El prisionero del cielo

Carlos Ruiz Zafón és nascut a Barcelona però viu a Los Angeles d’ençà la meitat dels anys noranta on va desenvolupar tasques de guionista compaginant-t’ho amb la seva carrera literària.

Va començar escrivint novel•les juvenils: El príncep de la boira, El palau de la mitjanit i Les llums de setembre però potser la que destaca més és Marina. Amb ella obtingué el premí de literatura Edebé de novel•la juvenil.

Però la novel•la que sens dubte el va catapultar cap a la fama va ser l’Ombra del Vent que es considerà un dels fenòmens literaris més importants contemporanis, tant pel nombre de vendes i traduccions com pels nombrosos premis que ha obtingut. Considerada com una obra mestra de la literatura popular, combinant elements de novel•la fantàstica, amb móns confegits de manera magistral i amb un seguit de trames i subtrames encadenades que confegeixen una narració extraordinària. Combinació acurada de política, humor, terror i naturalment amor que la fan una novel•la sorprenent i que atrapa des del primer fins el darrer instant.

Ara, desprès de El Juego del Àngel que al meu parer no té els nivells de qualitat comparables amb L’ombra del vent, sens que això vulgui dir que no sigui una excel•lent novel•la, crec que Zafón tornarà a aconseguir atrapar amb al seva màgia els lectors de El Prisionero del Cielo. Uns personatges peculiars que tenen una expressivitat manifesta que són posseïdors d'una força extraordinària i que tenen un paper imprescindible en la trama. Aquí retrobem els herois de l’Ombra del Vent. Daniel Sempere i Fermín que expliquen i descobreixen les seves veritables històries com a conseqüències d’esdeveniments majúsculs que el destí els porta.

La novel•la és de permanent tensió, res escapa a l’autor, una trama senzilla però carregada alhora de complexitat. L’evocació de grans obres de la literatura com, en aquest cas, el Conde de Montecristo és definitiu per travar l’argument de l’obra.

L’acció de El prisionero del cielo ens transporta a l‘any 1957; la ciutat de Barcelona està en plena campanya de Nadal, entre la voluntat i necessitat de supervivència de la llibreria de Daniel Sempere i el seu pare ajudats pel peculiar Fermín amic de tota la vida. La mansa tranquil•litat queda trencada per la presència d’un estrany personatge que deixa una nota -també estranya- per a Fermín. La presència d’aquest home li obre la porta als records i l'empeny a explicar el seu passat, carregat d’aventures, de terrors i també del secret que porta amagat al llarg dels anys.

A punt de casar-se, Fermín té el problema de recuperar la seva real identitat -ja que oficialment és mort- i no existeix per mor de circumstàncies adverses que ell pretén oblidar, aquest fet comporta que expliqui tota la seva història al seu amic Daniel Sempere que volent-lo ajudar queda sorprès i astorat davant la magnitud de la tragèdia que arrossega Fermín i la sorpresa que el porta a descobrir que la història que li explica l'inclou a ell mateix, Sempere, com a co-protagonista de la mateixa i a la qual s'hi haurà d’enfrontar amb realisme i amb altes dosis de temprança per poder vèncer uns esdeveniments que trasbalsen la seva tranquil•la existència.

El descobriment de la Barcelona més fosca, les turbulències i venjances de la immediatesa del final de la guerra civil, la repressió brutal al Castell de Montjuic, la memòria col•lectiva d’una Barcelona que just es refeia de les ferides múltiples de la guerra civil.... Tot plegat fa créixer en Daniel Sempere una ombra de dubte al voltant de la seva mateixa existència i de la història de la seva família i, alhora, veu renéixer en ell un sentiment de venjança, de necessitat de passar comptes amb els que d’alguna manera van trencar la seva família.

Molta emoció, molta intriga, personatges que entre la ficció i la realitat es mouen en ambients tèrbols i foscos, ambients extraordinàriament descrits i creats que culminen altre cop en el famós Cementerio de los Libros Olvidados on un nou missatge per Sempere obre de nou els records i la història de la ciutat i dels seus personatges que a voltes es confonen com les ombres que dominen bona part de la trama del llibre.

Una nova novel•la en la qual el seu final sembla indicar que hi haurà un continuïtat i en aquest sentit el mateix Ruiz Zafón explica: “La historia ha entrado ya en la recta final y es cierto que existe esta tensión por dispararse hacia el desenlace y al gran final. También la siento yo como autor y me apetece regresar y poner toda la munición para el gran fin de fiesta...”

A l’espera doncs d’aquest final que ben segur seguirà la línia de qualitat i capacitat d’atraure dels llibres de Zafón.

Mentre però disfrutem amb l’emocionant i emotiva lectura de El prisionero del cielo. 

El prisionero del cielo
Carlos Ruiz Zafón
Autores Españoles e Iberoamericanos.
Editorial Planeta
Barcelona novembre 2011