Miel y almendras

Ja havia publicat a España dos títols autobiogràfics, "La nieta de la maharaní" y "La princesa perdida". Cal però assenyalar que aquets llibres autobiogràfics tenen un estil novel•lat i amb elements més propers a la ficció que no pas a la seva pròpia realitat sense ser una novel•la en la concepció clàssica d’aquest estil literari..

L’autora Maha Aktah prové del món del periodisme i les relacions públiques en el camp de la música, essent la representant de nombrosos grups prestigiosos . Ha treballat també al canal d’informació de la CBS i ha col•laborat en diversos periòdics dels EEUU escrivint fonamentalment sobre els països del proper Orient,combinant els aspectes sociològics amb els polítics.-

Novel•la en la que es narra la història de quatre dones que teixeixen una amistat a base de complicitats i interessos comuns i en la batalla per sobreviure ,amb totes les seves condicions, en un Beirut assetjat per la guerra permanent que sembla que hi hagi al Líban i que dóna la impressió que la ciutadania ja la té assumida com un element més de la vida quotidiana .

Totes elles amb un cert nivell cultural i estatus social acomodat i, per tant, no passen les penúries de la majoria de les dones de Beirut. La lluita per preservar i mantenir les seves condicions de vida i el seu comportament occidentalitzat que provoca tensions familiars en una societat en que la dona malda per sortir del jou tradicional o religiós i mostrar-se amb tota la seva plenitud.

Els neguits personal de les protagonistes, la seva procedència, la seva història, els desitjos, amors i aventures conformen bon part de la narració.
El centre de bellesa “Cleopatra” esdevé el punt de trobada i l’excusa de les dones per travar les seves complicitats i explicar-se els seus secrets.

Paral•lelament es desenvolupa la història de la propietària del local amb totes les necessitats i dificultats en que es troba davant d’una l’administració arbitrària i la de la seva ajudant que ,superant una tragèdia personal,acaba esdevenint una artista de renom ,dóna el contrapunt a la vida sense masses dificultats materials de les altres dones.

La batalla de les dones per alliberar-se tants tabús de les societats musulmanes i com, aquestes conquestes, provoquen en ocasions contradiccions fortes i profundes. Mentre lliuren aquesta batalla cada una d’elles busca aquell element que la pot fer feliç, des de la voluntat solidaria, l’acumulació de diners o poder fins la troballa de l’amant perfecte.

Vides carregades d’emocions personals i de trasbals col•lectiu després d’una guerra.
Com pot néixer l’amistat i com aquesta pot arribar a cohesionar el grup heterogeni i donar-li possibilitats de treballar també pels altres per poder estendre la voluntat d’entesa i de compartir.

Lectura agradable, fàcil i sorprenent en alguns moments.
Divertida en alguns episodis i també tràgica en altres moments.
Retalls de vida, retalls de voluntats.
Recerca de les pròpies identitats en la voluntat de canvis profunds en una societat encara massa encotillada per la tradició dels aspectes culturals i religiosos.

La batalla que han de plantejar moltes dones en països musulmans per mantenir una certa tradició però alhora poder-se adaptar al temps moderns i, més enllà, dels aspectes formals malden per tenir un lloc de protagonisme en una societat encara molt ancorada en el passat.

Aquets batalla és la que plategen les protagonistes la novel•la, amb però, una objecció que es podria fer , totes elles tenen una educació bona i estan en els cercles benestants de la societat de Beirut, caldria veure si això és possible en el cas de moltes dones que no tenen reals possibilitats de trobar els seves opcions de mantenir la tradició i alhora cercar la seva realització fora de casa. L’espai del centre de bellesa a on poden travar les complicitats és un escenari simbòlic en el que les dones tenen i es mouen amb molta més llibertat.

Segurament, al meu entendre, li manca un cert enfocament polític sobretot perquè l’acció es desenvolupa en un marc de la postguerra del Líban i algunes de les protagonistes tenen càrrecs de rellevància en els cercles del poder . S’intueixen algunes de les situacions que ha viscut aquets país amb gairebé revolta permanent però no s’aprofundeix en les causes de la violència.

Interessant, ben escrita i de lectura molt agradable.

Deixa una certa petjada en el sentit de sentir-te partícip d’aquesta lluita per desempallegar-se de la part més restrictiva de la seva cultura tradicional. 


Miel y almendras
Maha Akhtar
Roca editorial
Barcelona, maig 2012