El tango de la Guardia Vieja

En un moment de l’entrevista que la revista de llibres Qué leer fa a Arturo Pérez-Reverte afirma: ” Un derrotado digno és un triunfador”. És un precís retrat del protagonista del llibre, Max Costa que en el tram final de la seva vida es veu més com un derrotat però amb la dignitat que comporta el compliment de determinats compromisos.

Arturo Pérez Reverte em sembla que amb aquesta novel·la aconsegueix reunir una bona part dels elements que composen una excel•lent narració, uns personatges que enganxen i defineixen actituds vitals, les dosis necessàries d’intriga i situacions conflictives ja sigui a base d’un espionatge d’afeccionats o ja sigui una situació de conflicte latent, el toc de relació amorosa, bàsicament passional entre els protagonistes i una història molt ben travada, excel·lentment escrita i explicada amb un llenguatge més que adequat.

Pérez Reverte però té  totes els possibilitats per oferir-nos una excel·lent novel·la. La seva trajectòria com escriptor i la seva professionalitat ve avalada per una extensa bibliografia. Pérez Reverte és periodista i membre de la Real Academia, va convertir-se en un periodista reconegut per la seva extensa dedicació de més de vint anys, com a corresponsal de guerra en molts dels conflictes contemporanis. D’aquesta experiència en sorgeixen una extensa llista d’articles i el llibre “Territorio Comanche” en la que de manera novel·lada s’exposa la dura experiència. Aquest llibre li va comportar alguns problemes amb els seus directius, fet que li va fer abandonar la seva tasca de periodista i es va centrar  exclusivament en al literatura.

Va obtenir un notable èxit de crítica i de vendes amb El Club Dumas i amb  El Tablero de Flandes, obres que el van catapultar cap a la fama com escriptor amb una certa capacitat de situar ambients i trames complexes amb facilitat per ser llegides.

Va  seguir després amb la saga d’Alatriste a l’any 1996 amb el Capitán Alatriste, soldat des de ben petit, Alatriste, és un espadatxí que malviu a Madrid i participa en múltiples aventures. D’aquesta saga se’n han publicat set títols.

Moltes de les seves novel·les han esdevingut pel·lícules que també han tingut força èxit.

Ara publica “El tango de la Guardia Vieja”, narració de ficció carregada d’interès. La trama comença amb l’encontre entre Max Costa, un ballador i vividor professional i Mecha Inzunza, dona d’un compositor espanyol que viatges a Buenos Aires amb la voluntat de conèixer les arrels del tango per guanyar una peculiar aposta que ha fet amb el compositor Ravel. Neix una forta atracció entre els dos protagonistes que, durant el viatge a bord del Cap Polonia tenen una apassionada relació, curta i intensa que segueix durant els dies que Max es queda Buenos Aires fins que decideix fugir després de robar els joies de la Mecha. Es retroben anys més tard a la ciutat de Niça que bull amb les activitats d’espionatge i contraespionatge en mig de la guerra espanyola i el creixement del feixisme a Itàlia. El retrobament desperta novament passions i també amb una aventura de Max vinculada al serveis d’intel·ligència espanyols i italians. Nova aventura i nova fugida del personatge  després d’una situació conflictiva que posar en evident  perill.

El tercer encontre té lloc a Sorrento  forces anys després de Niça, quan ja els dos protagonistes tenen una edat més que madura. Ell ja ha perdut bona part dels seus encants i la vida no li ha portat el desitjat i ella en una posició encara dominat i amb un fill que ha esdevingut un jugador d’escacs de talla mundial. El joc de l’equívoc i les afirmacions i demanda de Mecha remou la vida i la memòria de Max.

Novel·la situada en tres moments històrics diferents i en tres indrets  també diferents que ajuden a completar l’entorn perquè la història flueixi amb normalitat i amb un ritme adequat per enganxar-se a lectura. Tres encontres dels amants en tres moments de la seva vida i per tant amb l’expectativa de la relació ben diferent, ho deixa clar Max quan explicita: -Cada época tiene su momento – opina en tono comedido - .Y su gente. La mía acabó hace tiempo, y yo detesto los finales prolongados. Hacen perder los modales.

Una història d’amor que es mou entre  el desig, la passió i també l’oblit i al contrari en somiar com podia haver estat una vida compartida. Els protagonistes però tenen una bona dosi de realisme no exempt d’un pel de cinisme i de situar-se de peus a terra. Mecha deixa clar que “- Cielos, Max – lo estudio burlona, casi  con sorpresa -.¿ Tú diciendo eso?...¿Desde cuando el amor fue obstáculo para traicionar?.” Dura però certa afirmació que també ens explica com de turbulenta pot arribar a ser una relació, o bé quines demandes es poden fer dos amants.

Interessant també el paper dels personatges secundaris que donen el contrapunt necessari per ressaltar amb més claredat la personalitat desbordant dels dos protagonistes. Des del músic i el debat sobre l’art en sí mateix fins els jugadors d‘escacs i passant pels espies italians i espanyols. En definitiva una novel·la gairebé global pel que fa a la trama de lectura amable i interessant.

Amor , aventura i drama gairebé sempre van junts, almenys en la literatura.

El tango de la Guardia Vieja
Arturo Pérez-Reverte
Editorial Alfaguara.
Madrid, 2012