Cárceles imaginarias

Luis Leante és un llicenciat en filologia clàssica però amb una llarga trajectòria literària amb forces publicacions i guardons.

De tota manera cal dir que el seu salt mediàtic va ser amb la novel•la “Mira si yo te querré” per la que va obtenir el premi Alfaguara del 2007. La novel•la és una història d’amor en el context de la descolonització del Sàhara per part d’Espanya. Els protagonistes van viure una història d’amor durant la primera joventut. La noia pretén retrobar al seu amor del que només sap que s’ha allistat a l’exèrcit i que està la colònia espanyola. A partir d’aquí és succeeix tot un seguit d’esdeveniments a través de la presència de la noia al protectorat del Sàhara.

La guerra del Front Polisàrio , la situació d’extrema pobresa dels campaments de refugiats i molta acció fa que la novel•la esdevingui una lectura molt agradable i amb una tècnica narrativa interessant.

Amb posterioritat va escriure Luna Roja que també va constituir un èxit per la qualitat narrativa i per un argument de força interès en que ens presentà un escriptor que mor en estranyes circumstàncies i fa que el seu traductor s’hi vegi implicat. Dons mons paral•lels que convergeixen en la mateixa vida i obra de l’escriptor.

Leante ha obtingut molts premis de narrativa però potser cal destacar l’abans esmentat Alfaguara que li va donar una projecció realment extraordinària , ell mateix ha comentat en alguna ocasió que ha passat de vendre 150 a 150.000 llibres amb la repercussió que aquets fet dona.

En aquesta nova novel•la també es reprodueix l’efecte de dos mons, de dues trajectòries protagonistes que al final tenen un punt en comú.

Per una banda ens trobem a Matías Ferré, un ex historiador que ara exerceix de bidell de l’Arxiu Històric de Barcelona, amb un passat trencat per la mort de la seva dona en un accident que intenta, després d’haver caigut en un fosc atzucac, refer-se i prendre altre cop el domini de la seva vida. Casualment es retroba amb un company d’estudis que li demana si pot escriure per ell un assaig sobre els anarquistes catalans a les Filipines i és en aquets context que ens trobem l’altra protagonista, Ezequiel Deulofeu.

El seguiment de l’atzarosa vida de Ezequiel Deulofeu que sembla podia haver estat l’autor de l’atemptat anarquista del Corpus de l’any 1896 i que va provocar alguns morts i ferits , atemptat que va ser l’excusa per llençar una brutal repressió dels governants i les autoritats contra els anarquistes. Tant brutal va ser la repressió que va provocar les protestes internacionals.

A partir d’aquest fet Deulofeu desapareix de Barcelona per evitar la seva detenció i inicia un periple al llarg del mon, periple que és seguit per l’històriador Ferré que va aconseguint desxifrar alguns fets de la vida i en segueix el fil fins arribar al moment en que es perd definitivament la pista de l’anarquista català.

La novel•la és també un compendi d’històries diferents però convergents , de personatges que tenen el seu paper en un moment de la vida de Deulofeu i poden influir en la mateixa. La casualitat com un element que masses vegades condiciona la vida de les persones . L’autor doncs sembla qüestionar els grans plantejaments transcendentals o fulls de ruta perquè qualsevol circumstància per petita i inesperada que sigui pot canviar el decurs de la vida. I moltes vegades aquestes circumstàncies que ens trobem casualment acaben esdevenint autèntiques presons imaginàries que, essent moltes vegades només pensaments nostres, acaben traçant bona part de les nostres ocupacions. L’alliberament d’aquestes presons, el fer caure els barrots que ens tenallen esdevé un alliberament que pot comportar també canvis reals en la nostra vida i en la nostra manera de veure i viure el món.

El llibre també intenta reconstruir la història i donar-hi la versió menys maniquea possible. La recuperació de la memòria històrica és també un deure que s’imposen forces autors, no tant com per furgar en un passat ,sinó en projectar el futur i evitar que comenten els mateixos errors d’interpretació.

Personatges potents que viuen el seu camí amb acceptació o amb rebel•lió a la seva adscripció classista. L’enfrontament polític entre una burgesia dominant i els anhels redencionistes dels anarquistes està present en tota l’obra. El món de la premsa com a divulgador d’idees i com a mitjà d’ajudar a transformar la realitat.

Excel•lent novel•la doncs excel•lentment documentada i amb una trama complexa, amb històries col•laterals prou interessants també.

Segueix amb la línia de creixent qualitat que l’autor va començar a traçar amb “Mira si yo te querré”. 


Cárceles imaginarias
Luis Leante.
Editorial Alfaguara.
Madrid, 2012