Les banderes de l'1 d'abril

En la seva anterior novel·la El Sommi de Farrigdon Road, publicat a l’any 2010 ,ens ofereix una novel·la epopèica sobre la guerra civil espanyola a través del recorregut per un seguit de personatges que estan entrelligats per l’amor, l’odi o per circumstàncies imprevisibles en un moment en que el món s’ensorra al seu voltant. Personatges reals que són ubicats en alguns moments en els escenaris imaginaris amb la voluntat de voler ressaltar el compromís d’aquestes persones o en sentit pejoratiu trajectòries vinculades a la traïció i l’enriquiment personal. El compromís d’algunes generacions en la lluita per la llibertat i de com les persones podem canviar la nostra actitud davant les situacions inesperades. El llibre és prou interessant però potser podria retallar-se en alguns aspectes, ja que, per la trama que té,al meu parer l’extensió és massa llarga.

Antoni Vives és economista i actualment i, des de fa alguns anys, regidor de l’ajuntament de Barcelona per CiU, se l’adscriu al cercle més de confiança d’Artur Mas i per tant amb nivell d’influència política i ideològica. Ha ocupat alguns càrrecs directius al sí de la coalició política CiU. La seva activitat política no li ha impedit tenir una certa i notable activitat literària que va començar amb la publicació de diversos assaigs sobre temes politics Catalunya entre la perplexitat i el somni (2002), El nacionalisme que ve (Premi Joan Fuster d'assaig 2003), que esdevé una llarga reflexió sobre un hipotètic programa d'acció política que hauria de seguir el nacionalisme català contemporani per aconseguir els seus objectius de plena capacitat política i de plena sobirania .Barcelonies: lletra de batalla per Barcelona (2006) Per què faig de polític? Carta oberta als meus fills (2007). A l’any 2010 va publicar la seva primera novel•la que ja hem comentat El somni de Farringdon Road, que va obtenir el premi Crexells concedit per l’Ateneu Barcelonès

Col·labora habitualment al diari ARA i també ha estat membre fundador de l’Opinió Catalana.
Aquesta segona novel·la, com hem assenyalat, segueix emmarcada en la guerra civil però la situa just en el mateix moment del final del conflicte , el primer d’abril de l‘any 1939, i el començament de la situació viscuda en la postguerra.

La voluntat de l’autor és analitzar com es van viure el primers anys de la postguerra, quan els sentiments encara estaven a flor de pell i també les situacions que es produïen obeïen, no sols a les condicions de finalització del conflicte, sinó, també, als mateixos sentiments i a les grandeses i misèries dels protagonistes. La por, el terror, l’odi, l’estima, tot es barreja .Escull per aquest exercici literari la ciutat de Chinchón que va mantenir-se fidel a la República fins el moments mateix del final de la guerra. Són els moments de l’entrada de l’exèrcit i el paper dels diversos personatges. Destaquen entre ells el coronel de l’exèrcit que ja esta fart de lluita i la jove “ La pasionaria de Cinchón” amb qui s’acarnissen els vencedors com un símbol d’un acarnissament molt més general i ampli al conjunt de la població.

Descripció de fets, anàlisi dels personatges. Des “l’alferez” que és crític en com es viu el final de la guerra fins els falangistes aprofitats que s’enriqueixen de manera fraudulenta sense cap mena de càrrec de consciència

Es evident que el final de la guerra és viscut de diverses maneres en funció del paper que hom podia haver jugat en el temps immediatament anterior, per uns doncs, va representar ser subjectes de la més dura repressió fins l’exili, l’empresonament o a la mort, mentre que pel altres l’oportunitat de tenir un poder que no havien tingut fins el moment i usar aquest poder , bé per reconstruir de manera honesta la convivència i altres per enriquir-se de manera poc escrupolosa i entremig una majoria poc visible que intenta sobreviure i evitar ser objecte de represàlies per la seva tebior ideològica o per la indiferència davant el nou règim.

El valor de la companyonia entre els presoners, els estraperlistes que comencen a florir en veure un negoci fàcil i llaminer en traficar amb mercaderies escasses i amb altres elements vitals, els voluntari a la División Azul, els desenganys d’aquells que havien lluitat pels ideals i es troben amb una materialisme exacerbat ,tot plegat dóna una visió real de la situació que dissortadament va perdurar molts anys i encara durant al transició van sobreviure amb el sentiment de que havien guanyat. I no s’equivoquen,perquè encara avui vivim reminiscències d’aquela situació per no haver tancat definitivament l’episodi col•lectiu de la guerra civil.

Descripció i crítica a dos dels aspectes que el mateix autor creu veure en el franquisme , per una banda el cinisme que irradien totes els institucions i per altra banda un cert anticristianisme, el nacionalcatolicisme és precisament el contrari dels valor que difon el cristianisme. Aquets dos aspectes estan també presents en els actituds i comportament dels protagonistes a on destaca la Misericòrdia, que aplega aquest valors socials i espirituals i en contra de tot el que comporta l’actitud repressiva dels franquistes .

Antoni Vives escriu deixant llibertat als seus personatges i per tant aquest prenen vida , amb les seves contradiccions i els grisos , matisos importants en els comportaments diversos que es donen al llarg de la novel•la.

El mateix Vives defineix clarament la seva visió sobre els fets explicats: “ És important reflectir al necessitat de posar la persona per davant e tots els –ismes . Dignitat, llibertat i fraternitat són tres elements que conformen la societat que pe a mi valen la pena...”

I certament al lectura de Les banders de l’1 d’Abril , també val la pena. 


Les banderes de l’ 1 d’abril
Antoni Vives
Editorial La Magrana
Barcelona, març del 2012