Las Torres del honor

Fa unes setmanes  en aquest comentaris fèiem referència al llibre Cuando las derrotas otorgan la victoria Batallas pedidas de un capitán de la Unión Militar Democrática de  Xosé Fortes. Avui volem dir quatre coses de Las Torres de l’Honor.

El subtítol del llibre ja dóna pistes clares del seu contingut. “Un capitán  del ejército en la transición  y el golpe de estado del 23-F. Sobre el 23-F" ja existeix una extensa i àmplia bibliografia , de les seves causes , de les seves conseqüències i de las vivències dels protagonistes i també de les conseqüències polítiques que van comportar, algunes van tenir com la LOHAPA gran transcendència en el futur desenvolupament de l’estat . La novetat és que el llibre de Gabriel Cardona ens dóna la visió d’un militar demòcrata que va viure amb una certa vergonya els fets. Aquí testimonia els fets tal i com els va viure i com van es van anar  desenvolupant.

Gabriel Cardona és per  la generació de la transició democràtica el referent que recorda amb interès el procés de la Unión Militar Democràtica com un fenomen lligat a la lluita democràtica des una de les institucions claus per mantenir la dictadura franquista:l’exèrcit. Junt amb Cardona companys seus com  Juli Busquets, Restituto Valero, Luis Otero , José Fortes, Fernando Reinlein, Santiago Perinat  són noms que serven la memòria de persones que, en els moments difícils de la fi del franquisme i esperonats pel moviment del 25 d’abril  portuguès, van obrir pas a vies democràtiques dintre de l’exèrcit. Van mantenir contactes amb les diverses forces politiques per assentar les base d’un exèrcit constitucional i democràtic. La majoria van ser jutjats i expulsats de l’exèrcit. Cardona , que va morir mesos després de la publicació del llibre , va deixar la milícia després del cop del 23 de febrer. Sens dubte la seva acció per portar la democràcia  l’exèrcit no va ser reconeguda fins l’any 2010, ja que fins i tot abans van ser exclosos de les diverses amnisties. Aquest 2010 el ministeri de defensa els va concedir la Cruz del Mérito Militar com a reconeixement de la seva valentia pel recobrament de la democràcia. Possiblement aquest reconeixement arriba massa tard tot i que cal celebrar-ho. Gabriel Cardona va esdevenir un dels principals historiadors de temes relacionats amb l’exèrcit. També ha publicat diversos llibres sobre història. La seva desaparició ha posat de nou d’actualitat la UMD i els protagonistes dels esforços per modernitzar i democratitzar un exèrcit ancorat en el passat i còmplice de la dictadura franquista.

L’exèrcit per forces generacions no és pas una de les institucions més valorades, el passat de còmplice de la repressió i el mateix intent del cop d’estat del 23.F, que no deixa de ser la punta del iceberg colpista ,no va ajudar gaire a que la ciutadania el valorés adequadament com a institució a diferència de molts altres països europeus en que era un pilar de l’estat democràtic.

En aquest llibre pòstum de Cardona s’uneixen la seva convicció de militar i la seva condició d’historiador  per resituar trenta anys després els fet ocorreguts aquelles dies i el llibre té la virtut de compaginar els elements històrics i les vivències personals d’un Cardona, oficial destinat a la caserna de Sant Boi de Llobregat  i va viure la situació rodejat d’altres oficials que van mostrant la seva predisposició o contrarietat davant els fets que s’anaven succeint a Madrid i a València , indrets a on l’intent del cop va ser visualitzat de manera molt més directa.

Cardona en aquest llibre por aportar la visió directa d’un fets des de la perspectiva de qui ho viu amb directe coneixent les posicions de tots el implicats i també tenint certeses democràtiques i, per tant, tenint clar el galdós paper que la guàrdia civil i part de l’exèrcit van fer aquella nit. Apel•la al seu honor, el mateix que els colpistes invocaven pe forçar de manera antidemocràtica les institucions del país, apel•la a l’honor en defensa de la voluntat popular i considera que l’honor, aquesta divisa gairebé intocable del l’exèrcit, surt malparada ja que l’honor per ell és l’honestedat, la dignitat, la responsabilitat i la paraula i aquests valors van quedar malmesos amb l’entrada de manera violenta al congrés dels diputats. Crec que és molt significativa la frase de Quintana Laccaci, que fou Capità General de Madrid durant el 23-F i que desprès seria assassinat per ETA. Entendre el que diu és entendre el final del cop tot i que els pressupòsits de fons son certament esgarrifants: “Soy un franquista que admira la memoria del general Franco, he sido coronel de su regimiento, llevo esta medalla militar que gané en Rusia e hice la guerra civil. Pero el Caudillo me dio orden de obedecer a su sucesor, y el rey, me ordenó parar el golpe del 23-F y lo paré; si me hubiera mandado asaltar las Cortes, las asalto”. Definitiu.

El llibre va més enllà però i ens mostra també com a partir d’aquest cop que va significar un desprestigi davant d’Europa l’exèrcit va prenent consciència de quin és el seu paper constitucional i partir d’aquell fet va anar  prenent també  consciència de que calia modernitzar-se i adequar els seus plantejaments a les necessitats dels nous temps, temps democràtics. Trenta anys més tard la seva imatge ha millorat relativament  i la seva participació en missions internacionals li ha fet reocupar part del prestigi que la complicitat amb el franquisme li havia fet perdre. Tot i que en segons quins temes continuen estant ancorats en el passat i algunes actituds recents són encara de caire predemocràtic.

Benvingut el llibre de Gabriel Cardona, que dissortadament apareix com   obra pòstuma ja que la seva mort va tallar la seva carrera intel•lectual i de fer noves aportacions a la història i a la relació entre l’exèrcit i la societat, tasca a la que va dedicar bona part de la seva vida. Primer renunciant en un acte generós de protesta  a la seva trajectòria militar per honor i desprès amb els nombrosos estudis i treballs de divulgació que va anar publicant.

Las Torres del honor
Gabriel Cardona.
Editorial destino
Barcelona, Gener 2011