Me hallará la muerte

És evident que la falta de moral d’Antonio o Gabi ,segons el moment de la vida,i la constant variació entre els dues bandes del ratlla del bé i del mal és el motiu que porta a viure el protagonista.Novel·la doncs de retrat social d’una època i d‘uns personatges que transcorren per la vida en base a la supervivència.

Juan Manuel de Prada és nascut a Biscaia, però va viure la seva infància i joventut a Zamora, fet que l’autor rememora en moltes entrevistes i articles. Evoca sovint el seu avi que, segons explica, li va ensenyar a escriure i llegir abans d’anar a l‘escola.

Autor precoç als setze anys va escriure el seu primer relat , El diablo de los destellos de nácar, al que es van succeir molts més, amb alguns d’ells va obtenir alguns premis.

Va estudiar dret però no ha exercit mai d’advocat sinó que la seva  vocació periodística i d’escriptor l’ha portat  a dedicar-se plenament a l’escriptura.

El seu primer llibre va ser Coños, conjunt de proses líriques, que va obtenir una excel·lent acollida per la crítica literària. A l’any  1998, la prestigiosa revista The New Yorker  el va considerar una de les possibles figures emergents de la literatura europea, opinió que altres revistes especialitzades posen en dubte. En definitiva un escriptor controvertit possiblement per la seva posició política conservadora i, amb un  toc d’una certa intransigència en alguns aspectes de llibertats personals, que  el porta ser incòmode per determinada  premsa i determinada crítica. Això no va en absolut en demèrit de la seva capacitat de narrar, si bé és cert que en algun moments hi ha algunes postures, pel meu gust, que porten a que les accions dels protagonistes que són excessivament maniquees per ser creïbles .

Juan Manuel Prada ha obtingut un seguit de premis importants de la literatura espanyola entre els més destacats hi ha La tempestad, que a l’any  1997 va guanyar  Premio Planeta, a l’any 2003 va aconseguir  per La vida invisible el Primavera de Novela y Nacional de Narrativa, El 2007  amb la novel·la El séptimo velo va obtenir el premi  Biblioteca Breve), novel·la èpica ambientada en la França ocupada de la segona guerra mundial. En ella es qüestiona alguns aspectes de la memòria oficial i del perill d’una memòria evocada de manera  parcial.

Ha publicat així mateix assaigs, relats breus i ha esdevingut articulista polèmic, escriu habitualment al diari ABC i en el seu suplement cultural i també té un programa de cinema a la televisió Intereconomia. Com a periodista ha obtingut els premis el"Julio Camba" (1997), el "César González-Ruano" (2000), el "Mariano de Cavia" (2006), Premio Joaquín Romero Murube (2008).

La novel·la Me hallarà la muerte (el títol és un vers de l’himne falangista Cara al Sol) és una llarga i extensa novel·la amb una trama complexa. En plena postguerra Antonio i Carmen s’associen per desplomar als nous rics que acostumen a passar per Madrid des de províncies. Un d’aquest robatoris acaba amb la mort de l’estafat. El fet trastoca els plans Antonio que fugint dels fets s’enrola a la División Azul i viu la situació d’aquells espanyols abandonats gairebé a la seva sort. Passen mil penúries i és en el camp de presoners que adopta la personalitat d’un company seu mort amb qui té una notable semblança física. Viu l’equívoc i això li permet crear-se una nova personalitat mentre també viu un apassionat encontre amorós amb una traductora de l’exèrcit soviètic.

Tornarà a  Madrid amb la seva nova personalitat, viu com un potentat gràcies als negocis legals i també il·legals del seu “presumpte pare” que li ha deixar una quantiosa herència. Però el passat  sempre retorna i es veu abocat a una situació realment sorprenent i a uns fets que un cop més validen el seu cinisme i l’amoralitat. Retroba a la seva companya Carmen i amb ella pretén reconstruir una nova vida. Ja no hi és a temps i  res acaba bé quan comença malament i Antonio, “hallará la muerte” de manera gairebé casual i sorprenent .

La novel·la a més de narrar el periple de La División Azul i el rebuig que van anar tenint a mesura que la guerra anava prenent una deriva a favor dels aliats i van acabar gairebé oblidats en el camps de presoners soviètics. Crítica història i alabança dels ideals d’una colla de falangistes més innocents que realistes que van creure que podien canviar el món.

També la novel·la és un clar exemple de com de fràgil i difusa és la línia entre un heroi i un farsant. Com la supervivència fa, en moltes ocasions fer variar els principis i la necessitat fa prendre decisions que possiblement mai es prendrien en condicions normals. Personatges que es mouen en mig de la tragèdia  que malden per sobreviure. Protagonistes que tenen oportunitats i les aprofiten sense plantejaments morals o actuacions de conseqüències que afectaran a altres persones però que no seran obstacle per obtenir el desitjat o la pura supervivència    

Novel·la amb un llenguatge peculiar recuperant modismes i expressions ja en desús dels anys quaranta  actualment, amb alguns moments situacions fulletonesques, gairebé increïbles però necessàries per seguir el fil narratiu però molt ben travada estructuralment.

Entretinguda i per passar una bona estona llegint i també conèixer algunes pinzellades d’una història, la de la Divisón Azul i la seva manipulació política pel franquisme, que malgrat el temps i la importància del moment poc coneguda i valorada. 
 

Me hallará la muerte
Juan Manuel  Prada.
Colección Áncora y Delfín, nº 1246
Editorial Destino
Barcelona, 2012