Memòries III (de la bonança a un repte nou 1993-2011)

S’explica que quan es va iniciar el projecte, l’editorial preveia que serien dos volums i haurien d’haver-se acabat en tres anys. Ha estat del tot impossible. De moment ja en són tres els volums i s’han anat escrivint i editant en cinc anys. El primer volum publicat l’any 2007, Memòries (1930-1980) abasta des dels seus orígens familiars fins l’arribada a la presidència de la Generalitat de Catalunya, amb tot el treball fet a la clandestinitat i la seva formació i conscienciació política així com el treball des de la societat civil, sota el concepte de “fer país” i, realment, posa al descobert moltes actuacions que potser des del vessant menys públic també són més desconegudes.

El segon volum Memòries. Temps de construir (1980-1993). Arrenca quan Pujol és investit President i es repassen moltes de les grans notícies que al llarg d’aquests anys van ser portades dels diaris i algunes d’elles com el 13-F van generar, fins i tot, situacions conflictives al país. Temes que tenen un vessant més personal com l’afer Banca Catalana o vessants més col•lectius com l’Operació Reformista o l'organització, gens fàcil institucionalment per altra banda, dels Jocs Olímpics.

El volum acaba quan es produeixen els primers relleus a CDC.

Ara arriba el tercer volum.

Com en els altres dos volums, la tasca de redacció i posar en solfa les idees, pensament i locucions de Jordi Pujol és del periodista Manuel Cuyàs.

Manuel Cuyàs és un periodista reconegut per la seva trajectòria inicialment vinculada a la cultura i, territorialment, al Maresme. Va ser el director de l’Olimpíada Cultural i a més de treballar en diverses revistes del Maresme ha estat i està vinculat al Projecte del diari El Punt /Avui d’ençà 1987 on ha tingut diverses responsabilitats però de les quals es podria destacar els seus articles d’opinió diaris. Pujol, en el segon volum de les memòries, justifica el retard de la publicació i afirma: “ Sense la col•laboració d’en Manuel Cuyàs i sense la seva tossuda insistència encara m’hauria retardat més. Col•laboració, per cert, no solament literària sinó conceptual i d’estructuració del llibre. Per tant, moltes gràcies.”

Amb aquesta afirmació queda clarament justificada l’elecció que va fer de Cuyàs com a persona que va posar en ordre els seus pensaments i que ha fet possible que el missatge que Pujol vol transmetre, arribi als lectors.

Apareix doncs el tercer i darrer volum de les memòries: “Memòries III, de la bonança a un repte nou” ( 1993-2011) de qui ha estat el President del País al llarg de vint-i-tres anys, per tant d’entrada haurien de tenir ja de per sí un interès especial. El període temporal d’aquestes memòries aborden temes tant debatuts i influents com el pacte del Majèstic, entre Aznar i Pujol, després de que González rebutgés fer un pacte multipartidista i de com es va forjar i cristal•litzar, fet que, a parer del President, es va exagerar en les seves formes. També defensa la política anomenada del “peix al cove” tantes vegades criticada, ja que creu que és una bona manera d’aconseguir beneficis per Catalunya però sempre que hi hagi un projecte i que se sàpiga explicar com un element il•lusionador pel País.

Parla també de Mas i de la seva substitució al front de CiU, davant de Duran i Lleida; té paraules d’elogi pel seu successor fins l’extrem d’afirmar que la figura de Mas l’ha empetitit a ell mateix.

Analitza molt críticament el paper dels governs tripartits i considera que no han ajudat a millorar Catalunya; és sens dubte en aquest aspecte que la part més sectària del seu pensament flueix i crec que encara se li nota un cert ressentiment, malgrat sigui molt respectuós en les formes.

És evident que tothom té la seva visió dels fets que s’han anat succeint al llarg d’aquest anys, però també és cert que Pujol ha estat en una situació de privilegi per poder-la analitzar i ser-ne el protagonista de moltes d’elles. Aquest protagonisme i potser la poca distància temporal amb alguns fets analitzats és possible que li restin credibilitat.

Més enllà de la coincidència o la discrepància amb la ideologia i amb l’actuació política pel país, cal reconèixer a Jordi Pujol la seva capacitat i talla intel•lectual per pensar en el país i tenir-ne un projecte clar, la seva condició d’estadista reconegut de projecció internacional i la seva passió pel país que l’ha fet estar al peu del canó al llarg de més de cinquanta anys fent reflexió, actuant i projectant les seves idees i propostes.

Llibre que cal llegir per entendre la Catalunya actual a través de la mirada d’un dels seus constructors.

I naturalment crec que cal valorar i molt la feina de Manuel Cuyàs en la confecció d’aquestes memòries; els hi ha donat una forma literària que s’agraeix en la lectura i també en l’agilitat en la successió temporals del fets.

Ben segur que, si Cuyàs volgués, s’agrairia un apèndix en el qual ell mateix expliqués les vivències al llarg d’aquests anys en què ha estat escrivint les memòries de Jordi Pujol.
Segur que no decebrien. 

Memòries III (de la bonança a un repte nou 1993-2011)
Jordi Pujol.
A cura de Manuel Cuyàs
Editorial Proa
Barcelona, m
Febrer 2012