Barcelona cau

És una evidència que el final de la guerra fou realment tràgic, per una banda una república incapaç de fer front a l’avenç del franquisme i després, per l’altra banda, per la pèrdua d’autoritat de la pròpia Generalitat que deixa pràcticament a la seva sort a la ciutat davant la proximitat dels franquistes i de l’exèrcit. És també , en mig del caos de la sortida d’un govern i l’entrada dels ocupants, el moment en que es crea un buit que va ser aprofitat per tot un seguit de personatges ben peculiars. Des de malfactors que intentaven aprofitar  l’oportunitat del descontrol i saquejar a dojo el que quedava a les cases fins els quintacolumnistes que ja es preparaven per exercir el poder a la que entressin els seus.

En mig d’aquets desordre s’ubica la novel·la de Puig, que ens descriu la posició d’individualisme i d’esperit de supervivència que domina l’ambient i a partir d‘aquí qualsevol fet és possible en mig del desori generalitzat.

Valentí Puig és un escriptor i periodista  consagrat i reconegut, nascut a Palma és autor de més d’uns trentena de llibres conreant tots els estils literaris i també ha exercit  i exerceix el periodisme col·laborant en els principal diaris d’abats espanyol El País. El Mundo i també catalans com L’Avui. Va tenir un paper destacat al diari ABC de Madrid, va ser-ne el delegat a Catalunya i editorialista. Actualment escriu a La Vanguardia sobre temes d’actualitat política i cultural.

Seria excessivament complex i llarg esmentar tota la seva obra però sí que cal fer referència a alguna de les seves principals obres, en poesia destaca el seu darrer llibre publicat a l’any 2010 per Ossa Menor, Altes Valls, en novel·la Somni Delta, amb aquest llibre va guanyar el premi Ramon Llull i també la novella guanyadora del premi Sant Joan 2006 per La gran rutina Com assagista ha publicat també diversos llibres i en podríem destacar el que ens dóna una visió del gran periodista i escriptor Josep Pla amb el que va guanyar a l’any 1998 el premi que porta el nom de l’escriptor. Josep Pla per L'home de l'abric. El 1999 Premi de la Crítica per Maniobres privades de narrativa breu. Destacar també el gènere de dietaris que és l’estil en que Puig es va a donar a conèixer amb el llibre Bosc Endins publicat a l’any 1982 però que ell havia  començat a l’any 68.

Ha estat traduït a forces idiomes i té amb un notable èxit de critica i vendes.

Amb Barcelona cau, Puig torna a la novel·la amb un relat trepidant i carregat de situacions difícils a on la indiferència del protagonista davant els fets és el punt d’arrencada de l’anàlisi de com les persones reaccionen en situacions límits.

El protagonista, Víctor, és un membre del servei d’intel·ligència militar però alhora col·labora activament amb la quinta columna tot preparant l’entrada dels “nacionals”. Aquest doble joc no li provoca cap mena de recança ja que no té cap lleialtat a res. Víctor coneix una dona disposada al que sigui per conservar la vida del seu marit. La vida en aquells moments en que l’autoritat es pràcticament nul·la no tenia cap valor i era, a vegades, totalment aleatori qui podria ser condemnat a mort, per una causa o per la contrària. El cert és que la majoria dels barcelonins estaven farts de la situació de precarietat  i de violència.

El protagonista és un observador privilegiat de la situació caòtica de la Barcelona a punt de caure en mans dels franquistes. El desordre i el desgovern  no té a veure en una situació d’anarquia sinó que la violència és fruit de la necessitat de salvar-se encara que sigui a costa dels altres. Ningú estava segur, ningú gaudia de la seguretat i per tant era una ciutat mancada de llibertat. La fam i també el retrat d’estraperlistes i especuladors que senyorejaven per la ciutat i podien a costos elevadíssim aconseguir qualsevol cosa, des del menjar fins a salconduits que podien salvar vides. 

El llibre no estalvia la descripció de l’horror, la por i la misèria que es vivia en els moments final d‘una situació que ja de per sí era prou complexa.

Escrita en una prosa directe i amb una anàlisi de les actituds del protagonista i les seves relacions que van des del poc valor de la lleialtat en un moment de caos generalitzat fins la impunitat que demostren els personatges vinculats a la quinta columna quan es saben, segur, ja vencedors. La força que dóna saber que, a partir d’aquells moments, també seran els qui podran regir el destí de moltes persones.

La repressió republicana, descontrolada en els darrers moments seguirà de manera sistemàtica i ben organitzada amb els franquistes. El propi autor lluny de vol donar lliçons si que fa dues reflexions l‘entorn de la guerra civil i els records que se’n tenen i la memòria que se’n vol conservar:

"Procuro comprendre i no prejutjar. Potser és impossible arribar mai a la veritat, però pots procurar aproximar-t'hi tant com puguis"

"Ha d'haver-hi elements de concòrdia i perdó. Llançar-se els plats pel cap ara per la Guerra Civil no té sentit",

Difícil però necessari malgrat hagin passat ja molts anys.

Barcelona cau
Valentí Puig
Col. A tot vent 565
Editorial Proa
Barcelona, gener 2012