Una vacant imprevista

Novel·la que ve precedida per la fama ja aconseguida per la seva autora i per l’ èxit de la seva saga sobre Harry Potter que ha estat considerat el fenomen literari més important dels darrers temps. La història d’aquest noi ha mantingut pendents de les seves aventures  a milions de joves del món. Amb aquests set volums protagonitzats per Harry Potter, Rowling, ha obtingut una bona quantitat de premis i mencions. Professionalment es dedica a la literatura i també a treballar en projectes cinematogràfics. Ha creat diverses fundacions de suport a projectes de treball amb nens.

Una Vacant imprevista és una llarga novel·la ubicada en un petit poble rural anglès amb diversos nuclis però també amb una certa divisió social depenent dels diversos barris que hi ha, precisament l’acció succeeix en un dels barris més pobre i potencialment conflictiu, els Prados, que, a més, alberga una clínica de desintoxicació que és un element de discòrdia entre el consell Parroquial, organisme de representació que vol treure’s del damunt aquest barri i traspassar-lo a la ciutat més propera.

La trama comença amb al mort d’un del consellers parroquials, Barry Fairbrother. Aquesta mort  deixa una vacant imprevista, ningú esperava la seva mort i el fet crea una certa consternació fruit de les circumstàncies com s’ha produït la mort. Aquets fet aixeca l’expectació sobretot a aquells que tenen l’aspiració de substituir el mort al sí del Consell. Es dóna la circumstància, a més, de que el Conseller Fairbrother era un decidit partidari de mantenir en el poble el conflictiu barri de Prados, ell era nascut allà i volia demostrar que la inserció social és possible.

La defunció del conseller esdevé l’obertura de la caixa dels trons perquè a partir d’aquí els personatges protagonistes de la història es mostren tal i com són, amb els desitjos amagats, amb les enveges que entre ells i elles es tenen, les posicions respecte al barri conflictiu, les relacions amoroses lligades entre els diversos personatges, uns joves que acumulen un desarrelament profund i gairebé odi als seus progenitors, les aspiracions i les enveges, les decisions i indecisions... Tot plegat esclata amb el rerefons de la voluntat de substituir el conseller mort, d’ocupar una plaça en el Consell amb voluntat ben diverses. Des de qui, aparentment ho vol fer, per seguir al feina de Fairbrother, fins a qui vol tenir el càrrec com un ascensor social o senzillament una aspiració que permeti seguir la tradició familiar.

El petit poble de Pagford no deixa de ser el retrat de la nostra societat, un indret que aparentment tot està tranquil però hi ha un substrat ben diferent, les lluites personals per ocupar el poder, les dificultats d’integració de determinada immigració, -el cas de la metgessa paquistaní és paradigmàtic, ja que tot i tenir una certa posició, encara rep algunes actituds racistes subtils o directes en funció del tarannà dels altres protagonistes- el rebuig als equipaments que potencialment poden ser conflictius com és el cas del centre de desintoxicació i lliurament de metadona, és el paradigma de la dita sobre la ubicació d’alguns equipaments amb allò del “ No  al meu jardí”. Aquets situació no ens és tant llunyana, ja ho hem vist aquí també masses vegades.

Interessant però desesperançada el paper dels adolescents, amb una certa  fixació pel sexe com correspon. Són adolescents que tenen una vida pròpia, un cosmos determinat allunyat dels interessos familiars que els resulten alienes i fins i tot són protagonistes d’alguns dels motius que generen discòrdies i divisió. Els cinc adolescents que desfilen per la narració són gairebé un compendi de la situació del desarrelament. Des de noia que suporta el mobbing, a la rebel·lió contra la hipocresia del grans, o bé l’enfrontament amb les famílies per un trasllat de la mare seguint un hipotètic amor, o bé la noia que sense aconseguir-ho lluitar per sortir de la misèria i d’una família destruïda per la droga. En definitiva un panorama dur, però segurament més a prop de la realitat del que voldríem.

Les actituds dels adults però no està massa allunyada dels comportaments adolescents. Amb les enveges, les dèries, les manies, els odis, els rebuigs, l’entrecreuament de relacions amoroses... En fi un panorama en que potser no sobresurt cap personatge o protagonistes però tots tenen el paper clau en la narració coral i amb una magnífica capacitat de creuar les històries de cada un dels personatge sigui individualment sigui amb els diversos conjunts familiars. Sembla que tots i totes hagin volgut treure el pitjor que porten a dins per donar sentit a la narració.

El llibre finalitza amb dues morts totalment injustes i gairebé obligades per tancar el cicle dels aconteixements i posa de manifest per altra banda que la excessiva feblesa de les actituds positives i dels que lluiten potser de manera massa pusil·lànime contra les injustícies i les dissorts que congrien la majoria del habitants de Pagford.

Novel·la excessivament llarga pel seu fluir narratiu. Habilitat de l’autora en encaixar el trencaclosques, ajuntar els trossos de la fotografia per donar una visió global que significa fer moure molts personatges protagonistes – gairebé una vintena- i donar versemblança a la narració.

L’expectació amb que ha estat rebuda ha generat una gran campanya publicitària i la crítica cal dir que s’ha dividit entre els que considera que no supera la màgia de Harry Potter fins els que consideren una novel·la de denúncia de les situacions reals que es donen en els pobles i ciutats.

Personalment no he llegit cap Harry Potter per tant no puc comparar però com a novel·la m’ha semblat correcta amb un bona dosi de denúncia i poc de màgia, amb un llenguatge atractiu, potser massa llarga però es llegeix bé i amb força interès. Sobre la denúncia social potser excessivament ben intencionada sense entrar en els fons dels conflictes.

Lectura agradable, dura en alguns moments, sens dubte.

Una vacant imprevista.
J.K. Rowling
Editorial Empúries ( Salamandra, en castellà)
Barcelona, desembre 2012.