Pura sang

A través de dos mons ben diferents, la Menorca rural carregada de tensions i, encara, el domini dels senyors i una Barcelona radicalment diferent, oberta amb un ambient cosmopolita però tampoc exempta de situacions obscures on es mouen els protagonistes posant-se en evidència aspectes foscos de la personalitats d’alguns.

Amb aquesta novel·la Castells va guanyar el premi Sant Joan 2012. El premi és un reconeixement per una novel·la gens fàcil des d’un punt de vista de la temàtica però resolta també d’una manera prou creïble. Ada Castells ja té un cert recorregut en la literatura catalana. La seva primera novel·la “El dit de l’Àngel” és una mena de recorregut per una història familiar dels seus avantpassats de religió protestant, fet que en alguns moments tenia la seva dificultat al nostre país. Més tard va publicar una altra novel·la "Mirada" en que tracta de denunciar la dictadura de la imatge i de com pot condicionar les actitud i activitats de les persones. Amb "Tota la vida", Castells, s’endinsa en l’acció creativa a través de novel·lar la vida del pintor C. D. Friedrich.

Al 2005 va publicar el llibre "Sortir de mare: De l'última contracció a la primera reunió de l'escola bressol." Conjunt de textos i articles  explicatius de la seva experiència de la maternitat i dels primers passos com a mare novella.

Treballa com a periodista i col·labora en diversos diaris com l’Avui, la Vanguardia i també en alguns programes de televisió.

Pura Sang, esdevé una novel·la complexa, difícil en alguns moments de llegir, no per la forma, ja que està molt ben escrita, sinó pel seu contingut que en diverses ocasions arriba ser  molt dur per la descripció d’unes certes maneres d’actuar cruels que gairebé ens transporten a l’època del poder feudal en el nostre temps.

La protagonista, la Sílvia, és una dona que surt d’un relació turmentosa amb una persona enganxada a la droga, és pintora d’un cert renom i troba aparentment la felicitat amb la relació que enceta amb un ric senyor de Menorca amb una ramificació de negocis molt extensa. Va a viure a la casa pairal, Son Blanc a on l’ambient asfixiant, la monotonia de la relació, el sentiment de soledat ja que el marit s’instal·la a ciutat on hi manté una altra relació amorosa amb un cosina seva, l’asfixiant  presència de la mare del seu marit, la fan entrar en un estat de gairebé de desesperació. L’arribada d’un fill creu que portarà alguna solució a la seva vida sense cap mena d’al·licient que porta. Ben aviat però és conscient que també la ”senyora” de la casa s’apropiarà del seu fill i aquest gairebé la ignorarà. En mig de la seva situació d’espiral d’autodestrucció i, enganxada al alcohol, intenta suïcidar-se i es salvada pel jardiner de la casa amb qui establirà una relació distant però cada cop més afectiva fins arribar a considerar l’enamorament.

Un succés trasbalsa la seva vida al mas quan descobreix que en un cobert de la casa del jardiner hi tenen gairebé reclòs a un nen de la mateixa l’edat del seu fill que viu en un estat semisalvatge. La Sílvia portarà a aquest nen tot l’amor maternal que no pot portar al seu fill veritable. Descobrirà esglaiada que el nen que hosteja el jardiner és la salvació del seu propi fill que té una estranya malaltia hereditària pròpia de l’endogàmia de la família i que en algun moment si es diagnostica en el seu fill, la sang i la medul·la  del nen del jardiner pot salvar-li la vida.    

Essent conscient de la perversitat de l’actuació la Sílvia engega tota una trama per fugir primer amb el nen del jardiner per després de veure els possibilitats que hi ha de fer el trasplantament mirar de portar el seu fill per fer-li l’operació. Ho aconsegueix desprès de múltiples actuacions que ratllen en alguns moments la inconsciència. Tornats a Barcelona fan les gestions per poder comptar amb l’ajut mèdic necessari. Aconsegueix la complicitat del jardiner i també de diversos servents de la casa pairal de la família per portar a terme amb èxit el seu pla.

La Sílvia, la protagonista, sap superar l’adversitat primer en forma d’opressió familiar i després sobre ella mateixa i el seu fill, tot i que en alguns moments tens la sensació de ratllar els límits d’una certa bogeria i de comportaments paranoics. No deixa de ser una lluitadora que a base de repetir-se que no cal tenir por de res. Entaula batalla contra ella mateixa aprenent a estimar com a dona i com a mare  també contra un entorn asfixiant, tèrbol i ancorat en les lleis ancestrals del passat. La superació doncs d’unes situacions adverses i la batalla contra sí mateixa per superar situacions i circumstàncies diverses i adverses que sacsegen la pròpia personalitat de la Sílvia.

S’ha descrit l’ambient de la novel·la com un ambient gòtic, tancat, anorreant i claustrofòbic de la casa de Son Blanc, centre de poder de la família del marit i certament en alguns moments vius el terror de la mateixa protagonista en els espais barrocs i recarregats i en els seus mateixos somnis que distorsionen algun cop la realitat.

Novel·la sobre la lluita i la superació, amb dosis de misteri i de denúncia dels comportaments dels qui es creuen amos de vides i hisendes.  

Pura sang
Ada Castells
Premi Sant Joan Unnim 2012
Col•lecció El Balancí. 683
Edicions 62
Barcelona, octubre 2012