-
Negre sobre blanc, notes de lectura
-
Frederic Llopart
- 14-05-2012 18:25
VD.
Ens trobem davant d’un llibre difícil de definir a cavall entre la memòria personal i la crònica de costums i/o de narració de l’evolució d’un espai geogràfic concret i també d’evolució de les persones que habiten aquest indret
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
No és la primera vegada que l’autor es mou amb una enorme habilitat i coneixement en el marc d’aquests barris d’extracció popular i obrera. La seva obra Los principes valientes es una evocació i un ampli i llarg record de la infància del propi autor. Fill d’una família d’immigrants andalusos ubicats en l’extraradi de Barcelona que va vivint nombroses situacions pròpies dels nouvinguts que malden per adaptar-se i trobar el treball necessari per la supervivència. El xoc de cultures i el treball per assimilar-se sense perdre alguna de les arrels pròpies. La novel•la és també un homenatge al món del còmic amb nombroses referències a aquest món de ficció i d’ “historietes” que van ser importants en moments determinats de la infància de l’autor. Los príncipes valientes fou una de les obres finalistes del Premio de Novela Fundación Lara, que se concedeix a la millor novel•la publicada durant l’ any.
Javier Pérez Andújar és nascut a Sant Adrià del Besos es va llicenciar en Filologia Hispànica a la Universitat de Barcelona, Pérez Andújar ha treballat en programes literaris de Saló de Lectura de Barcelona Televisió y L’Hora del Lector a TV-3 Ha exercit com a redactor en cap de la revista Taifa i col•labora habitualment en l’edició catalana del diari El País. Les seves novel•les Los príncipes valientes i Todo lo que se llevó el diablo, van constituir una excel•lent novetat en el camp de la literatura. Novel•les que carregades d’humor i també de moments tristos estan farcides de sensibilitat i imaginació.
En aquest nou llibre Paseos com mi madre,l’autor torna als seus escenaris del barri a on ja va ubicar l’acció de la seva primera novel•la, Los principes valientes i ho fa per tornar a recuperar els vells records del barri, barri que evidentment ha tingut una modificació important. És evident que la immigració va generar un seguit de barris amb tipologies molt semblants però també amb un propi tarannà i amb unes vivències personals inoblidables com poden ser els primeres amistats , les aventures en els límits i perifèries del barri, els moviments obrers que van jugar un paper clau en el primer associacionisme d’ aquets indrets , la batalla pel dia a dia de nombroses persones que havien abandonat els seu espai natural i havien de tronar a començar en una gran ciutat que si bé els acollia també els reclama esforços, a voltes , extenuants per poder tirar endavant.
El llibre conté els records d’un nen, d’un adolescent d’un jove i d’un adult que va espigolant en els seus records autobiogràfics per situar-se en una actualitat que és ja diferent de com ell la recorda. Els ulls de la mare i els seus propis ulls van diseccionant els carrers, l’emblemàtica tèrmica del Besòs , el canvi en el comerç i en els costums,, els espais del “riu” ara conegut com el Parc Fluvial del Besòs, s’analitzen els canvis i es recorden històries del amics i coneguts,de les innumerables batalles contra el franquisme i també contra la marginalitat d’uns espais que van néixer i créixer seva cap mena de serveis ni equipaments però amb voluntat de superació i també amb la voluntat de millorar la seva existència i el seu espai físic.
Vol ser també una mena d’homenatge cap a una generació que, venint de mil llocs diferents va confluir, en aquest cas a Sant Adrià, però també en tantes altres ciutats dites ciutats dormitori i en concentracions humanes d’alta densitat i van poder gestar una nova vida i una nova manera d’entendre les relacions entre ells i amb al comunitat que els va acollir.
Un exercici de memòria personal amb unes descripcions del paisatge urbà conegut al servei d’una proposta que barreja l’humor, una certa nostàlgia i també alguns moments poètics i altres de tràgics.
El llibre conté quinze passejades , algunes d’elles s’havien publicat al diari El País com a crònica d’un temps i d’un espai. Ara consegüentment adequades i actualitzades formen part d’aquest conjunt narratiu quina pretensió aconseguida és emocionar davant d’un records que acaben forjant la identitat i personalitat de l’autor com ell mateix afirma en el darrer paràgraf del llibre: “ Escucharé a mi madre paseando por el río Besòs y atravesando las llanuras secas de la voz anciana iré comprendiendo que no tengo más raíces que un puñado de palabras que apenas se usan, que ni siquiera soy de un idioma, que en realidad pertenezco a una voz”
Llibre memorable
Paseos con mi madre
Javier Pérez Andujar
Colección Andanzas,771
Editorial Tusquets
Barcelona, desembre 2011
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!