Cossos

La impressió visual que provoquen en l’espectador aquests Cossos translúcids realitzats amb malla galvanitzada és fenomenal. Es tracta de volums en moviment i d’aparença ingràvida que projecten jocs de llums i ombres a les parets i al terra de la sala magnífica. Un efecte que es multiplica a través de pantalles de vídeos, que, com escriu Glòria Bosch al full de mà de l’exposició, s’encarreguen de substituir l’ull humà per complementar la percepció múltiple d’aquests Cossos mòbils.

L’existència visual és un fet, afirma Glòria Bosch. I tant! La mostra Cossos n’és un exemple formidable, i dels més dinàmics. És per aquest motiu que les lectures visuals i conceptuals que es poden fer d’aquesta exposició són igualment múltiples. En diàleg, doncs, amb les diverses i possibles interpretacions d’aquesta sensacional i sorprenent posada en escena que és Cossos, reprodueixo aquí el text que m’ha inspirat aquesta performance que dóna testimoni de la impressionant imaginació artística de l’autora, i que he titulat Una interpretació de Cossos, de Dolors Puigdemont:

“L’obra creativa de Dolors Puigdemont mai no deixa de produir un estímul sensorial, estètic, i, molt menys encara, mai no deixa de provocar un estímul per pensar. En això consisteix el gran art: dispara la imaginació i eixampla el coneixement en tantes dimensions.

Partim de la pròpia cosmovisió a l’hora de situar-nos davant d’una obra d’art. Per aquest motiu, en la contemplació meravellada de la mostra Cossos, aquestes figures etèries, aèries, mòbils i lluminoses que són una representació artística dels camps electromagnètics que configuren el nostre cos, una imatge molt viva anava sorgint del meu pensament: l’Àngel, o Home o Dona de Llum, o Naturalesa Perfecta, segons Hermes i que Sòcrates recull en la seva filosofia, així com la via espiritual del sufisme l’hereda de Zaratustra.

I què és aquest Àngel, Home o Dona de Llum, o Naturalesa Perfecta? En ser-li preguntat, diu Sòcrates que Hermes va respondre: És l’entitat espiritual (o celestial, Àngel interior) del filòsof, entitat que està unida al seu astre, la que governa el filòsof i li obre els ulls a la saviesa, li ensenya el que és difícil, li revela el que és just i li suggereix les claus per obrir les portes (del misteri), ja sigui en la vigília o en somnis.

En llenguatge modern, pres de la psicoanàlisi junguiana, diríem que aquest Àngel, Home o Dona de Llum, o Naturalesa Perfecta, és el nostre Jo Superior, entitat lluminosa, mòbil, aèria, etèria, i que la ciència més avançada explica a través dels camps electromagnètics. En definitiva: som nosaltres mateixos segons la nostra veritable naturalesa; és a dir, en estat pur, incontaminat, com devíem ser abans de l’Exili del Paradís, segons el relat bíblic de la Caiguda en el Temps i en la Història per part dels humans.

Podríem veure aquesta entitat lluminosa com tot allò bell, bo i veritable que contenim i que podem irradiar. Podem imaginar figuracions d’aquesta entitat de llum (i diria que eterna, si s’és creient) que som. Amb la seva imaginació lliure i inspirada, Dolors Puigdemont ha creat unes figures que transparenten aquesta llum, i que ara ens invita a compartir a través de la mostra Cossos.”