El poder de l'SGAE

1. Últimes noticies sobre l’SGAE

La denuncia contra el president executiu de l’SGAE, el Sr. Teddy Bautista, i altres directius d’aquesta entitat, ha obert un nou capítol a la ja clàssica guerra existent entre els defensors de la cultura lliure i les entitats de gestió dels drets -exclusivament patrimonials- de l’autor. Així, temes com el cànon digital, la pirateria, la Llei Sinde, les llicències lliures i el Copyright, han tornat a sonar amb força a les notícies

Des d’aquest bloc, considerem interessant tractar la situació actual de la Propietat Intel•lectual des del punt de vista de la protecció o no protecció de les obres amb els diferents tipus de llicències a les que es poden acollir i veient les alternatives més comuns a les formes de gestió i administració dels drets d’una obra original.

2. Drets morals i drets patrimonials

Com a introducció, cal dir que la Llei de Propietat Intel•lectual pretén la defensa dels drets de l’autor i com a conseqüència, també protegeix la seva obra. Aquesta llei protegeix: 

1. Drets morals (drets de titularitat única de l’autor de l’obra que són irrenunciables i inalienables: modificar o retirar l’obra, exigir el reconeixement d’autoria, etc.) i,

2. Drets patrimonials (drets relacionats amb l’enriquiment econòmic del titular d’aquests, que no ha de ser necessàriament l’autor de l’obra: explotació, distribució, etc.).

Així doncs, si bé els drets morals pertanyen a l’autor o als seus hereus, els drets patrimonials sobre l’obra si que es poden transmetre i són el rovell de l’ou de la majoria dels conflictes existents.

3. Les entitats de gestió

Ara bé, si el que volem és beneficiar-nos de l’explotació de la nostra obra i obtenir uns guanys econòmics, caldrà recórrer a les ja citades entitats de gestió.

N’hem sentit molt a parlar, però sabem què són exactament i quina és la seva funció?

Apuntem en primer lloc que d’entitats de gestió n’hi ha vuit. Entre elles l’SGAE però també CEDRO, VEGAP, DAMA, AIE, AISGE, AGEDI i EGEDA. Són associacions autoritzades pel Ministeri de Cultura i cada una acull un tipus determinat d’artista. Totes elles s’encarreguen de gestionar els drets de les obres dels seus associats donant-los-hi un percentatge dels guanys que generen les seves obres.

4. La protecció de les obres

Fins ara hem parlat de com gestionar els drets patrimonials de les nostres obres, ara parlem de com protegir-les.

El Copyright

El Copyright és el sistema més tradicional de llicència. Implica una reserva de tots els drets inherents a l’obra, i representa el nivell més alt de protecció que pot tenir un autor sobre la seva obra. Així, una obra sotmesa a Copyright no pot ser copiada, comunicada públicament, explotada, distribuïda, etc. sense l’autorització expressa del seu titular.

Val a dir que tots aquests conceptes tan tradicionals, han quedat certament superats per l’aparició d’un fenomen com Internet, que ha provocat la necessitat de replantejar d’arrel les antigues fórmules de gestió de la propietat intel•lectual sobre les obres objecte de protecció.

Per això, podem dir que Internet, a més de la causa de que la pirateria s’hagi agreujat, també ens ha ofert una gran quantitat de possibilitats jurídiques per a gestionar de forma més eficient les nostres obres (així, un grup musical que estigui començant la seva carrera, pot estar més interessat en difondre la seva música a gran escala i sense limitacions, que un grup ja establert, en el que el copyright pot ser més efectiu).

Entre les alternatives als sistemes tradicionals de protecció, tenim:

a) El Copyleft

Un concepte que consisteix en permetre la cultura lliure posant a disposició de tothom i permetent l’ús i la distribució de còpies d’una obra amb l’especialitat que s’exigeix preservar els drets de les noves versions amb la mateixa llicència Copyleft. Incorporant el símbol del Copyleft a l’obra s’adquireix aquesta llicència i es promou que les obres estiguin a l’abast de tothom evitant que algú se’n atribueixi l’explotació exclusiva.

b) Les llicències Creative Commons

Una altra alternativa és la llicència Creative Commons. Ofereix un sistema que posa a disposició dels autors diferents alternatives per a la difusió de les seves obres a Internet. El seu eslògan és “Alguns drets reservats” i ofereixen una sèrie de llicències de les quals l’autor pot seleccionar les que més s’adeqüin a les seves preferències.

Com es pot veure, aquestes eines poden resultar de gran utilitat per a la promoció d’un nou artista, però també de professors i persones creadores preocupades per les seves obres al mateix temps que ens acosten al que podria ser el futur de la Propietat Intel•lectual. Resulta evident que el coneixement tendeix a tornar-se cada cop més universal i, per tant, no es pot plantejar un solució als conflictes entre els diferents drets confrontats en base a les mateixes estructures i les mateixes eines que s’utilitzaven quan l’únic suport de la cultura era la impremta. En un món inter-relacionat quasi al segon, hem de ser capaços de trobar fórmules imaginatives per a la gestió dels drets d’autor, morals o patrimonials, i les eines que utilitzem han de ser suficientment elàstiques per tal d’adaptar-se a les necessitats que cada autor requereixi en cada fase de la seva obra.

I vosaltres, que en penseu?