La marca del meridiano

Novel·la que planteja alguns del problemes que afecten avui a la nostra societat, les màfies, la prostitució, la corrupció i planteja també l’exercici de sinceritat quan el passat retorna de la manera més cruel i dura; l’assassinat d’un antic company. Aquesta és la setena novel·la de Lorenzo Silva en que el brigada Bevilacqua i la sergent Chamorro, ara acompanyat d’un jove guàrdia civil, Arnau, són protagonistes d’una investigació que va més enllà del fets concrets perquè la implicació de Bevilacqua en aquest cas és personal.

Es va donar a conèixer amb una novel·la “La flaqueza del Bolchevique,” que va ser finalista del premi Nadal. La novel·la explica l’atracció que sent el protagonista per una noia en el final de l’adolescència i tot el seguit de situacions entre còmiques i patètiques que provoca aquesta mena de relació. Van seguir molts altres llibres entre ell Carta Blanca que va guanyar el Premio Primavera a l’any 2004 i el premi Algaba de Ensayo per un treball sobre la Guàrdia Civil. Ha publicat també diverses obres d’estudi i ficció sobre la guerra del Marroc. I la sèrie dels guàrdies Bevilacqua i Chamorro que va iniciar-se amb El lejano país de los estanques, per la que va guanyar el Premio Ojo Crítico i després a l‘any 2000 el premi Nadal per El alquimista impaciente.

“La marca del meridiano” és una nova novel·la d’aquest parell d’investigadors que seguint processos racionals i deductius van trobant les peces que encaixen i resolen, en aquest cas, la mort de seu excompany. Es barregen també les situacions personals i sentimentals dels protagonistes. El títol de la novel·la fa referència a la línia imaginària del meridià que està senyalitzat en l’autovia entre Madrid i Barcelona prop de la ciutat de Fraga i no deixa de ser la porta d’entrada o de sortida entre els territoris català i espanyol. Aquest fet que podria ser casual té la seva importància en el conjunt narratiu ja que les investigacions porten en bona part a fer-se a Catalunya i després perquè l’autor aprofita en alguns moments d’estada a Catalunya per ironitzar sobre la relació entre Catalunya i Espanya a través de les relacions entre els mossos i el guàrdies civils i amb algunes al·lusions a la situació política que viu el país i les tenses relacions entre Catalunya i el govern de l’estat.

L’acció comença quan apareix assassinat un sotstinent retirat, penjat d’un pont d’una carretera comarcal i amb evidents mostres d’haver estat torturat. Tot fa pensar en una venjança. El mort havia estat company del brigada Bevilacqua, encarregat de la investigació, durant més d’una dotzena d’anys i van coincidir a Barcelona. Bevilacqua li deu bona part dels seus coneixements. El fet del coneixement que tenia amb el mort fa que guardi algunes informacions sobre la seva relació i activitats. De les converses amb la vídua es pot intuir que el sotstinent Robles estava relacionat amb alguns negocis obscurs que podien haver-lo portat a relacions imprudents que el portessin a la mort. Seguiments informàtics i de la telefonia mòbil situen l’acció a Castelldefels i les investigacions porten als investigadors a seguir la pista d’una noia brasilenya que treballa en algun club nocturn. La noia era l’amant del guàrdia civil assassinat i passa a ser un testimoni protegit que els portarà al descobriment de la xarxa de prostitució i de les màfies que actuen a la costa catalana, i  també a una determinada corrupció de diversos agents del guàrdia civil ja sigui a  Santander o al port de Vilanova i la Geltrú, la corrupció sembla no tenir fronteres. Desarticulada la trama corrupta i la relació amb l’assassinat la investigació dóna un tomb quan apareix en escena el nom d’un antic delinqüent a qui Robles i Bevilacqua van detenir fa més de quinze anys i que comporta que  Bevilacqua recuperi records, no massa agradables precisament i que havia guardat amb extraordinari zel. Acaba explicant aquest episodi tèrbol i turbulent de la seva vida a la seva companya Chamorro per quedar ell mateix en pau.

En aquesta novel·la els protagonistes  habituals situats ja en la maduresa van prenent posicions diverses, mentre Bevilacqua té la sensació de que ja està en una fase de cedir paper, d’anar deixant pas a la seva companya Chamorro, aquesta es mostra ja molt més consolidada i segura en el  moment de prendre decisions i actuar en funció de les seves conviccions i intuïcions. El relleu generacional i les expectatives que això pot generar cada persona. També ens mostra la narració com de fàcil és en determinades ocasions caure en la temptació de traspassar la línia i entrar en l’espiral de la corrupció. En diversos graus i nivells d’implicació es descobreixen les raons subtils, a vegades, que porten a traspassar la línia i situar-se en el costat fosc de la personalitat. No està exempta la narració d‘al·lusions al moment polític en que es viu i  es situa l’acció. L’anunci de la treva indefinida d’ETA i com es vista des d’algú que ha viscut els enfrontament i també les llargues hores de guàrdia del passos fronterers, fins a les relacions entre les forces policials que vegades està carregada de tensions i desconfiances quan el rerefons polític no és tranquil del tot.

Interessant novel·la que segueix amb la tònica de els anteriors protagonitzades per aquest guàrdia civils, és un novel·la de trama negra que posa al descobert aquells aspectes més foscos de la nostra societat actual, les màfies de la droga, la prostitució induïda i la corrupció, en aquets cas de policies. Tot plegat una combinació ben amanida que dóna com a resultat una novel·la ben treballada, ben escrita i amb elements prou curiosos com perquè la seva lectura sigui interessant i molt entretinguda.
 

La marca del meridiano
Lorenzo Silva
Premio Planeta 2012
Editorial Planeta
Barcelona, novembre 2012