El guardián invisible

Podem enquadrar el Guardián Invisible en el gènere de la novel·la negra, amb algunes concessions a un entorn extraordinàriament bell com és la vall del Baztan i a la mitologia del país Basc i vinculada als animals fantàstics a i ésser sobrenaturals que estaran presents en bona part de les investigacions i de les actituds i comportament de la protagonista, la inspectora de la policia  foral navarresa Amaia Salazar.

Dolores Redondo es va donar a conèixer com a escriptora escrivint contes infantil i narracions breus. Va publicar la seva primera novel·la Los privilegios del ángel, a l’any 2009, novel·la que recrea la vida a un port pesquer, el de Pasai, als anys seixanta i setanta i a la Donosti actual amb el llaços indestructibles de l’amistat infantil. Amb el Guardián Invisible inicia una trilogia amb la inspectora Salazar de protagonista i en el marc de la vall del Baztan. La novel·la ha estat un fenomen editorial ja que ha estat adquirida per moltes editorials per traduir-la a una dotzena d’idiomes i també per ser portada al cinema

La mort violenta d’una noia amb característiques d’assassinat ritual coincideix amb les característiques  d’una altra mort, també d’una noia jove, al voltants del poble d’Elizondo en mig de la vall de Baztan. La policia es mobilitza i destaca a la inspectora Salazar, una policia molt diligent i amb formació a la FBI i amb cordial relacions amb la Guàrdia Civil i amb l’Ertzaina. La inspectora Salazar és nascuda en aquell poble i, per tant, coneixedora de l’entorn i de bona part dels habitants ja que les seva família hi resideix i hi manté un bon negoci amb una industria de pastisseria artesanal, perquè faci la investigació.

La inspectora Salazar es trasllada a viure amb el seu marit a Elizondo i s’hostatja a la casa de la seva tia  on va passar bona part de la seva infància i es retroba també amb les seves germanes amb qui manté una relació un pèl distant per les interioritats i dimonis familiars i per aspectes de convivència mai resolts. La novel·la es desenvolupa en tres fronts, el front del treball policial amb la complexa investigació, el front de les relacions familiars i el front dels traumes d’infantesa de la inspectora que retornen de manera recurrent al llarg de la investigació i fan remoure records que havien quedat adormits però no oblidats. El tractament de la globalitat narrativa arrodoneix una excel·lent història amb els tocs llegendaris i mitològics que li donen un to peculiar i interessant.

El seguit d’assassinats de diverses noies joves seguint una pauta concreta i amb manipulacions del cadàver amb una representació, gairebé reproduint alguna imatge virginal centra la investigació. Roba esquinçada amb cura, les mans creuades damunt el pit, i la troballa d’un txatxingorri, dolç típic de la zona, damunt la pelvis fa pensar en un assassí en sèrie i s’inicia la feina d’anar estrenyent el cercle del possible assassí a través de parlar i investigar els cercles propers a les famílies de les noies assassinades, les seves amistat, les seves relacions i els seus costums. Totes aquestes informacions posen al descobert la personalitat de les víctimes que no sempre coincideix amb la imatge que se’n podia tenir. Una quarta víctima trenca alguns dels esquemes que fins el moment s’anava fent la policia. Cal recapitular alguns dels punts sobre la que se suporta bona part de la investigació però alhora serveix també per eliminar algun sospitós. Fruit del treball i sistemàtic i amb l’ajuda de proves científiques va estrenyent el cercle al voltant de l’assassí fins a arribar a un final inesperat.

La inspectora Salazar retroba paral·lelament a la investigació a la seva família amb unes germanes enfrontades i també a la seva tia  que va ser qui la va acollir de petita després d’un enfrontament traumàtic amb conseqüències que han perdurat al llarg del temps. La tia i una de els germanes tenen alguns poder sobrenaturals i llegeixen bé les cartes per endinsar-se en la part fosca de cadascú. El món fantàstic també hi és present amb la convicció de que els assassinats poden ser obra d’un “Basajaun”, criatura mitològica  a qui se li atribueix un paper de guardià del bosc i per tan no lliga amb la identitat de possible assassí, també la inspectora té l’aparició de Mari una mena de deessa de la fertilitat que li dóna alguna pista sobre moviments estranys als bosc que col·lateralment després completaran la investigació.

La pròpia història de la inspectora i la relació d’enfrontament amb els germanes i els episodis gairebé irreals donen tensió a la narració i fa que cada  personatges tinguin un paper en la investigació i també en la vida de la inspectora Amaia, des de l’inspector de policia que li costa assumir que Salazar estigui al capdavant de la investigació fins la doctora experta en plantígrads que s’aboca a la investigació amb interès més que notable. I naturalment els familiars que acaben traient tots els dimonis familiars acumulats durant bona part de la seva vida. Resoldre els assassinats també la porta a obrir la porta per resoldre els seus propis problemes expulsant els dimonis que l’han corsecat durant molt anys.

Novel·la molt interessant amb la peculiaritat de la barreja d’elements fora de la realitat, elements màgics amb la realitat de la investigació però ho fa amb  absoluta normalitat. La novel·la que es llegeix a bon ritme i amb creixent curiositat sap incardinar perfectament el món llegendari amb el mag i escenari de l’acció. La descoberta de la part més fosca tant de les víctimes com les del botxí i els altres protagonistes i sobretot de la inspectora Salazar que lidera la investigació, dóna una certa tensió psicològica, tot plegat ens porta a un final o a uns finals inesperat, algun però, raonablement lògic. 

El guardián invisible
Dolores Redondo
Colección Áncora y Delfín, 1250
Editorial Destino (Columna, en l’edició catalana)
Barcelona
Gener 2013