Misión Olvido

Uns personatges que se’ns fan propers, unes situacions que són versemblants i extretes d’una vida quotidiana perfectament assumible pel lector o lectora, una trama que manté l’ interès, els tocs necessaris d’intriga, en aquest cas acadèmica i documental, el punt necessari de la nostàlgia que van viure alguns dels exiliats fruit de la guerra i com van sobreviure a aquesta nostàlgia i, naturalment la situació personal de la protagonista. Tot plegat dóna per una lectura interessant , intensa i ràpida de les 500 pàgines que té la narració.

María Dueñas és professora d’anglès. Ha treballat en diverses universitats nord-americanes. La seva trajectòria literària és relativament breu però carregada d’èxit. El Tiempo entre Costuras va guanyar el premi Ciudad de Cartagena de “novela histórica”, i després del seu èxit es convertirà ben aviat en una sèrie televisiva. Ara amb aquesta “Misión Olvido”, que ja està situada en els primer llocs de vendes ,vol endinsar-se un cop mes en la història de la presència espanyola al món, ara és a l’estat americà de Califòrnia resseguin la petjada de les velles missions franciscanes. Canvia doncs el Tànger en plena efervescència de la guerra civil per endinsar-se en un episodi de principis del segle XIX a Califòrnia, una època i un fets poc coneguts i estudiats. La presència d’espanyols en els canvis que es van produir en aquest estat americà, des del seu pas per ser mexicà fins a un breu episodi d‘independència.

La història de la recerca documental, base de la narració, és però també un element més de l’entorn per situar-nos en la historia més humana , més personal, més pròpia dels seus protagonistes. Són històries paral•leles dels diversos personatges que van sorgint a mesura que la història global ho requereix.

La narració comença amb la situació dura i nova en que troba la protagonista , Blanca, professora universitària a qui el seu marit, després de vint-i-cinc anys de vida conjunta, inicia un nou projecte al costat d’una altra dona . Aquets fet, i la situació dels seus fills que ja han abandonat el domicili familiar i ja no depenen d’ella, aquesta nova situació,doncs, l’obliga, per necessitat vital, a posar distància física i emocional i accepta una beca d’una fundació per anar a catalogar a Califòrnia tota al documentació d’un professor espanyol, Andrés Fontana, però amb vida acadèmica als EEUU, concretament a una petita universitat de Califòrnia. Posada ja en al feina coneix a tot un seguit de personatges que es van apareixent i actuant en funció de les seves motivacions, sobresurt sens dubte en Daniel Carter, professor que se sent hereu de llegat d’Andrés Fontana, el seu mestre de qui es fa la classificació dels seus treballs, Carter és una personatge central, En la seva època d’estudiant va viure l’Espanya dels anys 50 a la recerca de materials pel seu treball d’investigació sobre l’escriptor Ramon J. Sender, paradigma dels escriptors i professors exiliats que no retornaran a Espanya, i aquets fet permet a l’autora trobar un dels eixos importants de la novel•la; fer un recorregut per aquells moments d’Espanya un temps en que la grisor era el color del país. El contrast de l’americà que arriba i s’enfronta a una Espanya que tot just surt d’uan brutal i estèril culturalment – entre altres moltes coses- postguerra, la vida quotidiana marcada per la precarietat, la universitat espanyola del moment i els vents que hi bufaven amb l’aparició del peculiar i heterodox catedràtic Cabeza de Vaca, la vida a les bases militars americanes que com bombolles aïllades, com reductes del consumisme americanitzant que contrasten amb l’estretor en que vivien els espanyols.

Tot ben arrodonit ens dóna una novel•la en la que es poden trobar aspectes molt diversos, el viatge dels exiliats que des de la seva nova vida intentar trobar la normalitat vital, el treball sobre l’Espanya contemporània i la més propera amb les contradiccions que s’han pogut viure, els sentiments que van creixent a base de les relacions personals, la gelosia intel•lectual o professional , i tot cercant finalment una documentació que potser podria aturar un macro-complex urbanístic que destruiria part del patrimoni de les missions franciscanes a Califòrnia.

La majoria dels personatges traspuen un passat tràgic i dolorós , però tots també intenten trobar una segona oportunitat. Oportunitat que cal que tothom tingui i cal cercar-la i ho deixa clar la protagonista quan en un moment de tensió deixa anar: “Todos tenemos un buen puñado de razones para sentirnos defraudados y otras tantas para seguir avanzando y no volver a mirar atrás”.

Segurament mirem enrere moltes vegades però és impossible, malgrat no ho vulguem, que els nostre passat no ens deixi un pòsit, el que cal segurament és saber administrar-lo per no quedar ancorats en un passat que segur que no tornarà.

És una novel•la on els sentiments , contradictoris a voltes, tenen un paper fonamental.
Els sentiments mouen voluntats i defineixen espais personals.
I necessàriament cal dotar-nos de segones oportunitat, d’oblidar sense recança i intentar reconstruir els moments vitals.
La novel•la amb poc dies ja s’ha transformat en un èxit de vendes.
Lectura interessant , per un missatge real però esperançat de començar nous projectes professional i vitals. Segurament no és tant fàcil com sembla que ho tingui la protagonista , però cal intentar-ho ,sens dubte.

Misión Olvido
María Dueñas
Col.lecció Temas de Hoy
Editorial Planeta
Madrid, setembre del 2012