Fago

El desplegament de la Guàrdia Civil, les investigacions i la pressió mediàtica reclamant que es resolgués el crim van portar a detenir dies després i, amb un autoinculpament certament ben estrany, a Santiago Mainar propietari d’una casa rural i de diversos negocis relacionats amb la ramaderia. Mainar havia estat també l’adversari polític del mateix alcalde mort . L’ autoinculpació va aixecar força sorpresa perquè la majoria del veïns no els veien capaç de cometre un crim.
La sortida a la llum d’enveges i recances entre els mateixos veïns , poca transparència en la informació que anava donat l’autoritat i nombrosos i sospitosos silencis van ser la resposta del pocs 30 habitants davant l’allau de periodistes que es van desplaçar al petit poble del Pirineu aragonès fins a la detenció de Mainar.

Amb aquest rerefons neix el llibre Fago de Carles Porta centrat en els fets però sobretot amb l’actitud e la Marisa la germana gran de Santiago, és per això que llibre porta un subtítols prou rellevant : “ Si et diuen que el teu germà és un assassí”.

El llibre va molt més enllà d’un reportatge periodístic , supera l’estricta crònica d’un fets per esdevenir un llibre sobre l’estimació de la germana, sobre al personalitat de presumpte autor del crim, sobre els entorns socials en que es mou la història. Hi ha la justa ficció per relligar els temes tractats i tot plegat amb un llenguatge ben entenedor i que és fruit d’una exhaustiva i complerta investigació, seguiment dels fets i del coneixement que ha anat tenint dels personatges que configuren aquesta tràgica història.

Carles Porta és periodista, va començar treballant al diari Segre i desprès va passar al programa de reportatges 30 minuts de TV-3 , va dirigir Efecte mirall. Actualment és responsable de la seva pròpia productora.

Aquesta no és al seva primera incursió en el camp de la literatura ja que a l’any 2005 va publicar el llibre Tor, una investigació sobre els crims que es van produir en aquesta petit poble del Pallars fruit d‘unes baralles sobre al pertinença d’uns terrenys . El llibre va tenir un èxit notable per la manera com s’afrontava un conflicte i les seves conseqüències. Ha obtingut diversos premis periòdics per la seva tasca i també ha guanyat el premi d’humor i sàtira Pere Quart amb el llibre el Club dels perfectes.

S’ha volgut comparar Fago amb Tor ja que ambdós són fruit de les investigacions periodístiques sobre un crim, però Fago és molt més que això, basteix tota una narració amb el crim de rerefons però les relacions humanes, l’estudi dels personatges i sobretot la de Marisa, la germana gran del presumpte assassí, que de tenir una relació més o menys sovintejada amb el Santiago assumeix el paper fonamental en la defensa del seu germà, un personatge peculiar amb una visió idealista del món i que arriba dir que s’ha autoinculpat perquè “ deixin en pau als altres veïns”. És un canvi radical de vida de la Marisa i és també una veritable història d’estimació cap a un germà.

El reportatge-novel•la però va més enllà de la història personal i s’endinsa en alguns dels dèficits de la nostra societat i del nostre sistema judicial, des de la investigació de la guàrdia civil amb nombroses llacunes de caràcter procedimental o el propi sistema judicial amb les actituds dels advocats o la situació del sistema penitenciari, o la voluntat en algun moment per part dels partits de voler presentar els fets com un enfrontament entre el PP i el PSOE, ja que ambdós protagonistes van rivalitzar pe l’alcaldia amb aquets partits. L’habilitat de l’autor i el llenguatge clar, planer i contundent dóna una credibilitat al relat tot i que la ficció ajuda a reconstruir els fets. La personalitat potent de la germana i la constància de l’Amalia una amiga de joventut que acaba essent la seva dona i que ha de patir la hipocresia i el rebuig social quan el poble on viu s’assabenta que és la “núvia” de Mainar.

En definitiva un llibre impressionant, no sols per l’excel•lent treball que es fa sobre el possible esclariment dels fets i també pel factor humà que és la base principal de la història. Carles Porta va tenir l’oportunitat, des del primer moment, de seguir la notícia de la mort de l’alcalde Fago i ,fins i tot s’arriba a allotjar per seguir els esdeveniments, a la casa rural que regenta Santiago Mainar que al cap d’una setmana seria acusat, per inculpació, de la mort de Miguel Grima, alcalde Fago.

A partir dels articles i reportatges que fa es guanya la confiança de Marisa, la germana de Mainar qui li demana a Porta per parlar perquè considera que els articles que ha escrit s’ajusten a la realitat.

A partir d’aquí es trava un coneixement , amistat i respecte, i en neix aquest magnífic llibre que és una lliçó de bon periodisme que qüestiona en bona part els funcionament des dels mecanismes d’investigació i fins i tot de la sentència judicial.

Porta en el seu pròleg es posiciona clarament: “ No sé si el Santiago va matar o no a l’alcalde Fago. La justícia espanyola diu que sí, però si m’hagués tocar formar part d’un jurat popular, jo no l’hauria condemnat. No pas amb els proves que he conegut”.

Mainar no va ser jutjat per un tribunal popular. 

Fago
Carles Porta.
Premi Huertas Claveria.
Col•lecció Tocs, 86
Editorial La Campana
Barcelona, febrer 2012