Res no s'oposa a la nit

Magnífica novel•la en que l’autora descobreix els secrets familiars a través de relatar la vida de la mare com a conseqüència de voler escatir , un cop l’ha trobada morta, quina ha estat la seva vida i si la mort ha estat fruit de la pròpia naturalesa o bé ha estat un suïcidi, fet aquest que al llarg de la narració veurem que ha estat un element  força habitual en l’entorn familiar.

La novel•la despulla els personatges, posa en evidència el “clan” familiar sense cap mena de pudor, s’expliquen les interioritats i aspectes més íntims de la família.

La novel•la ha obtingut un ampli reconeixement a França on ha obtingut nombrosos guardons destacant el Premi de novel•la de la Fnac o  el premi Renaudot dels Instituts Francesos o el Gran Premi de les lectores de la revista Elle.
En definitiva una novel•la que ha impactat per la història, per  com s’explica i pels sentiments que s’expressen al voltant de la mare per part de l’autora.

Delphine de Vigan no és una desconeguda en el camp  literari porta ja publicades diverses novel•les que aborden temes diversos però sempre relacionats amb la condició humana, en les vivències quotidianes i amb els sentiments . La seva primera novel•la Dies senes gana , publicada amb un pseudònim, ens explica la seva pròpia experiència anorèxica i com va poder sortir del pou en que havia caigut fruit de les problemàtiques personals i també per les tensions del seu entorn. Però va ser amb la novel•la No i Jo que va obtenir els primers reconeixements. En la novel•la tracta de com un noi, just en l’adolescència,  ajuda a una noia sense sostre i com la relació que estableixen fa canviar moltes coses en les seves vides encara adolescents i en les percepcions del seu entorn . Un cant a una certa solidaritat . No i Jo va obtenir el premi dels llibreters francesos. L’hora subterrània és també una de les obres que va tenir un notable èxit en la que es narra la història de l’encontre d’una dona , executiva d’una empresa i un metge dels serveis d’emergències i la relació que es crea i la relació que potser s’hauria pogut produir.

També col•labora en diversos projectes de guions i participa en un seguit de  programes culturals en diverses emissores de ràdio i de televiso.

Res no s’oposa a la nit, és una introspecció en la vida de la seva mare per intentar aclarir alguns del mites familiars. La novel•la comença quan, la protagonista i autora, es troba la seva mare morta. A partir d’aquí, l’autora,  sent la necessitat de trobar les arrels familiars per intentar donar-se una explicació sobre la mort de la mare en circumstàncies poc clares . El retrat familiar arrenca amb la infantesa  de la mare, la Lucile, filla d’una família nombrosa,  arriben a ser nou germans, s’aprofundeix  també en  la personalitat de la Lucile, de petita model de roba infantil fet que li dóna una certa rellevància i aporta també uns ingressos econòmics  a la família que gairebé sempre justesa. Es descriu una família molt peculiar, gairebé  caòtica pel temps en que viuen . Els pares tenen també una actitud molt liberal en l’educació dels seus fills, en algun moment però arriba a extrems qüestionable  com quan s’explica el viatge de la parella a Londres deixant els fills, alguns molt petits, sols a cura del germans grans.

La novel•la s’endinsa en la vida dels germans , el seus sentiments, els seus neguits i també les personalitats diferents davant el propi nucli familiar  i analitza també un cert estigma de suïcidi que plana damunt la família donat que varis dels  germans moren d’aquesta manera , suïcidant-se. Òbviament el protagonisme de Lucile és molt més ampli. La visió que en tenen els germans, els coneguts,les cròniques que deixa gravades l’avi , les fotografies familiars, els records manuscrits de la  pròpia Lucile que mostren el drama intern d’una persona amb conflictes emocionals, amb derivacions de malaltia mental que condiciona en molts moments la seva vida i naturalment la de les seves filles que viuen angoixades pels brots malaltissos de la mare.  I plana sempre el dubte de si va patir abusos d’adolescent fet que primer afirma i manté i després es desdiu de l’acusació que havia fet.

La descripció de les vetllades familiars  a la casa pairal dels avis , els amors i desamors de la mare, la vergonya que a vegades té de la seva progenitora,  dels desastres de la quotidianitat, el rampells violents van alternant-se amb capítols a on l’escriptora intenta analitzar i descriure el que sent i viu escrivint el relat i com pot acabar influint en ella mateixa i el dubte de com la resta de la família, principalment  la seva germana acceptaran el relat.

Com més avança la novel•la es van fent més descobriments de les intimitats familiars , l’autora no amaga res i això permet descobrir en tota la cruesa com són de complexes les relacions entre les persones i més si són d’una mateixa família. És també una reflexió sobre com s’enforteixen o es dissolen els vincles entre les persones si com aquets mateixos vincles a voltes són també un problema per les relacions.

Per altra banda crec que el llibre és clarament un sentit homenatge, una història d’amor cap   a la mare amb totes les febleses possibles i amb tots els dubtes , però cadascú estima com  pot i no com voldria. Però , sens dubte, posar damunt la taula totes les frustracions, gelosies, rancúnies, mesquineses  i al costat els moments d’esplendor de la personalitat de la mateixa mare és realment una gran demostració d’amor i respecte.

Entranyable en alguns moments, dura, crua i impactant en altres, és una novel•la que segur que no deixa  a ningú indiferent. Personalment m’ha agradat i m’ha atrapat positivament.

Res no s’oposa a la nit
Delphine de Vigan
Col•lecció El Balancí. 680
Edicions 62
Barcelona , setembre 2012