El lector de Julio Verne

Si el primer volum es desenvolupava a l’entorn d’Inés, una noia que es veu immersa en mig de l’episodi de l’ocupació, durant uns dies, de la Vall d’Aran per un cos de l'exèrcit comunista que pretén obrir un front de guerra i esperar que la pau de la segona guerra mundial els beneficiï amb una caiguda del regim franquista, -l’episodi va ser inútil i van haver de retirar-se altre cop a França-, ara en "El Lector de Julio Verne" el protagonista és un nen que va descobrint la realitat del que passa al seu entorn i comprèn molts dels fets, els silencis i les pors que l'envolten.

Almudena Grandes és una de les plomes consagrades de la literatura castellana actual. Una llarga bibliografia la situa com una autora de prestigi, qualitat i popularitat. Es va donar a conèixer amb la novel•la "Las edades de Lulu", que va guanyar el premi La Sonrisa Vertical de literatura eròtica. A partir d’aquesta novel•la van seguir tot un conjunt d’obres que han merescut unes critiques molt positives, amb una àmplia difusió i amb una excel•lent acollida entre el públic. Entre elles destacaríem: "Atlas de geografia humana", "Los aires difíciles" i el "Corazón helado" i dels seus volums de contes, sobresurt "Estaciones de Paso".

La seva qualitat l’ha portat a una projecció internacional prou notable que ha fet que algunes de les seves obres hagin esdevingut guions cinematogràfics i ha obtingut un gran nombre de guardons i premis. Després del llibre “El corazón helado” en que el rerefons de la guerra civil ja està molt present es va embarcar en aquesta mena de nous episodios nacionales, però tenint de fons i com a marc les conseqüències de la guerra civil. Seran set volums que comprenen des de la immediata postguerra fins la commemoració dels 25 anys del final de la guerra. Són històries que tenen protagonistes diferents però un rerefons comú: el franquisme i la seva repressió.

Almudena Grandes escriu habitualment columnes d’opinió al diari “El País” i participa activament en moviments polítics d’esquerra.

“El lector de Julio Verne” és el Nino, conegut com el “canijo” un nen de deu anys fill d’un guàrdia civil que viu l’ambient opressiu i asfixiant de la “casa-cuartel” en un petit poble de la serralada de Jaén, tot un món aïllat de la resta de la població. Coneix a Pepe el Portugués, un veí que s’acaba d’instal•lar en un vell molí abandonat. La coneixença d’aquest personatge li obre moltes portes a noves coneixences, experiències i fins i tot, la manera d’entendre la pròpia vida i els fets que es van succeint. La trama es situa, com hem dit, en un poble de la serra de Jaén amb la presència de guerrillers que encara segueixen combatent contra el franquisme amb atacs a la guàrdia civil i als potentats dels voltants.

El fet de la sempre omnipresent existència del grups de guerrillers condiciona la vida del poble. Mentre els guàrdies civils fan detencions indiscriminades amb l’objectiu d’atemorir la població amb maltractes humiliants i amb l’aplicació arbitrària de la llei de fugues, tot cercant la delació i les informacions que els permetin desarticular el moviment armat, la majoria del vilatans tenen afecte, simpatia i silenciosa complicitat amb els guerrillers.

La repressió i la por com a sistema de mantenir un ordre arbitrari.
La resistència quotidiana i les actituds d’orgull dels represaliats que donen una lliçó de civisme i resistència amb una actitud molt més que digna.

Els personatges que es juguen la vida en defensa dels ideals.
També el llibre ens mostra situacions que tenen molt a veure amb les circumstàncies que van condicionar a moltes persones a desenvolupar un paper contrari al que realment haguessin volgut prendre. La figura del sergent és un exemple clar de les contradiccions que va tocar viure a molta gent en la immediata postguerra.

La figura del protagonista, Nino, és també la figura de l'adolescent
-malgrat els seus deu anys, en aquells temps es creixia més de pressa- que va aprenent, dia a dia i lectura a lectura, dels herois de Julio Verne que la realitat és molt diferent de la que s’explica i també aprèn que ha de prendre decisions i que en algun moment haurà d’orientar la seva vida en alguna direcció ideològica, la mateixa Grandes ho diu clar quan defineix al nen “un ésser amb el cor dividit; és fill de guàrdia civil i estima el seu pare, però admira els guerrillers en secret”. I en aquest sentit el paper del Pepe el Portugués juga un paper important. S’intueix la importància de Pepe però no és fins el final, força emotiu, en que es fa palesa amb tota la seva magnitud.

Les dones tenen un paper cabdal també en la novel•la. La mare del Nino, que viu patint pel futur del nen i també per la situació del seu marit, o bé “doña Elena”, la dona que fa classes a Nino i qui l’acompanya en les seves lectures, o les Rubias, que són el compendi del patiment i la repressió dels franquistes que van tenir una voluntat clara d'humiliar a les dones del guerrillers amb clara intenció de rendir-les. La majoria de les vegades no ho van aconseguir. Les dones van mantenir també la dignitat de la batalla.

En definitiva, una magnífica novel•la en la qual sense falsos maniqueismes planteja actituds i comportaments en uns moments on les dificultats de viure i sobreviure eren altes.

Lectura imprescindible.

El lector de Julio Verne
Almudena Grandes
II volum de Episodios de una guerra interminable.
Colección Andanzas. 730/2
Editorial Tusquets
Barcelona, març 2012