Quan érem feliços

L’aventura d’una família amb dotze germans i els enrenous que això provoca junt amb el creixement personal del propis actors configura una narració que acaba esdevenint un extraordinari document de visió personal d’un infant, que a mesura que es va fent gran, va descobrint moltes de les realitats que el rodegen i un entorn que configurarà les pròpies personalitats.

Rafel Nadal era ja i és, naturalment, un reconegut periodista que ha treballat en la majoria dels gran diaris del país. Va començar a la revista Presència i a la redacció del Punt de Girona i a partir d’aquí va començar una extensa carrera treballant al País o dirigint el Periódico de Catalunya, diari en el que va obtenir nombrosos guardons per la publicació i també va propiciar la seva versió amb català que va ser una novetat important en el món de la premsa catalana. La sortida d’aquets diari va ser fruit del seu desacord amb la propietat i per negar-se a fer una segona reducció de la plantilla en moments difícil. Ha treballat també al País i actualment escriu articles a La Vanguardia i participa en diverses tertúlies d’actualitat a la ràdio i a també a diverses televisions.

Abans d’aquest llibre narratiu havia publicat a l’any 2011 “Els Mandarins”, que esdevé un magnífic llibre sobre la representació del poder.

Són retrats d’aquells que tenen poder, o que l’han tingut ,d’aquells que tenen influència o d’aquells que tenen “mando” en paraules de Prenafeta, però vistos també des d’una perspectiva humana, passada pel sedàs de la visió escrutadora i, hàbil i Intel•ligent del periodista. El llibre es llegeix amb un interès creixent per la forma en que està escrit i també perquè les reflexions i les acotacions de l’autor a cada personatge són realment peculiars i alguna d’elles autènticament antològiques.

Rafel Nadal pel que explica ja té a punt un nou lliurament de “mandarins” però abans ens ha ofert aquets magnífic llibre Quan érem feliços.

Sobre el llibre Nadal diu:

“Hi ha moments que sento una certa nostàlgia, però intento que no se'm mengi. Crec que globalment ara estem molt millor i podem tenir les coses d'abans si fem un esforç per mantenir-les. En tot cas, és clar que les necessitem, perquè formen part del nostre ADN.”

Difícil estalviar-se un pèl de nostàlgia ja que Nadal comença la narració capbussant-se en la seva infància i a través dels ulls del nen que va deixatant de ser perfila tot un seguit de records en forma de vivències, d’històries petites, de detalls concrets ,de pensaments complexos. Per tant difícilment l’autor es pot treure de sobre ,ni el lectors es poden desempallegar de la nostàlgia i més aquells que tinguem generacionalment alguna relació amb el món que ens explica Rafel Nadal, que amb distància i amb els circumstàncies de cadascú també podria ser el nostre.

La perfecta combinació entre l’anima periodista i l’ànima creativa del novel•lista de l’autor fa que la narració sigui com una àgil pel•lícula que passa pels nostres ulls amb fragments altament emotius i altres en que la fina ironia de l’autor ens fa venir un somriure de complicitat i de comprensió. Una novel•la com aquesta podria convertir-se en un seguit de xafarderies i d’ explicació d‘elements propis de les interioritats d’una família nombrosa. La narració transcendeix de l’àmbit familiar i pot interpretar-se com un sentit homenatge de respecte i agraïment cap a les generacions que més durament van patir els estralls d’una guerra i una postguerra duríssima i van transmetre als fills i a les generacions posteriors valors allunyats de l’amargor que havien viscut en els anys de desori. Així mateix també és un excel•lent reconstrucció d’un passat relativament proper, temps apassionat com va ser el final del franquisme i els primers anys de la transició democràtica.

Possiblement el fet de que Rafel Nadal pertanyi a una família en que alguns dels seus components tenen una determinada projecció pública, Consellers, Secretaris de govern, Rectors d’Universitat o la mateixa personalitat de l’autor ajudi a que la novel•la tingui això que em diríem “morbo” però la realitat és que entenc que l’àmbit familiar és una excel•lent excusa o un bon instrument per analitzar tot el procés vital d’un infant fins el moment e la descoberta de les realitats vitals, els paisatges. Els espais, les fets les dèries de com ell mateix diu de la “burgesia de províncies” que tenen una fal•lera per educar als fills de manera austera i en els valors del treball.

Un magnífic llibre a on descobrim els jocs i els neguits infantils, la vida a la natura o els inicis de la política de compromís o els primers treballs professionals de l’autor però que podrien ser també de moltes persones de la seva generació amb els mateixos problemes i els mateixos neguits.

Un excel•lent retrat d’un temps, d’un país, d’una gent que educada en determinats valors malda encara avui per seguir cohesionant el país.

Rafel Nadal i la seva extensa família en són un bon exemple.

Quan érem feliços
Rafel Nadal
Premi Josep Pla
Col•lecció L’Ancora
Editorial Destino
Barcelona. Febrer 2012