debatre al respecte, amb ple coneixement de causa.

Tractant-se d’un bloc escrit per un advocat, el primer punt de vista a tractar hauria de ser l’estrictament jurídic. En aquest sentit, podem definir l'Impost de Successions com un impost directe i progressiu. Expliquem ara, que vol dir cada un d’aquests adjectius:

1) Impost Directe: És aquell que grava directament les fonts de riquesa, propietat o rendes. Seria el contrari dels impostos indirectes, que graven el consum (essent, la mostra més clara, l'I.V.A.). És indiscutible que els impostos directes són més justos que els indirectes en el sentit de que permeten diferenciar segons el poder adquisitiu del contribuent. Com a exemple, podem explicar que una persona amb més poder econòmic pagarà un percentatge superior d'I.R.P.F. (impost directe), que una persona que no tingui aquest poder econòmic. Per contra, tots dos pagaran el mateix tipus impositiu d'I.V.A. (impost indirecte) quan vagin a comprar el pa.

2) Impost Progressiu: Un impost és progressiu quan hi ha diferents trams percentuals depenent dels guanys o rendes. En aquest sentit, i seguint l'exemple anterior, un impost progressiu farà que hagin de pagar més els que són més rics que els que són més pobres. Així, en I.R.P.F., es pot donar el cas de que una persona amb un bon poder econòmic pagui, per exemple, un 35% de la seva renda generada durant l'any, i que una persona a l'atur, no pagui res. Per contra, tenim els impostos plans com l'I.V.A. que s'apliquen per igual a tots els contribuents, independentment del seu poder econòmic.

Feta aquesta explicació, serà fàcil entendre que l'Impost de Successions és una eina que els governs han vingut utilitzant per a redistribuir la riquesa entre la població (els guanys que es produeixen al patrimoni d'una persona per haver rebut una herència es reparteixen amb la resta de ciutadans mitjançant el pagament d'un impost).

Per tant, des d'un punt de vista estrictament jurídic, i en base a un principi bàsic d'igualtat personal enfront la llei, sembla que l’eliminació de l'Impost de Successions, lluny de ser una forma d'acabar amb la discriminació, és precisament una mesura que promou desigualtats per raons econòmiques entre la població. Així, com si d'un sistema de "castes" es tractés, la persona que té la sort de néixer en una família amb poder econòmic, partirà amb més avantatge a la vida que una persona que no ha tingut aquesta sort.

Però no ens hauríem de quedar només en aquest anàlisi jurídic. D’es d’un punt de vista econòmic i sociològic, certament, l’eliminació de l’Impost de Successions pot produir, a llarg termini, una major motivació personal respecte a la generació de riquesa, allò que en alguna països han denominat “la cultura de l’esforç”.

M’explico: Com a regla general, es pot entendre que qualsevol persona treballa, en gran mesura, per a assegurar el futur dels seus fills. Així, gravar amb impostos les herències pot portar a un cert desinterès del ciutadà per treballar i tenir rendiment econòmic -“Per què hauria de treballar, si quan mori, s’ho quedarà tot la Generalitat?”-.

Per tant, entenc que l’eliminació de l’Impost de Successions hauria de tenir un efecte, a llarg termini, a la cultura catalana de l’esforç, en el sentit de que el ciutadà procurarà generar el màxim de riquesa, per a deixar a la millor situació possible als seus descendents. Això és molt bo per l’economia del país.

Per últim, cal analitzar aquesta eliminació de l’Impost de Successions des d’un punt de vista comparatiu amb la resta de Comunitats Autònomes. En aquest sentit, és clar que els catalans teníem un greuge comparatiu amb molts altres territoris, que feia anys que l’havien suprimit o, si més no, l’havien reduït a la mínima expressió. Aquesta circumstància, a part dels efectes socials i de desigualtat que provocava, feia que moltes grans fortunes fugissin del territori català per tal d’evitar el pagament de l’Impost de Successions. Això suposava una disminució evident en el PIB català i, per tant, una desacceleració comparativa entre la nostra economia i la de la resta de comunitats autònomes.

Un cop analitzats tots els punts de vista possibles: (i) jurídic (en base al principi d’igualtat de les persones), (ii) econòmic i sociològic, i (iii) comparatiu amb la resta de l’Estat; crec que disposem de prou informació per a obrir un debat al que us convido amb la mateixa pregunta que hem iniciat l’anàlisi: “Creieu que és justa l’ eliminació de l’Impost de Successions?”

Agrairé els vostres comentaris!

Fermín Ortega.