Cuando las derrotas otorgan la victoria

La dita popular és molt clara 'De derrota en derrota fins la victòria final'. Aquesta dita sembla feta expressament per explicar la trajectòria vital i professional d'un capità de l'exèrcit, Xosé Fortes, un dels ideòlegs de la Unión Militar Democràtica.

Aquest és el cas , sens dubte, de Xosé Fortes i dels seus companys de la UMD que van haver de suportar , no sols un judici injust i esbiaixat , sinó desprès  l’expulsió de l’exèrcit i la pèrdua de  la seva feina i per tant haver de començar de nou amb una certa edat. Ho van portar amb una dignitat extraordinària i també es van ser víctimes del fràgil equilibri de la transició democràtica ja que se’ls va negar  l’amnistia i també es va retardar la seva rehabilitació; no va ser fins el 2010 que a instàncies de Julio Llamazares el Congrés va aprovar una rehabilitació moral i professional d’aquells militars que en un moment dur i difícil van apostar per la democràcia. Finalment han estat condecorats amb la medalla al Mérito Militar i són proverbials les frases de l’ordre ministerial i de Fernando Reilen que va fer el discurs d’acceptació. En l’ordre de la concessió de la medalla deia “los sacrificios personales y profesionales asumidos por los militares de la UMD son prueba manifiesta de su patriotismo, su alta conciencia democrática, su amor al servicio.....” i Reilen contestava amb una frase plena de raó i també de simbolisme. “ Hasta ahora, haber pertenecido a la UMD era un baldón; desde este momento, es un merito”

Xosé Fortes és militar de carrera però també és historiador per formació i per treball també professional. Va ser detingut i processat i condemnat com a fundador del UMD. A l’any 1987 es va reincorporar al l’exèrcit amb el grau de  coronel tot i que va estar poc temps més a l’exèrcit. Va participar en política i va ser regidor de la primera corporació democràtica de Pontevedra pel PSOE, partit al que es a afiliar. Ha estat autor de diversos tractats sobre l’exèrcit espanyol així com un autor que ha conreat la història local i és l’autor de la Historia de la Ciudad de Pontevedra que és imprescindible per els que cerquen les arrels històriques de la ciutat. Ha estat  professor d’institut i subdirector e la UI Menéndez Pelayo  a Galícia.

Fa relativament poc temps va sortir el llibre d’un altre membre de la UMD, es traca de Las torres del Honor de Gabriel Cardona, ara és Fortes qui dóna la seva visió uns fets que, tot i que van voler ser amagats, van prendre una rellevància singular per tractar-se  de militars que qüestionen el paper de l’exèrcit i reclamen un procés cap a al democràcia i un autèntic exèrcit modern i plenament constitucional. Fortes explica, junt amb la seva trajectòria vital, la seva trajectòria de com un oficial de carrera  de l’exèrcit amb gran inquietuds lectores acaba convertint-se en un oficial que promou un nou model , un model democràtic al sí de la milícia però també a  a la societat a qui aquest exèrcit ha de servir.

En el decurs del relat hom pot adonar-se de quina institució parlem , d’un exèrcit que encara té la majoria de comandaments provinents de la guerra civil, amb poca formació i amb una concepció totalitarista de l’estat. La precària formació que rebien els aspirants a oficials a les diverses acadèmies  es posa de manifest i les múltiples i diverses precarietats a les que cali fer front.

El llibre s’estructura en 12 capítols  que comença en el moment de la seva detenció. A partir d’aquest inici es fa el recorregut per la vida militar i també per les diverses posicions i l’evolució ideològica de Fortes. Acaba el llibre amb un epíleg i una postdata en que és recull el moment de la rehabilitació per part dels organismes de l’estat . Val la pena llegir aquest epíleg  sobretot l’aspecte cinematogràfic perquè ve  a ser com una mena de justícia poètica encara que sigui en la ficció en el que Fortes es ascendit a general. El llibre ,a més de recrear una part de la transició democràtic, recrea  una part que és sens dubte de les  parts que més ha costat d’explicar i sobretot del donar-els-hi el reconeixement que segurament es mereixien i que durant molt de temps se’ls hi va negar. Explicava Fortes en la presentació del llibre que quan se’ls va concedir de manera merescuda la Medalla al Mérito Militar encara va rebre missatges i cartes recriminant-els-hi el seu paper i acusant-los de traïció.
Una nova aportació a la història dels militars democràtics al segle XX a Espanya. Temps en que l’exèrcit va evolucionat obligadament per les circumstàncies i que amb certesa els membres de la UMD van ser protagonistes avantatjats d’aquest canvi. Una visió de com era i funcionava amb les rutines pròpies l’exèrcit espanyol al llarg de la segona meitat del segle XX i els canvis que van suposar la desaparició  de l‘oficialitat de la guerra civil i l‘ascensió de gent molt més preparada que va fre possible, en part l’evolució ideològica que ha hagut de conviure amb els sectors més reaccionaris.

Llibre molt ben escrit i que a més de la narració històrica l’autor hi posa anècdotes i percepcions personals que li donen la frescor del text viu i viscut. El que no trobem és cap mena de tipus de revenja més aviat fa retrets però sense cap mena de rancúnia, més aviat mostrant el rebuig humà d’algunes actituds i també la sorpresa per  alguns posicionaments d’aquells a qui podia comptar com a companys.

Llibre doncs que permet posar una mica més de llum , aquest cop amb la visió subjectiva de Xosé Fortes, un del fundadors i ideòlegs de la UMD.

Cuando las derrotas otorgan la victoria
Batallas pedidas de un capitán de la Unión Militar Democrática
Xosé Fortes
Col.lecció  “Imago mundi”, 194
Editorial Destino
Barcelona, abril 2011