Cabaret Pompeya

Andreu Martín, va néixer a Barcelona. Afeccionat a la literatura d'aventures i al còmic des de ben jove ben aviat va començar a escriure guions de còmics, activitat que va fer al llarg d’una dotzena d’anys. Graduat en Psicologia no ha exercit mai però la profunditat els seus personatges ben possiblement es deguin a aquesta formació. va treballar com a guionista de còmics per a l'Editorial Bruguera donant text a moltes de les “historietes” i personatges més famosos d’aquestes publicacions. També ha col•laborat amb revistes d’actualitat com : Destino, Cambio 16, Tiempo, , Penthouse, El Jueves, Tòtem o Cimoc.

Ha escrit nombroses novel•les i en la seva vessant de narrativa juvenil va obtenir el Premio Nacional de literatura infantil y juvenil, amb el seu protagonista Flanagan que ha protagonitzat bona part de les seves obres juvenils.

Té un recorregut també important coma guionista de diverses sèries d’èxit de TV-3 Unes vacances tranquil•les i les sèries Estació d'enllaç i Laberint d'ombres

Entre les seves novel•les per a adults destaca: Espera, ponte así de gènere eròtic i guardonat amb el premi "La sonrisa vertical"; Bellíssimes persones i Corpus delicti obra que pretén recrear històries criminals que estan extretes de la realitat; ell hi aporta la qualitat narrativa i part de la ficció. Ha escrit també Jutge i part un exercici literari en que l’acció està narrada des de quatre punts de vista i, Cop a la Virreina escrita amb Carles Quílez que constitueix una excel•lent novel•la d'acció.

També ha publicat un notable treball d’investigació que ha estat reconeguda com una de les millors obres d’Andreu Martín es tracta de Barcelona Tràgica, publicada en català per Ara Llibres, en ella es narra els fets de la setmana tràgica de Barcelona com un dels moments més explosius de la capital que va rebre el nom de la Rosa de Foc per la gran activitat que van tenir els grups violents.
.
La seva obra ha estat traduïda forces idiomes.

L’ autor situa l’acció de la novel•la “Cabaret Pompeya” a cavall entre la Setmana Tràgica i l’ inici de la República amb el gran moment de al ciutat però també el gran moment dels enfrontaments entre les patronals i els pistolers del Sindicat lliure, amb l’aquiescència de les autoritats, i els sindicats anarquistes . L’autor explica que acompanya i crea el relat amb les explicacions que el seu pare va fer del moment agitat que li va tocar viure.

Els protagonistes són tres nois que es coneixen a l’entorn de l’ambient del Cabaret Pompeya que es el millor reflex del “music-hall” de la ciutat de Barcelona i que acabà destrossat i enderrocat per una explosió en un atemptat a l’any 1920.

Els tres protagonistes entrecreuen les seves vides , els seus posicionaments polítics i els seus amors. Cadascú segueix la seva vida i no és fins al cap de molts anys que un retrobament posa damunt la taula la història amb els records de cadascun d’ells i també amb els documents sobre el moments que van viure que d’un dels amics ,que era un infiltrat de la policia en el moviment anarquista. És també una història de supervivència i també de les actituds d’aquells que, sense definir-se, esperen els vencedors per posar-se sempre al seu costat com un sistema de seguir gaudint de certs privilegis ,al marge de totes els consideracions morals i de les relacions que es puguin tenir.

La novel•la culmina amb els fets del maig del 1937 amb l’enfrontament violent ,en plena guerra,entre els sectors de les esquerres que acabarà essent un element més per la victòria de la dreta. Fet que avui,sense violència, segueix passant. Els fets del maig del 37 acaben desembocant amb una certa pèrdua de confiança de la gent,farta ja de violència gratuïta, i això va ajudar a que molta gent proclius a la República veiessin amb l’arriba dels “nacionals” com una manera d’acabar amb la violència. La realitat fou una altre i força més dura.

Novel•la llarga, extensa que dóna una visió molt interessant de la història de Barcelona de la segona meitat del segle XX i del seus més importants moviments polítics.

L’autor ret homenatge en la seva novel•la a la generació que va perdre la guerra i afegeix: Admiro aquesta generació que va tenir fills que anàvem de sobrats i ens explicàvem la veritat de la vida . I només ens deien “Que saps tu” i “Una guerra hauries d’haver passat . El meu oncle puntualitzava: “ Els que hem fet la guerra , i l’hem perdut..”

Magnífica lliçó en mig d’una magnífica novel•la.

Cabaret Pompeya
Andreu Martín.
Premi Sant Joan. Unnim
Col•lecció El Balanci nº 660
Edicions 62
Barcelona, novembre del 2011